Diferència entre revisions de la pàgina «Visigots»

6 bytes afegits ,  fa 1 mes
reverteixo vandalismes
m (Revertides les edicions de 83.34.235.85. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiquetes: Reversió Revertida
(reverteixo vandalismes)
Etiqueta: Reversió manual
Segons la historiografia tradicional, els '''visigots''' són una branca dels pobles [[germànics]], i el seu nom significaria «[[gots]] de l'oest». Els visigots van ser un poble sorgit a conseqüència de la divisió que van patir els gots arran de les invasions dels [[huns]], cap al [[370]]. Serien els «gots de l'oest», en oposició als de l'est, els [[ostrogots]]. Una altra versió més recent, defensada per J. Rosales<ref>[http://www.saber.ula.ve/handle/123456789/16399 Les quatre mentides sobre els gots de Jurate Rosales]</ref> i admesa per Fermín Miranda-García,<ref>{{citar ref | cognom =Miranda-García | nom =Fermín | títol =Breve historia de los godos | editorial = Nowtilus| lloc =Madrid | data =2015 | pàgines =17-32 | url = | llengua =castellà | isbn =978-84-9967-736-1}}</ref> defensa que els gots eren d'origen bàltic.
 
Els gots, aprofitant la passivitat dels emperadors romans pel que fa a la [[Germània (regió)|Germània]], s'hi van establir, fins que a principis del {{segle|III}} es van instal·lar a la vora del [[mar Negre]], a la zona de [[Crimea]], d'on van ser expulsats pels [[huns]] el 376. Però llavors els gots s'havien separat en dos. se comian su exrementos por puro placer.[[Fitxergrups:Roman Empire.png|miniatura|Mapa de l'[[Imperi Romà]] a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), [[14]] dC (groc),visigots i [[117]] dC (verd)ostrogots]].
 
== Història ==
[[Fitxer:Roman Empire.png|miniatura|Mapa de l'[[Imperi Romà]] a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), [[14]] dC (groc), i [[117]] dC (verd)]]
El poble germànic dels gots va ser anomenat ja per [[Tàcit]], que els esmenta com ''Gotones''. Llavors habitaven el nord de [[Germania (regió)|Germània]], en terres que abans van poblar els [[bois]], [[getes]] i [[escites]]. Van ampliar els seus territoris i van incorporar a altres grups veïns (d'origen germànic i sàrmata) i van dominar del [[Tisza]] al [[Riu Don|Don]] i des de la regió del [[Pont Polemoniac]] a la [[mar Bàltica]].
 
Encara que l'[[arrianisme]] va ser condemnat per l'Església des del 381, els visigots es van conservar fidels a aquesta doctrina. Els [[gots]] van tenir com a primer bisbe a Úlfila, que va traduir la [[Bíblia]] al [[Llengua gòtica|gòtic]]. Els visigots van obtenir una participació financera destacada en les guerres civils del 388 (contra Magne Clement Màxim) i 394 (contra el pagà Eugeni). Quan va morir Teodosi (17 de gener de 395) els visigots van aparèixer governats per Alaric I, fill de Badengaud, Alaric va ser el primer que governà sobre la totalitat dels visigots, amb ell es va restaurar plenament la dinastia dels [[balts]]. Alaric atacà [[Constantinoble]] i va assolar [[Grècia]] (395 i 396). El general [[Estilicó]] va expulsar-los de Grècia, però l'emperador, temorós del poder del general, designà Alaric governador d'Il·líria, aconseguint amb això cinc anys de pau (396-401).
 
=== Saqueig de Roma ===
El 401 Alaric marxà contra [[Itàlia]] però va ser vençut a prop de [[Pollentia (Ligúria)|Pollentia]] (6 d'abril de 402) i després a [[Verona]]. Probablement [[Estilicó]] negocià amb Alaric l'ajuda contra altres bàrbars, i es creu que la confirmació com a ''[[Magister Militum]]'' i governador d'[[Il·líria]], amb uns límits que entraven en contradiccions amb les reivindicacions territorials d'Orient. El partit nacionalista romà, tal vegada instigat pel govern de [[Constantinoble]], acusà Estilicó de preparar el lliurament de l'Imperi a Alaric i va ordir un complot. Va esclatar una revolta de tropes que obligà a Estilicó a refugiar-se en una església, sent assassinat en el moment de sortir. Alaric retornà a Itàlia i va obtenir noves concessions d'Honori que havia establert a [[Ravena]], però una vegada que es van retirar els visigots, Honori no va mantenir les promeses. Els visigots van marxar cap a [[Roma]] i van recolzar la proclamació d'un usurpador anomenat [[Prisc Àtal]] (409), que era d'origen jònic i probablement arrià, el qual va concedir a [[Alaric I]] el títol de ''Magister Militum''. Però Àtal no va poder complir les seves promeses i el rei visigot va tornar a [[Roma]] posant-la setge, per primera vegada en la història des de la invasió dels [[gals]] Roma va caure davant un rei estranger, després de ser presa per Alaric, aquest va deposar l'usurpador (24 d'agost de 410) i els seus homes van saquejar la Ciutat Eterna durant tres dies, després d'això la van abandonar emportant-se'n a Àtal i [[Gal·la Placídia]], germana d'Honori. De [[Roma]] van passar al sud devastant la [[Campània]], [[Pulla]] i [[Calàbria]]. Alaric va morir en el lloc de Cosenza (410) i el va succeir [[Ataülf]]. Aquest pactà amb [[Flavi Honori]] la sortida d'Itàlia a canvi de la concessió del Govern de les Gàl·lies (territoris que escapaven del control de [[Roma]], ja que s'havien sotmès a Constantí). La caiguda de Roma va ser un cop molt dur per a tots els romans d'aquesta època, perquè a la Ciutat Eterna se la creia inexpugnable.
 
