Poder (sociologia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Antropologia}}
El '''poder''', en el context [[sociologia|sociològic]], és el [[domini]] (''[[potestas]]'') que una persona pot exercir sobre altres persones, entitats o coses; podent incloure la [[possessió]] o capacitat per diposardisposar d'algú, o alguna cosa, i l'[[autoritat]]. El poder pot ser de diversos tipus: econòmic, executiu, moral, etc. i es pot exercir en diferents graus i de diferents maneres. Al llarg de la història diferents corrents [[filosòfic]]s i [[social]]s n'han teoritzat, l'han redefinit i l'[[judici de valor|han valorat]] segons diferents punts de vista.
 
La imposició no requereix necessàriament la [[coacció]] (força o amenaça de força). Així, el "poder" en el sentit sociològic inclou tant al poder físic com al [[poder polític]], igual que molts altres dels tipus de poder existents.
Línia 12:
 
== Definicions ==
Gran part del debat [[sociologia|sociològic]] recent sobre el "poder" gira sobre el problema de definir la seva naturalesa com constrictiva o com permissiva. Així, el poder pot ser vist com un conjunt de formes de constrenyerconstrènyer l'acció humana, però també com el que permet que l'acció sigui possible, almenys en certa manera.
 
Gran part d'aquest debat està relacionat amb els treballs de [[Michel Foucault|Foucault]], qui, seguint a [[Maquiavel]], veu al poder com "una complexa situació estratègica en una determinada societat". Sent purament estructural, el seu concepte involucra tant les característiques de constrenyiment com de facilitació. [[Étienne de La Boétie]], en canvi, s'oposa a Maquiavel i al seu ''[[Discurs de la servitud voluntària]]'' intenta analitzar les raons per la qual una persona es sotmetria al poder d'una altra. Per a [[Max Weber]] la societat moderna està amenaçada pel fenomen creixent de la concentració del poder dintre de les organitzacions.
Línia 59:
Una de les anàlisis modernes més àmplies sobre la importància del poder en l'activitat humana prové dels treballs del filòsof francès [[Michel Foucault]]: "''El poder es troba en tots els llocs... perquè no prové de cap lloc''".
 
L'anàlisi del poder efectuat per Foucault es fonamenta en el seu concepte de "tecnologies de poder". La disciplina és un bagatge complex de tecnologies de poder desenvolupades durant segles, com Foucault afirmaria en ''Vigilar i castigar'' (1975). Per a Foucault, el poder és exercitat amb una determinada intenció. Però en comptes d'analitzar el problema el delicat assumpte de qui té quines intencions (honestament), es va centrar a destriar quin és la [[intersubjectivitat]] acceptada sobre com a exercercitarexercitar el poder. Per a Foucault, el poder són accions sobre altres accions a fi d'interferir amb elles. Foucault no recorre a la violència, sinó que afirma que el poder presumeix llibertat en el sentit que el poder no és forçar, sinó formes de fer que la gent es comporti ''per si mateixos'' de manera distinta de com ho haguessin fet d'altra manera. Una manera de realitzar això és mitjançant l'amenaça de la violència. Però suggerir el content que pot ser algú si adquireix un politò per al mòbil és també una forma d'exercitar el poder, i en el [[màrqueting]] hi ha un gran coneixement de com (intentar) efectuar aquest canvi de comportament.
 
Els treballs de Foucault analitzen la relació entre poder i [[coneixement]]. El filòsof francès subratlla les formes de poder dissimulat: així, Foucault afirma que els [[sistema de creences|sistemes de creences]] guanyen ímpetu (i per tant poder) quan més gent accepta els punts de vista associats amb el sistema de creences com ''coneixement general'' ([[hegemonia]]). Tals sistemes de creences defineixen la seva autoritat, com els metges (en el sistema de creences de la medicina occidental) o els capellans (en el sistema de creença de la religió catòlica). Amb tal sistema de creences, les idees cristal·litzen com a ''correctes'' o ''incorrectes'', com a ''normals'' o ''desviades''. En un determinat sistema de creences, les idees i les accions es converteixen en impensables. Aquestes idees, considerades com "veritats" irrefutables, defineixen una particular manera de veure el món, i es considera normalitzada una particular manera de vida associada amb aquestes "veritats".