Filosofia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 25223691 de 149.34.14.151 (Discussió)
Etiqueta: Desfés
Línia 1:
{{Filosofia}}
La '''filosofia''' me mama el bicho (del [[Grec antic|grec]] "Φιλοσοφία" ''philo-sophia'', "[[amor]] per la [[saviesa]]"){{sfn|Cejudo Córdoba|1998|pp=5, 11}} és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'[[argument]]s [[raó|raonats]], donar una explicació de tots els [[coneixement]]s possibles i del lloc que ocupa la [[persona]] a la [[naturalesa]].{{sfn|Cejudo Córdoba|1998|p=5}} És l'estudi de qüestions generals i fonamentals sobre l'existència, el coneixement, els valors, la raó, la ment i el llenguatge; que es problematitzen. El terme fou encunyat probablement per Pitàgores (-570 a 495). Els mètodes filosòfics inclouen el qüestionament, la discussió crítica o l'argument racional i la presentació sistemàtica. Les qüestions filosòfiques clàssiques inclouen: es pot saber qualsevol cosa i demostrar que se sap? Qué és real? Els filòsofs també es pregunten qüestions més pràctiques i concretes com ara: existix una manera millor de viure? Els ésser humans tenen lliure albir?
 
Històricament la "filosofia" englobava qualsevol cos de coneixement. Des de la Grècia antiga amb Aristòtil fins al {{segle|XIX}}, la "filosofia natural" abastava l'astronomia, la medicina i la física. Per exemple, l'obra de Newton, ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' (1687), és classificada, molt més endavant, com a llibre de física. Durant el segle XIX el creixement de les universitat de recerca modernes portà la filosofia acadèmica i altres disciplines a professionalitzar-se i especialitzar-se. Dinàmica de mercat, des del segle XIX que totes aquestes especialitzacions s'acaben separant i hui tenim diversos camps del coneixement, és a dir, de la ciència.
Línia 153:
=== Mètode de la filosofia ===
==== Trets del mètode filosòfic ====
Malgrat les dificultats que importacomporta obtenir coneixement sense experiència, hi ha manera de distingir alguns grans trets positius del mètode filosòfic.
 
La filosofia s'entén com un treball de crítica. És l'una de les seues definicions més comuns. Aquesta crítica no és mai, no contrastant això, purament i simplement negativa. El seu objectiu és el de crear noves certituds i de corregir les falses evidències, les il·lusions i els errors del sentit comú. Sòcartes, per exemple, interrogava els seus contemporanis així com els sofistes per tal de posar davant seu les seues pròpies contradiccions i la seua evident incapacitat de justificar-se. Descartes fou a l'Edat Moderna el millor representant d'aquest mètode traduït en dubte metòdic.