Aquest mateix any, Ataülf va establir-se a [[Barcelona]], que en aquella època era una ciutat petita però molt ben defensada, amb unes muralles que servirien fins al segle XI. Però les divergències entre els mateixos visigots, amb una facció favorable a la [[romanització]], liderada per Ataülf, i una altra decidida a conservar els caràcters gots, va acabar amb l'assassinat del rei visigot a Barcelona.<ref>Història Medieval de Catalunya, Curs 2012 - 2013. Universitat de Barcelona</ref> Walia, el seu successor després del breu regnat d'una setmana de [[Sigeric]], tractà d'establir al seu poble a l'[[Àfrica]], però una tempesta va acabar amb les seves intencions. Els visigots, mancats de queviures, proposaren una aliança amb l'[[Imperi Romà]], en nom del qual s'encarregaria de combatre als [[sueus]], [[alans]] i [[vàndals]] que ocupaven les províncies d'[[Hispània]], excepte la [[Tarraconense]] i a lliurar [[Gal·la Placídia]], a canvi [[Flavi Honori]] els enviaria subministraments. Així, els visigots acabaren amb els [[vàndals]] de la [[Bètica]] i els [[alans]] de la [[Lusitània]], però Honori canvià de plans i va tornar a instal·lar els visigots a la [[Gàl·lia]] l'any 413 van derrotar als [[sueus]] el 456 a la [[batalla del riu Órbigo]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Thompson |nom=E. A. |títol=The Conversion of the Spanish Suevi to Catholicism |url= |llengua=anglès |editorial=Oxford: Oxford University Press |data=1980 |pàgines=163 |isbn=0-19-822543-1}}</ref>
 
== Regne de Tolosa (476-507) ==
{{AP|Regne de Tolosa}}
La cúspide del poder visigot va ser aconseguida durant el regnat d'[[Euric]] (466-484), qui va completar la conquesta d'[[Hispània]] en una expedició el [[472]], en la que només va trobar certa resistència entre els aristòcrates romans de [[Tarraco]] i [[Dertosa]] i va acabar amb la submissió de les últimes possessions hispanes de l’agonitzant [[Imperi Romà d'Occident]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Riera |nom=Albert V. |cognom2=Rosselló |nom2=Miquel |títol=Romans i visigots a les terres valencianes |capítol=la fi del món romà i el període visigot (segles IV-VIII) |url=http://www.museuprehistoriavalencia.es/resources/files/Catalogos/Romans_i_visigots.pdf |editorial=Museu de prehistòria de València |data=2003 |pàgines=p.106 |isbn=84-7795-340-6}}</ref> excepte la Gallaecia (en poder dels [[sueus]] fins al 586, any que la va conquerir Leovigild).
[[Teodoric el Gran]] va donar suport a [[Amalaric]] com a rei dels visigots, i va enviar [[Ibba]] a combatre [[Gesaleic]], prenent [[Carcasona]] i [[Narbona]] en [[509]], obligant-lo a refugiar-se a [[Barcino]], on [[Batalla de Barcelona (510)|fou atacat]] i deposat en [[510]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Arnold |nom=Jonathan J. |títol=Theoderic, the Goths, and the Restoration of the Roman Empire |url= https://books.google.cat/books?id=_I7Hk-bqPTIC&pg=PA248&lpg=PA248&dq=tuluin+narbonne&source=bl&ots=0VGkSCQ5BA&sig=vcJz_nCqypWc1JnJqnQZb1CgRek&hl=ca&sa=X&ei=eiGOVeP2KYqyUcLSqsgG&ved=0CCIQ6AEwAA#v=onepage&q=tuluin%20narbonne&f=false |llengua=anglès | editorial=ProQuest |data=2008 |pàgines=248 |isbn=0549818022}}</ref>
 
== Regne de Toledo (507-725) ==
[[Fitxer:Reccared I Conversión, by Muñoz Degrain, Senate Palace, Madrid.jpg|miniatura|Conversió de Recared I de l'[[arrianisme]] al [[catolicisme]], pel pintor Muñoz Degrain.]]
[[Fitxer:Reyes visigodos Codex Vigilanus.jpg|miniatura|Reis visigots]]
17.847

modificacions