Òrgan col·legiat: diferència entre les revisions

Un òrgan col·legiat és aquell òrgan administratiu de caràcter plurititular, que es crea formalment i està integrat per 3 o més persones, als quals se'ls atribueix funcions administratives de decisió, proposta, assessorament, control i que actuïn integrats en l'[[administració pública]].<ref>[http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/l6-1997.html Ley 6/1997, de 14 de abril, de Organización y Funcionamiento de la Administración General del Estado.]</ref> Un exemple seria el [[Govern de la Generalitat de Catalunya]] que és l'òrgan col·legiat amb funcions executives i administratives que és format per tots els consellers i coordinat pel president. Les seves funcions primordials són: dur a terme el programa de govern i regir les activitats de l'Administració de la Generalitat.<ref>[http://www.gencat.cat/generalitat/cat/govern/index.htm El govern de la Generalitat de Catalunya]</ref> El funcionament i la composició dels òrgans col·legiats ve determinat per la Llei 30/[[1992]] de [[26 de novembre]] [[Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú|de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú]] en els articles que van del 23 al 27.<ref name="www20">[http://www20.gencat.cat/docs/governacio/Jurat%20dExpropiacio%20de%20Catalunya/Documents/Arxius/Llei30_1992.pdf Llei 30/1992 de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú]</ref> De totes maneres cal aclarir, que la disposició addicional primera de la llei 30/1992 especifica que les disposicions d'aquesta llei no són aplicables al ple ni, si s’escau, a la comissió de govern de les entitats locals, als òrgans col·legiats del Govern de la nació ni als òrgans de govern de les comunitats autònomes, pel que el govern de la Generalitat és un òrgan col·legiat la normativa de la qual no és aplicable a partir de la llei 30/1992.

 

[[Fitxer:Tribunal aguas 2.jpg|miniatura|El [[Tribunal de les Aigües de València]] seria un exemple d'òrgan col·legiat]]La principal definició d'un òrgan col·legiat prové de la seva diferència dels òrgans administratius unititulars, com podria ser una secretaria general de la [[Generalitat de Catalunya]]. De totes maneres cal tenir en compte tres aspectes importants en relació a aquest tipus d'òrgans:

 

Cal tenir en compte, que l'excessiva minuciositat de la norma en establir preceptes amb vocació de bases en aquesta matèria, va portar a la [[Junta de Castella i Lleó]] i al [[Govern de la Generalitat de Catalunya]] a interposar un [[Recurs d'inconstitucionalitat a Espanya|recurs d'inconstitucionalitat]] que fou resolt per la sentència 50/1999 de [[6 d'abril]] que declara que els articles 23.1 i 23.2, 24.1, 24.2 i 24.3, els 25.2 i 25.3 i el 27.2, 27.3 i 27.5 no tenen caràcter bàsic i que és contrari a l'ordre constitucional de competències. Atès aquest pronunciament, es va reformular la llei 13/1989 a aquells articles que si foren considerats bàsics pel [[Tribunal Constitucional]] i que quedaren derogats amb l'entrada en vigor de la [[llei 26/2010]].<ref name="vint"/>

 

A nivell català, i segons especifica la llei 26/2010, el president d'un òrgan col·legiat és nomenat pel mateix òrgan per majoria absoluta dels seus membres, en primera votació, o per majoria simple en segona votació, les quals poden tenir lloc dins la mateixa sessió.<ref name="vint"/>

 

En casos de vacant, absència, malaltia o una altra causa legal, el president ha de ser substituït pel vicepresident que correspongui o per defecte per un altre membre de l’òrgan col·legiat de més jerarquia, antiguitat i edat, per aquest ordre, entre els seus components. Aquesta norma no és aplicable en aquells òrgans col·legiats en els que el règim de substitució del president ha d’estar regulat específicament en cada cas, o establert expressament per acord del ple de l’òrgan col·legiat.

 

Correspon als membres de cada òrgan col·legiat:

 

Els membres d'un òrgan col·legiat no poden atribuir-se les funcions de representació d'aquest, llevat que expressament els hagi estat atorgat per una norma o per acord de l'òrgan. En casos d'absència o de malaltia i, en general, quan concorri alguna causa justificada, els membres titulars de l’òrgan col·legiat han de ser substituïts pels seus suplents, si n’hi ha.

 

Segons la llei 26/2010, el president o presidenta nomena, entre els vocals, la persona o les persones que ocupen la vicepresidència. Si es nomenen diverses persones per a la vicepresidència, s’ha d’establir un ordre de nomenament.<ref name="vint"/>

 

A nivell català, i segons especifica la llei 26/2010<ref name="vint"/> i en concordança amb la llei 30/1992, el càrrec de secretari pot ser ocupat per un membre del mateix òrgan o una persona al servei de l'administració pública corresponent i, en aquest cas, pot assistir a les reunions amb ''veu però sense vot'' si és un funcionari, i amb veu i vot si la secretaria de l’òrgan, l’exerceix un membre d'aquest. L’òrgan col·legiat nomena, per majoria absoluta dels seus membres en primera votació o per majoria simple en segona, el secretari o secretària.

