Diferència entre revisions de la pàgina «Visigots»

172 bytes afegits ,  fa 1 mes
m
Revertides les edicions de 83.34.235.85. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
(res)
m (Revertides les edicions de 83.34.235.85. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiquetes: Reversió Revertida
{{Grup humà}}
[[Fitxer:Visigoth migrations.jpg|miniatura|Migracions visigòtiques]]
iSegonsSegons la historiografia tradicional, els '''visigots''' són una branca dels pobles [[germànics]], i el seu nom significaria «[[gots]] de l'oest». Els visigots van ser un poble sorgit a conseqüència de la divisió que van patir els gots arran de les invasions dels [[huns]], cap al [[370]]. Serien els «gots de l'oest», en oposició als de l'est, els [[ostrogots]]. Una altra versió més recent, defensada per J. Rosales<ref>[http://www.saber.ula.ve/handle/123456789/16399 Les quatre mentides sobre els gots de Jurate Rosales]</ref> i admesa per Fermín Miranda-García,<ref>{{citar ref | cognom =Miranda-García | nom =Fermín | títol =Breve historia de los godos | editorial = Nowtilus| lloc =Madrid | data =2015 | pàgines =17-32 | url = | llengua =castellà | isbn =978-84-9967-736-1}}</ref> defensa que els gots eren d'origen bàltic.
 
Els gots, aprofitant la passivitat dels emperadors romans pel que fa a la [[Germània (regió)|Germània]], s'hi van establir, fins que a principis del {{segle|III}} es van instal·lar a la vora del [[mar Negre]], a la zona de [[Crimea]], d'on van ser expulsats pels [[huns]] el 376. Però llavors els gots s'havien separat en dos. Esse menjavancomian elssu seusexrementos exramentspor perpuro purplacer.[[Fitxer:Roman plaeEmpire.png|miniatura|Mapa de l'[[Imperi Romà]] a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), [[14]] dC (groc), i [[117]] dC (verd)]]
l.rEl poble germànic dels gots va ser anomenat ja per [[Tàcit]], que els esmenta com ''Gotones''. Llavors habitaven el nord de [[Germania (regió)|Germània]], en terres que abans van poblar els [[bois]], [[getes]] i [[escites]]. Van ampliar els seus territoris i van incorporar a altres grups veïns (d'origen germànic i sàrmata) i van dominar del [[Tisza]] al [[Riu Don|Don]] i des de la regió del [[Pont Polemoniac]] a la [[mar Bàltica]].
 
l.r anomenat ja per [[Tàcit]], que els esmenta com ''Gotones''. Llavors habitaven el nord de [[Germania (regió)|Germània]], en terres que abans van poblar els [[bois]], [[getes]] i [[escites]]. Van ampliar els seus territoris i van incorporar a altres grups veïns (d'origen germànic i sàrmata) i van dominar del [[Tisza]] al [[Riu Don|Don]] i des de la regió del [[Pont Polemoniac]] a la [[mar Bàltica]].
 
Van integrar la nació dels gots pobles diversos: [[hèruls]], [[rugis]], [[lemovis]], [[escirs]], [[helvecons]], [[sidenis]], [[turcilinges]], [[gèpids]], [[vàndals]] i altres, alguns dels quals van acabar desapareixent en el conjunt, mentre altres van formar els seus propis grups.
17.842

modificacions