Vasos Apol·linars: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 8:
Es creu que el material era part d'un dipòsit votiu constituït pels regals que els pacients que acudiren a les aigües termals d'''Aquae Apollinares'' sacrificaven al déu protector del lloc ([[Apol·lo]]).
 
La presència dels vasos gravats amb la ruta gaditana plantejà diverses incògnites. De fet, els vasos no semblaven tenir cap relació amb el déu protector a qui anava destinat el dipòsit, i d'altra banda l'itinerari gravat no passava per Vicarello, però arribava a roma per la via Flaminia, passant per ''Narnia'' ([[Narni]]) i ''Ocriculum'' ([[Otricoli]]), a una dotzena de quilòmetres a l'est. Una hipòtesi afirma que els vasos podrien haver estat donats pels mercaders gaditans a [[Apol·lo]], com agraïment per un viatge profitós. Aquesta hipòtesi no explica per què els mercaders utilitzaren un itinerari de 2.500  km, en comptes de seguir la ruta de la seva mercaderia per mar fins a arribar a Roma, molt més curta i ràpida. Una segona hipòtesi<ref>G. Cordiano, ''Domiziano, Columella e la Stipe di Vicarello'', Annali della Facoltà di Lettere e Filosofia, ISSN 0392-9345, Nº 24, 2003{{it}}</ref> afirma que els vasos foren donats pels mercaders gaditans a un noble senador romà, Lucio Iunio Cesennio Peto (parent de l'emperador [[Domicià]] que tenia una vil·la al municipi de Vicarello), i que posteriorment, el senador hauria donat els quatre vasos com a ofrena a les deïtats protectores del lloc.
 
La major part d'aquest tresor de Vicarello (per exemple els vasos) es conserva, en gran part al [[Museu Nacional de Roma]], mentre que part del material numismàtic es troba als [[Museus Vaticans]], (la part que inicialment anà al [[Museu kircherià]] fou posteriorment enviada al Museu Nacional de Roma). Es considera probable que moltes peces de material numismàtic, fossin robades en el moment del descobriment.