Setge d'Arbuna (737): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Tipografia |
||
Línia 30:
Mentre Carles Martell seguia vigorosament el setge, el [[valí]] de l'Àndalus, [[Uqba ibn al-Hajjaj as-Salulí]], advertit del perill que corria la ciutat, comprengué que de la seva salvació depenia la sort de Septimània i decidí enviar ajuda; immediatament hi envià un contingent sota comandament d'[[Amir ibn Ailet]] per socrrer la ciutat.<ref>
{{ref-llibre| cognom=Rovira i Virgili| nom= Antoni| enllaçautor= Antoni Rovira i Virgili| títol = Història Nacional de Catalunya, volum II| pàgines = p. 340| editorial = Edicions Pàtria| isbn = | data =1920| ref =}}</ref>
Amir, per accelerar la seva marxa i evitar el passos dels Pirineus sens dubte vigilats, hi anà per mar. Arribà al port Nou i remuntà el riu però es trobà amb les fortificacions construïdes pels assetjants que no esperava i llavors desembarcà i decidí anar a Narbona per terra. Carles no volia permetre que arribés a la ciutat. Quan sabé de la seva arribada (un diumenge) deixà una part de l'exèrcit al setge i amb l'altra part es dirigí contra els que arribaven. Es trobaren en una vall de les [[Corbièras]] (francès les Corbières), prop d'un antic palau visigot que portava el nom de Corbièras. Amir agafà posicions avantatjoses prop del rierol de Berre, entre Salses (Ville-Salse) i Sijan (Sigean), a uns 2
No obstant Narbona no es rendí; fos per la durada del setge, per la proximitat de l'hivern (era el mes d'octubre segons els historiador del {{segle|XVII}} [[Juan de Ferreras y García]]) o per la resistència del general Athima, Carles ordenà aixecar el setge i tornar a [[França occidental]] on tenia altres afers. Deixà algunes tropes per convertir el setge en bloqueig en un intent que fracassà de rendir la vila per la fam. En el retorn ocupà [[Besiers]] i féu arrasar les muralles i cremar els ravals. El mateix féu a [[Agde]]. [[Magalona (entitat de població)|Magalona]] fou arrasada totalment; aquesta ciutat estava situada en una petita illa i servia de plaça d'armes als musulmans per la comoditat del seu port i la facilitat que tenien per abordar-lo venint de la costa al sud dels Pirineus. havia esdevingut un niu de pirates que atacaven tota la costa de [[Provença]]. Fou això que impulsà a Carles a fer destruir Magalona. El bisbe i el capítol es retiraren a [[Substancion]], que fou la seu de la diòcesi fins que tres segles després la seu de [[Magalona]] fou restablerta; de la vella Magalona només restà la catedral. Encara en temps moderns el port de l'illa s'anomenava Port Sarrasin. [[Nimes]] fou tractada amb més consideració i només foren cremades les portes i l'antic amfiteatre romà (les Arenes) que aleshores servia de fortalesa i que fou poc afectat doncs encara subsisteix pràcticament sencer. La província fou assolada i altres fortaleses menors foren arrasades per evitar el seu ús posterior; els habitants hagueren de lliurar ostatges.
| |||