 

Perquè l'òrgan es pugui constituir vàlidament, i per tant pugui prendre decisions, és necessària la presència del president, el secretari (o si no n'hi ha, un substitut) i la meitat com a mínim, dels seus membres. Els òrgans col·legiats poden establir el règim propi de convocatòries si aquest no és previst en les seves normes de funcionament. Aquest règim pot preveure una segona convocatòria i especificar per a aquesta el nombre de membres necessaris per a constituir-la.

 

Els acords han de ser adoptats per majoria de vots, qui acrediti la titularitat d’un interès legítim es pot adreçar al secretari d’un òrgan col·legiat perquè li expedeixi un certificat dels seus acords. Cal especificar, que la [[llei 26/2010]] de [[3 d'agost]] que regula l'administració de la [[Generalitat de Catalunya]] determina que la convocatòria de la sessió de l’òrgan col·legiat, amb l’ordre del dia corresponent, s’ha de notificar als membres amb una antelació mínima de quaranta-vuit hores, llevat del cas d’urgència apreciada pel president o presidenta, que s’ha de fer constar a la convocatòria. Les normes pròpies dels òrgans col·legiats poden preveure una segona convocatòria i especificar el nombre de membres necessaris per a constituir vàlidament l’òrgan. La convocatòria de la sessió de l’òrgan col·legiat s’ha de fer '''preferentment per mitjans electrònics''', i ha d'anar acompanyada de la documentació necessària per a la deliberació i l’adopció d'acords, sens perjudici que aquesta documentació estigui disponible en un lloc web, del qual s’ha de garantir l’accessibilitat i la seguretat. Malgrat que no s’hagin complert els requisits de la convocatòria, un òrgan col·legiat resta vàlidament constituït si s’han reunit tots els membres i ho acorden per unanimitat.<ref name="vint">[http://www.gencat.cat/municat/normativa/llei_26_2010.pdf LLEI 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya]</ref>

 

De cada una de les sessions el secretari n'ha d'estendre una acta, que ha d'especificar necessàriament els assistents, l'ordre del dia, les circumstàncies del lloc i el temps en què s'ha fet. Igualment, s'ha de fer notar els punts principals de les deliberacions i també dels acords adoptats.

 

A nivell de regulació autonòmica, la llei 26/2010 estableix que les sessions dels òrgans col·legiats poden ésser presencials, a distància o mixtes, segons que determinin les normes específiques de l’òrgan, o per acord dels seus membres. El president o presidenta ha d'assegurar el dispositiu físic, operatiu o tecnològic necessari per a la celebració efectiva de la sessió. Amb independència dels mitjans utilitzats, s’ha de garantir el dret dels membres dels òrgans col·legiats a participar en les sessions, i també la possibilitat de defensar i de contrastar llurs posicions respectives, la formació de la voluntat col·legiada i el manteniment del quòrum de constitució. A tots els efectes, el lloc de les sessions desenvolupades a distància és la seu de l’òrgan i, si no en té, el de l’administració pública a què s’adscriu. Les sessions a distància poden ésser en temps real o amb intervencions successives en un fòrum virtual dins dels límits temporals marcats pel president o presidenta. Només poden ésser tractats els assumptes que figuren en l’ordre del dia, llevat que hi siguin presents tots els membres de l’òrgan col·legiat i es declari la urgència de l’assumpte amb el vot favorable de la majoria absoluta. Abans del començament de la sessió, o excepcionalment durant el transcurs d'aquesta, els membres de l’òrgan col·legiat poden presentar esmenes, addicions o propostes alternatives, que han d’ésser debatudes i votades en la sessió. Sens perjudici de les facultats del president o presidenta per a ordenar el debat, en les deliberacions prèvies a la votació hi pot haver torns a favor i en contra.<ref name="vint"/>

 

La llei catalana, especifica que els acords de l’òrgan col·legiat s’adopten per majoria simple de vots, llevat que les seves normes reguladores estableixin una majoria diferent. En cas d’empat dirimeix els resultats de les votacions el vot del president o presidenta. Les votacions de l’òrgan col·legiat només poden ésser secretes si ho permet la regulació específica de l’òrgan. Els membres dels òrgans col·legiats que fan constar en acta el vot contrari o abstenció resten exempts de la responsabilitat que se’n pugui derivar.

 

La llei 26/2010 descriu que en l’acta s’han de fer constar els assistents, l’ordre del dia de la reunió, el lloc i el temps en què s’ha efectuat, els punts principals de les deliberacions, el contingut dels acords adoptats, el sentit dels vots i, si un membre o una membre ho demana una explicació succinta del seu parer. Els membres que discrepen de l’acord majoritari poden formular un vot particular per escrit en el termini de setanta-dues hores, el qual s’ha d’incorporar al text de l’acord. El secretari o secretària, amb el vistiplau del president o presidenta, ha de signar l’acta, que s’ha d'aprovar en la mateixa reunió o en la següent. El secretari o secretària pot emetre vàlidament certificats sobre els acords específics que s’hi hagin adoptat sens perjudici de l’aprovació ulterior de l’acta, i hi ha de fer constar expressament aquesta circumstància. Cal garantir que els vocals puguin accedir a les actes en '''format electrònic''' per a consultar-hi el contingut dels acords adoptats.<ref name="vint"/>