Diferència entre revisions de la pàgina «Unió Liberal de Granollers»

cap resum d'edició
 
== Història ==
[[Fitxer:Socis fundadors unio liberal.jpg|miniatura|Els socis fundadors de la Unió Liberal de Granollers en una fotografia feta el 1930. (Fons Josep Garrell i Soto - Arxiu Municipal de Granollers)|alt=|esquerra]]A finals del segle XIX es viu a [[Granollers]] una situació social en la que els sectors de caràcter més conservador (tant les autoritats religioses com els grans propietaris i industrials) tenen un gran control sobre les estructures polítiques i administratives. A Granollers té un paper especialment rellevant el [[Centre Catòlic de Granollers|Centre Catòlic]], des d’on els grups conservadors exerceixen també una important influència social.<ref>{{Ref-web|títol=La Unió Liberal i el Centre Catòlic, polaritzadors del teixit associatiu a Granollers (1881-1936)., 1999|url=http://arxiumunicipal.granollers.cat/pandora_estudis/cgi-bin/Pandora?xslt=pagina;rotulo=La%20Uni%C3%B3%20Liberal%20i%20el%20Centre%20Cat%C3%B2lic,%20polaritzadors%20del%20teixit%20associatiu%20a%20Granollers%20(1881-1936).,%201999;;pie=Estudis%20de%20Granollers%20i%20del%20Vall%C3%A8s%20Oriental.%208.%20Ajuntament%20de%20Granollers.%20Arxiu%20Digital%20de%20l%27AMGr.%20%23;pie2=La%20Uni%C3%B3%20Liberal%20i%20el%20Centre%20Cat%C3%B2lic,%20polaritzadors%20del%20teixit%20associatiu%20a%20Granollers%20(1881-1936)..%20;pie3=FERN%C3%81NDEZ%20GARCIA,%20Mariano.%201999.%20;id=0000247336;nombre_pdf=AMGr_La%20Uni%C3%B3%20Liberal%20i%20el%20Centre%20Cat%C3%B2lic,%20polaritzadors%20del%20teixit%20associatiu%20a%20Granollers%20(1881-1936)__1999;encoding=utf-8|consulta=2019-11-19|llengua=|editor=|data=}}</ref>
 
Aquest fet va començar a ser molt criticat a través de la publicació periòdica [[Revista El Congost|El Congost,]] impulsada per l’impressor [[Esteve Garrell]], de clara ideologia liberal. Des d’aquesta revista es promovia el dret a l’educació de la dona, el laïcisme, l’abolició de la pena de mort, i altres principis liberals, alhora que s’exercia una important crítica sobre els sectors conservadors. Aquesta publicació va tenir doncs molt de ressò en els cercles progressistes de Granollers i al seu entorn es generaven tertúlies sobre temes d'actualitat.
 
És segurament en aquestes tertúlies, recollint les idees promogudes per Garrell i amb ell mateix com un dels promotors, que va sorgir la idea de la creació d'una entitat de caràcter liberal.<ref name="arxiumunicipal">{{Ref-web|títol=Crònica de la Unió Liberal, 1981|url=http://arxiumunicipal.granollers.cat/pandora_estudis/cgi-bin/Pandora?xslt=pagina;rotulo=Cr%C3%B2nica%20de%20la%20Uni%C3%B3%20Liberal,%201981;;pie=Ajuntament%20de%20Granollers.%20Arxiu%20Digital%20de%20l%27AMGr.%20%23;pie2=Cr%C3%B2nica%20de%20la%20Uni%C3%B3%20Liberal.%20;pie3=FARN%C3%89S%20SARAROLS,%20J.%20Maria%3B%20TINT%C3%93%20ESPELT,%20Llu%C3%ADs.%201981.%20;id=0000247323;nombre_pdf=AMGr_Cr%C3%B2nica%20de%20la%20Uni%C3%B3%20Liberal_1981;encoding=utf-8|consulta=2019-11-19|llengua=|editor=|data=}}</ref> Així doncs es van reunir el 3 d’abril de 1887 més de dues-centes persones «''pertenecientes a los diversos partidos liberales''» de Granollers, segons consta a l’acta fundacional.<ref>{{Ref-web|títol=Fons La Unió Liberal, 3 d'abril de 1887. Pàgina1|url=http://arxiumunicipal.granollers.cat/pandora_documents_arxiu/cgi-bin/Pandora?xslt=pagina;rotulo=Fons%20La%20Uni%C3%B3%20Liberal,%203%C2%A0d%27abril%C2%A0de%C2%A01887.%20P%C3%A0gina1;pie=Fons%20La%20Uni%C3%B3%20Liberal.%20Donaci%C3%B3%20d%27Esteve%20Duran%20i%20Serra.%20Actes%20de%20la%20Junta.%203%C2%A0d%27abril%C2%A0de%C2%A01887.%20P%C3%A0gina%C2%A01.%20Arxiu%20Digital%20de%20Granollers.;id=0000251454;nombre_pdf=AMGr_actes_de_la_junta_18870403_p_0001;encoding=utf-8|consulta=2019-11-15}}</ref>
[[Fitxer:Socis fundadors unio liberal.jpg|miniatura|Els socis fundadors de la Unió Liberal de Granollers en una fotografia feta el 1930. (Fons Josep Garrell i Soto - Arxiu Municipal de Granollers)]]
 
Les finalitats de l’entitat segons els seus estatus són les pròpies d’una germandat de socors mutu i beneficència, però també busca promoure l’educació i la cultura per a tota la població, sempre buscant la manera de contrarestar la gran influència que tenia en la societat el Centre Catòlic.<ref name="arxiumunicipal"/>
297

modificacions