Roine: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Tipografia
Línia 17:
Al llarg del seu recorregut el Roine travessa el [[llac Léman]], el més gran de Suïssa. Hi arriba per llevant i en surt per ponent tot travessant la ciutat de [[Ginebra]]. Posteriorment s'endinsa a França, on la seva vall ha estat tradicionalment un passadís de connexió entre l'Europa de clima continental i la de clima mediterrani. Actualment constitueix un corredor d'infraestructures de primer ordre (autopistes, xarxes elèctriques, TGV). A [[Lió]] se li afegeix l'afluent principal, la [[Saona (riu)|Saona]]. Posteriorment rep encara força afluents alpins per llevant (de règim de fosa) i mediterranis per ponent, especialment de les [[Cevenes]]. Després d'[[Avinyó (França)|Avinyó]], el Roine ha constituït un delta, conegut tradicionalment com la [[Camarga]].
 
Durant aquest darrer tram (i ja dins el delta) el Roine se separa en dos braços: el Gran Roine a l'est i el Petit Roine a l'oest. El primer segueix un curs rectilini vers el sud-est durant uns 50  km i porta la major part del cabal (85-90%, si bé l'aportació de sediments és un xic menor, especialment durant les avingudes). El segon és menys profund, més antic, amb molts meandres i 70  km de longitud. Ambdós han estat fortament canalitzats de manera que només vessen sediments a les planes contigües en cas de crescudes catastròfiques.
 
=== Principals afluents ===
Línia 60:
 
== Hidrologia ==
Té una longitud de 812  km i un [[cabal hidràulic|cabal]] mitjà a la desembocadura de 1.710 m³/s, cosa que considerant la seva àrea de 95.000  km² en fa un dels rius amb un cabal relatiu més gros d'Europa: 17,9 l/s/  km².
 
Té tres mecanismes d'alimentació principals:
Línia 75:
 
== Delta del Roine ==
El delta del Roine es va començar a formar fa uns 7.000 anys, amb un creixement centrat al seu costat occidental (corresponent a l'actual Petit Roine, tot formant el braç de Sant Ferreol) que posteriorment fou suplantat per la formació d'una punta oriental a la boca del Gran Roine. Actualment el delta ocupa una superfície de 1.710 km², i té una longitud de litoral de 90  km. Està marcada per tres grans puntes: la de Graciouso a l'est, la de Baudu al centre i la de l'Espiguet a l'oest (aquestes darreres separades pel golf de Baudu, a l'est del qual hi ha el poble de [[Li Santo]]), la de Baudu al centre i la de Graciouso a l'est.
 
Pel fet que el mar on se situa és micro-[[marea]]l (desnivell de la marea: 0,3 m) les ones i les actuacions humanes són els principals factors que en dicten l'evolució i modificació de la forma (a més de l'escàs aportament de sediments).