Valentinià II: diferència entre les revisions

'''Valentinià II''' - (nom en [[llatí]]:''{{polytonic|Flavius Valentinianus}}'', [[371]]-[[392]]) fou [[emperador romà]] del [[375]] al [[387]] i del [[388]] al [[392]]. Va assolir el tron amb només quatre anys, a causa de la impopularitat del seu germà gran [[Flavi Gracià|Gracià]]. Per al govern va haver de dependre d'altres persones: la seva mare, el seu cunyat Teodosi i el secretari Ambrosi, del qual se sospita que el va matar. Va tenir dificultats per imposar-se i, ja en vida, altres que no eren de la seva família li van usurpar el govern, donant-se la situació que en els darrers anys hi havia més d'un emperador reconegut.<ref>Walter E. Roberts, ''De Imperatoribus Romanis'', Emory University, [http://www.luc.edu/roman-emperors/valenii.htm#20]</ref>

 

Era fill de [[Valentinià I]] i de la seva segona esposa [[Justina]]. Tenia un germanastre, fill de la primera esposa del seu pare, anomenat [[Flavi Gracià]]. Tenia també tres germanes anomenades: Justa, Grata i Gal·la.{{sfn||Bagnall|Cameron|Schwartz| Worp|1987|p=273}}

 

El pare havia nomenat coemperador al seu primogènit l'any 375 i el va designar successor.<ref>[[Ammià Marcel·lí]] ''Rerum gestarum libri qui supersunt'' 27.6.1-10</ref> Un any després va anar, acompanyat de la seva esposa i el seu fill menor, a dirigir una campanya militar a la part nord de l'imperi. El 17 de novembre, mentre estava a Breguetio, l'emperador va morir i llavors l'exèrcit va proclamar [[august (títol)|august]] ([[23 de novembre]] del [[375]]) al fill, de només quatre anys.<ref>[[Ammià Marcel·lí]] ''Rerum gestarum libri qui supersunt'' 30.10.4</ref><ref>[[Zòsim]] ''Historia Nova'' 4.19.1</ref> El motiu d'aquesta reacció era, en part, que el seu germà [[Flavi Gracià]] no era un líder carismàtic entre els soldats i, {{efn|El general Merobaudes va creure que si accedia al poder l'impopular Gracià, estant encara en lluita contra els sàrmates, els soldats abandonarien i es trobaria amb una derrota segura. La proclamació de Valentinià, que estava a 100 milles del camp de batalla, va calmar els ànims.<ref>[[Ammià Marcel·lí]] ''Rerum gestarum libri qui supersunt'' 30.10.5</ref>}} per altra banda, el nen seria fàcilment manipulable.{{sfn| O'Flynn|1983|p=1}} La mare de Valentinià II, [[Justina]], va exercir la regència. A Gracià, de 17 anys se li va dir que no perdia l'estatus, ja que seria coemperador amb el seu germà; va conservar les províncies occidentals de les diòcesis d'[[Hispània]], [[Britània]] i les Gàl·lies. Les províncies de les diòcesis d'[[Itàlia romana|Itàlia]], [[Il·líria]] (o les Pannònies) i Àfrica, van quedar sota el govern de Valentinià II, acompanyat de la seva mare. Va fixar la seva residència a [[Milà]], on Gracià de fet va exercir bona part del poder a causa del fet que Justina era [[Arri|arriana]] i s'oposava al bisbe [[Ambròs de Milà]], que era qui més poder de fet tenia.

