Poder (sociologia): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Antropologia}}
El '''poder''', en el context [[sociologia|sociològic]], és el [[domini]] (''[[potestas]]'') que una persona pot exercir sobre altres persones, entitats o coses; podent incloure la [[possessió]] o capacitat per
La imposició no requereix necessàriament la [[coacció]] (força o amenaça de força). Així, el "poder" en el sentit sociològic inclou tant al poder físic com al [[poder polític]], igual que molts altres dels tipus de poder existents.
Línia 12:
== Definicions ==
Gran part del debat [[sociologia|sociològic]] recent sobre el "poder" gira sobre el problema de definir la seva naturalesa com constrictiva o com permissiva. Així, el poder pot ser vist com un conjunt de formes de
Gran part d'aquest debat està relacionat amb els treballs de [[Michel Foucault|Foucault]], qui, seguint a [[Maquiavel]], veu al poder com "una complexa situació estratègica en una determinada societat". Sent purament estructural, el seu concepte involucra tant les característiques de constrenyiment com de facilitació. [[Étienne de La Boétie]], en canvi, s'oposa a Maquiavel i al seu ''[[Discurs de la servitud voluntària]]'' intenta analitzar les raons per la qual una persona es sotmetria al poder d'una altra. Per a [[Max Weber]] la societat moderna està amenaçada pel fenomen creixent de la concentració del poder dintre de les organitzacions.
Línia 59:
Una de les anàlisis modernes més àmplies sobre la importància del poder en l'activitat humana prové dels treballs del filòsof francès [[Michel Foucault]]: "''El poder es troba en tots els llocs... perquè no prové de cap lloc''".
L'anàlisi del poder efectuat per Foucault es fonamenta en el seu concepte de "tecnologies de poder". La disciplina és un bagatge complex de tecnologies de poder desenvolupades durant segles, com Foucault afirmaria en ''Vigilar i castigar'' (1975). Per a Foucault, el poder és exercitat amb una determinada intenció. Però en comptes d'analitzar el problema el delicat assumpte de qui té quines intencions (honestament), es va centrar a destriar quin és la [[intersubjectivitat]] acceptada sobre com a
Els treballs de Foucault analitzen la relació entre poder i [[coneixement]]. El filòsof francès subratlla les formes de poder dissimulat: així, Foucault afirma que els [[sistema de creences|sistemes de creences]] guanyen ímpetu (i per tant poder) quan més gent accepta els punts de vista associats amb el sistema de creences com ''coneixement general'' ([[hegemonia]]). Tals sistemes de creences defineixen la seva autoritat, com els metges (en el sistema de creences de la medicina occidental) o els capellans (en el sistema de creença de la religió catòlica). Amb tal sistema de creences, les idees cristal·litzen com a ''correctes'' o ''incorrectes'', com a ''normals'' o ''desviades''. En un determinat sistema de creences, les idees i les accions es converteixen en impensables. Aquestes idees, considerades com "veritats" irrefutables, defineixen una particular manera de veure el món, i es considera normalitzada una particular manera de vida associada amb aquestes "veritats".
| |||