Riu de la Plata: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Tipografia |
||
Línia 10:
El '''Riu de la Plata''' és l'estuari creat pel [[riu Paranà]] i el [[riu Uruguai]], formant sobre la costa atlàntica de l'[[Amèrica del Sud]] una osca triangular de 290 [[km]] de llarg. La conca combinada del Riu de la Plata i els seus afluents (els rius Luján, Matanza, Samborombón i Salado del Sud) té una superfície d'aproximadament 3.200.000 de quilòmetres quadrats.
Corre de nord-oest a sud-est, amb una amplària de 48 quilòmetres mesurat el punt que es pren com l'origen. En el punt on les aigües deixen de ser dolces i es converteixen en l'[[Oceà Atlàntic]] té una amplària de 219
== Geografia física ==
Línia 25:
La morfologia de l'àrea específica de Martín García es caracteritza per un baix de sorra (la formació Platja Profunda) travessat per canals i compost per sediments grisos-marrons, sorrencs cap al nord, sorres llimoses i llims sorrencs cap al sud i llims argilencs (llots) cap al marge argentina. El delta sofreix un continu avanç de 15 m per any i es produïx una disminució de les profunditats del jaç amb la formació de bancs que després es transformen en illes. Aquest procés està present i molt actiu en la zona propera a l'Illa Martín García que és de nucli rocós, amb el creixement de l'illa de Timoteo Domínguez i dels bancs com el de Santa Ana i del Mitjà.
És part del límit entre Argentina i Uruguai. La costa uruguaià és, en general, alta, presentant platges sorrenques. Els principals afluents per la ribera uruguaiana són els rius San Juan, Rosario, Saint Lucia i Solís. La costa argentina és, en general baixa, formada per llims, sent abundants els ''camalotes'' i jonqueres. En ella es destaca la Badia de Samborombón, la costa de la qual té uns 180
== Història ==
|