Sant Jaume dels Domenys: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles i correccions de format
m Tipografia
Línia 37:
== Els nuclis de població ==
=== Lletger ===
El poble i antiga quadra de [[Lletger]] és situat a la zona sud-oriental del terme, a 2  km del cap de municipi i a la dreta de la riera de Marmellar. El 2005 tenia una població (llegerencs) de 264 h. El terreny és més aviat pla, però el poble és dalt d’un turonet, a 200 m d’altitud, alineat sobretot al llarg de la carretera de l’Arboç, que prové de Sant Jaume dels Domenys. L’església de [[Santa Marina]], que depèn de la de Sant Jaume, és de tradició romànica, sense ornamentació. L’entitat més important és la Societat Cultural i Recreativa de Lleger, que té una sala de teatre. Celebra la festa major a l’octubre i, per Sant Andreu, al novembre, té lloc la festa major petita o diada de Lleger.
 
El topònim de Lletger, també consignat Lleger, sembla que deriva d’un antropònim, Otger, que tingué el [[castell de Castellet]] en succeir Sunifred Amat, a la primeria del segle XI. Atesa la vinculació familiar dels primers Castellet amb els [[Castellví]], no és estranya la possessió d’un lloc del terme de Castellví per un senyor de Castellet. El coll de Lodger és documentat els anys 1023 i 1032, com un lloc dels límits de Castellví. Diversos personatges dels segles XII i XIII duen el cognom de Lletger, però no s’ha trobat documentació que doni a la torre de Lletger una categoria castellera. Fins l’any 1847 Lleger no fou incorporat al municipi de Sant Jaume dels Domenys; abans, però en aquest mateix {{segle|XIX}}, havia format municipi independent amb el de Llorenç del Penedès.
Línia 50:
 
=== El Papiolet ===
Poc més d’1  km al S de Torregassa hi ha el nucli del Papiolet (180 m d’altitud), a banda i banda de la carretera que, procedent de Torregassa, talla la de la Bisbal del Penedès a Llorenç. El torrent de Sant Marc és anomenat aquí torrent del Papiolet. Hi havia 165 h el 1960, 146 el 1970, 115 el 1991 i 112 el 2005. L’església de la Mare de Déu dels Àngels és sufragània de la de Sant Jaume, i fou construïda el 1950 per iniciativa de tota la població del lloc, que també hi col·laborà. La Societat Cultural del Papiolet organitza la festa major, que s’escau a l’agost, en honor de la Mare de Déu dels Àngels. El topònim del Papiolet, aquí, sembla tenir a l’origen més aviat un significat antroponímic que topogràfic. Potser es podria relacionar amb alguna de les propietats dels poderosos Papiol de l’Arboç.
 
El Papiolet, diminutiu de Papiol, pot venir d'un antropònim medieval juntament amb "El Papiol" de L'Arboç i "La Papiola" d'Albinyana. Potser designa propietat o domini de Bernat de Papiol que, en el mes de març de 1182, féu un conveni amb l'abat de Sant Cugat, per a defensar el senyoriu d'aquest "''in loco qui vocatus Venrel''". L'església de la Mare de Déu dels Àngels, és de construcció moderna, data del 19 . A l'interior hi ha una talla de fusta de la Mare de Déu feta per un escultor barceloní i comprada per tot el poble. També destaca una cadira dels voltants del segle XVIII, donada per la família propietària de L'Ortigós quan es bastí l'església. Una altra peça destacable és un Sant Crist de fusta d'origen barroc (segle XVI-XVII), que fou comprat a un antiquari en construir-se l'església, actualment es conserva a la rectoria se Sant Jaume. El 4 de desembre de 1916, es va fundar el Sindicato Agrícola Oficial de Papiolet, legalitzat el 16 de febrer de l'any següent i que tenia com a finalitat la defensa dels interessos agrícoles en general, el foment de l'ensenyament agrari, l'adquisició d'eines i material per a l'ús dels associats, el mutualisme i l'esbarjo dels socis i de les seves famílies. El 30 de juliol de 1916 la Comisión Organizadora de la Sociedad, per mitjà del seu president, Pablo Palau Ferrer, va comprar a Francisca Sicart Soler i a Juan Solé Ferrer, veïns de Llorenç, una casa situada a la plaça del Pi del Papiolet, pel preu de nou-centes pessetes, que es van pagar en efectiu. Aquesta casa avui encara és la seu social de la Societat Cultural i Recreativa del Papiolet. El Cafè del local social s'anomena per primera vegada el 6 de gener de 1930, quan en una reunió general ordinària es parla del seu lloguer. En l'escriptura que es va formalitzar el 10 de setembre de 1918 per la compra d'una casa, es va descobrir que el carrer Benet Jané era conegut com el carrer de la Lluna, i la plaça on hi ha la Societat com a plaça del Pi.{{CN|data=maig de 2017}}
Línia 67:
Els Arcs és el nom d’una masia situada uns 600 m al SW del poble de Sant Jaume, de planta rectangular, de dos pisos i cobert a dues aigües. Té diferents cossos adossats formant un conjunt. El seu origen és una vil·la romana on arribaven les aigües de l’aqüeducte dels Arcs, datat sembla als segles IV o V. Aquesta obra hidràulica es conserva només parcialment; sobre el torrent de Ca l’Antic, a ponent del poble de Cornudella, hi ha un vell pont d’una sola arcada que hom ha relacionat amb l’[[aqüeducte dels Arcs]], del qual resten en peu dos arcs contigus i un de separat, cadascun amb gairebé tres metres de llum i aproximadament els mateixos d’alçada. Als seu voltant hom ha trobat ceràmica romana.
 
L’antiga quadra de Giminells és de localització avui controvertida. Per alguns, els llocs de l’Hostal Nou i l’Hostal de Dalt, a 1,5  km de Torregassa, podrien correspondre a Giminells, mentre que Vicenç Carbonell situa un pretès castell de [[Giminells]] una mica més amunt, seguint el curs del torrent de Sant Marc en direcció a la frau per on travessa les Ventoses, al lloc avui conegut per Xomenella o Gemenella, a prop de Cal Pau de les Viudes (a una altitud de 220 m), on hi ha un antic edifici fortificat en ruïnes, sobre el tallat d’un esperó del torrent, i un altre edifici més nou, també amb aspecte de fortalesa, que corresponen a les fortificacions anomenades Castellvell i Castellnou de Giminells.
 
Torregassa i Giminells formaren un sol cos municipal que, l’any 1824, es va incorporar al municipi de Sant Jaume dels Domenys.
 
Sobre el torrent de Ca l’Antic hi ha el santurari de la [[Mare de Déu dels Arquets]], que està situat a gairebé 2  km de l’aqüeducte dels Arcs. Les primeres notícies documentals són de l’any 1636. Té un portal d’[[arc escarser]] a ponent i un [[campanar de cadireta]]. S'hi celebra un aplec cada [[Dilluns de Pasqua]] que reuneix la població del municipi.
 
=== El Papagai ===