 

El 379, va morir el seu oncle [[Valent]], al qual el seu pare havia atorgat el govern de les províncies d'orient.<ref>T. Mommsen, ''Consularia Constantinopolitana'', Berlín, 1892, p.376; 378</ref> Gracià va cedir part de l{{'}}''Illyricum'' a l'orient on va nomenar emperador a [[Teodosi I el Gran|Teodosi]], un militar. Poc després, Gracià fou assassinat en una rebel·lió el [[383]], i els seus territoris en lloc de recuperar-los Valentinià, van passar a Arcadi, el fill gran de Teodosi.{{sfn|Croke|1976|p=233-4}}

 

El [[386]] era prefecte de Roma Sal·lusti, al qual Valentinià va ordenar restaurar l'església de Sant Pau prop de Roma, a la via cap a [[Òstia]]. L'església fou restaurada però el compliment de l'orde es va demorar considerablement per l'oposició dels qui estaven en contra d'ell per ser arrià.<ref>[[Ambròs de Milà]], ''Epistulae'' 17-18 en: "Patrologia Latina" 16, ed. J.P. Migne, París, 1860</ref>

 

Aprofitant el descontentament creat per les decisions favorables als arrians del jove emperador, a instàncies de la seva mare, [[Magne Màxim]] va creuar els [[Alps]] l'agost del [[387]] i avançant per la [[vall del Po]] va arribar fins a [[Milà]]. L'emperador i la seva mare van fugir cap a la [[mar Adriàtica]] on van agafar un vaixell que els va portar a [[Tessalònica]] i es van refugiar a [[Constantinoble]] amb Teodosi I el Gran. [[Gal·la (emperadriu)|Gal·la]], germana de Valentinià i dona de Teodosi, va incitar llavors al seu marit a restaurar al sobirà deposat.

 

L'Emperador d'Orient va envair els dominis de Màxim l'estiu del [[388]], i el va derrotar a la [[batalla del Sava]], prop d'Emona. Màxim es va retirar a [[Aquileia]] on va rendir-se i va demanar el perdó però fou executat per ordre de Teodosi el [[28 d'agost]] del [[388]]. Tot seguit va restaurar formalment a Valentinià i el va deixar sota la custòdia del franc [[Arbogast]], en substitució de l'acció com a regent de la seva mare, [[Justina]]). Arbogast va portar el títol de ''[[magister militum]]'' i va ser el ministre principal de Valentinià II. Aquest atorgava els càrrecs als magnats romans mentre Arbogast, que tenia el suport de l'exèrcit, afavoria els bàrbars sovint pagans com ell.{{sfn|Croke|1976|p=235-6}}

 

En aquest temps grups de bàrbars operaven a la zona dels Alps Il·liris i Valentinià va voler tornar a la península Itàlica, concretament a Milà, i quan era a [[Viena del Delfinat]] va enviar a buscar al bisbe milanès [[Sant Ambròs]] per batejar-lo perquè fins llavors només era un catecumen. Llavors va destituir a Arbogast, el qual va rebutjar al seu torn la destitució, al·legant que no havia rebut la seva investidura, dignitat i honors de Valentinià, i poc després se suposa que va ordenar matar l'emperador ([[15 de maig]] del [[392]]), mentre feia circular el rumor que s'havia suïcidat. Valentinià fou trobat penjat a la seva residència a [[Viena del Delfinat]]). A Valentinià II li faltava poc per tenir 20 anys.<ref>[[Pau Orosi]], ''Adversus paganos historiarum libri septem'', 7.35</ref><ref>[[Zòsim]] ''Historia Nova'' 4.53.4</ref>

 

Tot i que va tenir el títol d'emperador fins al dia de la seva mort l'any 392, el jove emperador no va saber-se imposar i [[Flavi Víctor]], fill de Magne Màxim, s'havia autoproclamat emperador en alguns territoris de l'oest uns anys enrere. A la mort d'aquest es va autoproclamar, l'antic governador [[Eugeni (emperador)|Eugeni]]. Teodosi, malgrat les peticions de Gal·la, va haver d'assumir de moment els fets consumats. Sant Ambròs, durant els funerals de l'emperador, va fer una velada acusació contra Arbogast, però essent part interessada cal prendre amb cura el seu testimoni. Justa i [[Grata]] les seves germanes fadrines, el van plorar igual com la seva germana casada Gal·la; la seva mare [[Justina]] ja havia mort abans i Gal·la la va seguir poc després, morint de part el 394.