Dinastia argèada: diferència entre les revisions

La '''dinastia argèada''' fou la primera dinastia reial de [[Regne de Macedònia|Macedònia]] (grec οἱ Ἀργεάδαι) entre vers el 700 aC i el [[310 aC]]. La tradició busca els seus orígens a [[Argos (Argòlida) |Argos]] al [[Peloponès]] i inicialment els sobirans foren els caps de la tribu dels argèades però es van expandir fins a fundar un gran regne en temps de [[Filip II de Macedònia]] que amb el seu fill [[Alexandre el Gran]] foren els reis principals de la dinastia. Els argèades reclamaven ser descendents dels [[temènides]] d'Argos l'ancestre dels quals era Temenos (''Temenus'') rebesnét d'[[Hèracles de Macedònia|Heracles]] o Hèrcules. Una inscripció amb aquesta creença es va trobar a les excavacions del palau reial a Aegae Manolis Andronikos a la "''tholos''" (cambra del tron), i també ho esmenta [[Heròdot]] i altres historiadors antics.▼

Segons la llegenda tres germans de la casa [[temènida]], Gauanes, Aeropus i [[Perdicas I|Perdicas]] van fugir d'Argos cap [[Il·líria]] i després a l'alta Macedònia a una ciutat anomenada Lebaea on van servir al reietó local; quan aquest els va demanar sortir del seu territori a causa d'un somni, van anar cap a la baixa Macedònia, prop del jardí de Mides a la zona del Mont Bermio on van establir un regne propi. Segons [[Tucídides]] van expulsar als pierians de [[Pièria de Tràcia|Pièria]] i van conquerir una franja de terreny a [[Peònia]] junt al riu Axios estenent-se a [[Pel·la (Macedònia) |Pel·la]] i a la mar i més tard van afegir [[Migdònia de Macedònia |Migdònia]] expulsant als edons, i Eordea i Almòpia expulsant als eordians i almopians. El 504 o [[500 aC]] el rei [[Alexandre I de Macedònia]] va participar en els jocs olímpics i la seva participació fou impugnada per altres participants que negaven que fos grec; l' [[Hel·lanòdica|''Hel·lanòdica'']] va examinar la seva pretensió de ser argèada i va permetre a Alexandre participar i va obtenir un [[triomf]].▼