Senusret III: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 42:
[[Fitxer:Nubia-impmitja-detall.png|miniatura|Les conquestes de Senusret III a Núbia i les fortaleses al sud de Buhen fins a Semna]]
 
Les accions militars egípcies s'iniciaven a la [[Primera cascada del Nil|primera cascada]] prop d'[[Assuan]], baixant per un canal construït en temps de [[Pepi I]] prop de l'illa de [[Sehel]]; aquest canal fou restaurat per Senusret el vuitè any de regnat. Senusret va establir nombroses [[Fortaleses de l'Antic Egipte a Núbia|fortaleses a Núbia]], que es van afegir a les tretze que els egipcis ja tenien (i alguna més que s'hagués pogut establir): en els 64  km fins a la segona cascada, hi havia vuit fortaleses entre la de Semna i la de [[Buhen]]. No és clar quines foren construïdes per ell i quines simplement foren arranjades, però es va establir un fluid contacte entre aquestes i amb el governador de la regió, que havien d'informar del més petit moviment dels nubis. Algunes fortaleses, com la de [[Mirgissa]], tenien una finalitat principalment comercial i d'altres com la d'[[Askut]] eren depòsits militars. El mateix rei es vantava a l'estela de Semna (amb un duplicat a [[Uronarti]]) d'haver portat el límit sud més enllà que cap altre rei d'Egipte:
 
{{cita|He portat la frontera més al sud que els pares, i he afegit terres a les que em foren llegades; sóc un rei que parla i actua, el que el meu cor planeja ho fa el meu braç; ataco ràpid per conquerir, i obtinc l'èxit, sense tenir pietat de l'enemic; sóc considerat amb els aliats, i misericordiós; desgraciat el que m'ataqui, perquè el qui ho faci serà atacat; pararé quan ells parin; qui contesta a un requeriment amb arrogància, és aturat en els seus atacs, perquè el seu cor es negre; l'atac és valor i la retirada covardia; i els covards, els he fet fora de les meves fronteres. Que els nubis escoltin la paraula de la meva boca; la contesta es la seva retirada, atacar-los i que girin cua, que es retiren abans d'atacar; són pobles que no poder ser respectats. Miserables de cor anhelant; jo he vist que això és veritat i he capturat les seves dones, m'he emportat els seus homes, he cegat els seus pous i he matat els ramats i he tallat les collites i cremat els camps; com el meu pare viu, jo parlo amb la veritat i res dolent surt de la meva boca. Ara per cada fill meu, els hi dic que s'ha de mantenir aquesta frontera que jo he fet; això és cosa del meu fill nascut de mi, del fill que és el campió del seu pare, que manté la frontera que aquest ha deixat; però el que es confiï i deixi el combat, aquest no es fill meu, no ha nascut de mi.}}
 
Amb les campanyes de Senusret, la frontera sud es va estabilitzar a Semna i les tropes egípcies sovint entraven a la zona més enllà, ja que es va deixar constància d'una crescuda del Nil per unes inundacions a Dal, uns quants  km al sud de Semna.
 
La darrera campanya, l'any dinou del seu regnat, no fou tan victoriosa com les precedents. El Nil va pujar el nivell d'aigua súbitament i es va haver de retirar per evitar ser atrapat per la crescuda.
Línia 60:
Internament, Senusret III tenia el país sota control efectiu. Administrativament, el va dividir en tres grans divisions (''waret''): Nord, Sud i Cap del Sud (amb capital a [[Abu]] o [[Elefantina]] incloent-hi la [[Baixa Núbia|Baixa]] i [[Alta Núbia]]). Cada divisió era administrada per un ''djadjat'' o consell responsable davant un [[djati|visir]] o governador general; això va disminuir prou el poder dels nomarques locals i qualsevol altre dignatari que volgués assolir un poder excessiu. Aquest esquema va tenir, a més, l'efecte de promoure un ascens de les classes mitjanes que s'havien incorporat a l'administració i van deixar d'estar sota el control de les nobleses locals.
 
Senusret III va construir la seva [[Piràmide de Senusret III|piràmide a Dashur]]. Fou la més gran de les piràmides construïdes pels faraons de la dinastia XII, però fou feta amb maons i es deteriorava més ràpidament. A les excavacions del [[1894]]-[[1895]], [[Jacques de Morgan]] va trobar les tombes de la probable reina Mereret i la princesa Sit-Hathor prop del nord de la muralla del recinte del complex de la piràmide i, a les tombes, s'hi van trobar joies molt elaborades oblidades pels saquejadors. No és clar que Senusret fos enterrat en aquesta piràmide, ja que tenia també una treballada tomba a Abidos, un complex que tenia un  km entre el Nil i les muntanyes pedregoses del desert a l'oest, i estava format per tombes subterrànies que, per un temps, foren considerades les més grans d'Egipte (després foren sobrepassades per la tomba dels fills de [[Ramsès II]] a la [[vall dels Reis]], la [[KV5]]), per un temple mortuori (a la vora dels camps de cultiu) i per una tomba a la part sud; el nom del complex era "Duradors són els llocs de Khakaure a Abidos".
 
El va succeir el seu fill [[Amenemhet III]].