Alexandre Sever: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Antroponímia
Línia 14:
Alexandre va ser l'últim dels emperadors [[Síria|siriacs]]. Sota la influència de la seva mare, va fer molt per millorar la moral i la condició del poble. Els seus consellers eren homes selectes com el famós jurista [[Ulpià]], l'historiador [[Cassi Dió]] i 16 senadors; va instaurar un concili de 14 assistents per al [[prefecte urbà]] a l'hora d'administrar els catorze districtes de [[Roma]]. El luxe i l'extravagància que abans havien estat prevalents en la cort imperial gairebé van desaparèixer, el valor de la moneda va pujar, els imposts varen baixar, la literatura, l'art i la ciència eren matèries que es potenciaven, i es van crear oficines bancàries per poder prestar diners amb un interés moderat.
 
Pel que fa a la qüestió religiosa, Alexandre posseïa una mentalitat oberta. En la seva capella privada hi havia busts d'[[Orfeu]], d'[[Abraham]], del [[filosofia|filòsof]] romà [[Apol·loni de TianaTíana]] i de [[Jesús]]. S'ha dit que volia erigir un temple dedicat al fundador del [[cristianisme]], però que els sacerdots pagans el van dissuadir de fer-ho. No hi ha dubte que si les excel·lents qualitats d'Alexandre haguessin estat acompanyades de l'energia i la força de voluntat necessària per al govern d'un imperi militar, hagués trobat més acollida en el si de la legió i hagués estat un dels millors [[Llista d'emperadors romans|emperadors de Roma]].
 
El regnat d'Alexandre Sever representà el darrer intent de govern civil de l'imperi Romà. A partir de la seva mort s'imposà la dominació militar. La seva mort també marcà l'inici d'un llarg període d'anarquia: En els següents 50 anys regnaren 26 emperadors i molts d'altres aspiraren al tron. De tots ells, solament un no va morir de manera violenta.