Volta de canó: diferència entre les revisions

El seu nom prové del fet que la seva forma bàsica és un [[cilindre]] (canó) partit per la meitat.

 

L'origen de la volta de canó a la [[Mediterrània]] es troba en els inicis de les primeres cultures [[Antiga Mesopotàmia|mesopotàmiques]].

 

En un país on no existia la [[pedra]] ni la [[fusta]], els únics materials de construcció que la naturalesa proporcionava eren el fang i les [[canyes]], i se'n servien per realitzar les primeres construccions, de la forma següent: consistia a lligar juntes formant un feix, una bona quantitat de canyes i aquests feixos es plantaven fortament a terra formant dues línies paral·leles... Els feixos verticals s'inclinaven cap endins i es lligaven els uns cap als altres formant una successió d'arcs... Recobrien la part externa amb una grossa capa de fang... La casa de canyes o [[cabanya]] solia ser un túnel allargat, és a dir un recinte amb sostre de [[volta]]. Quan una d'elles s'encenia casualment, podia quedar en peu una part del teulat amb la seva grossa coberta de fang endurida per l'escalfor; i així s'originarà l'arc. Per construir vertaders arcs n'hi havia prou en col·locar els rajols sobre una carcassa de canyes. El mateix procediment podia usar-se en la construcció de la volta.

 

[[Fitxer:Barrel vault top force.jpg|miniatura|Esquema de la direcció de les forces laterals d'una volta apuntada.]]