Diferència entre revisions de la pàgina «Francesc Ferrer i Guàrdia»

m (Plantilles i correccions de format)
A les seves aules no s'impartien ensenyaments religiosos però sí científics i humanistes, es fomentava la no-competitivitat, el pensament lliure i individual (és a dir, no condicionat), l'excursionisme al camp i el desenvolupament integral de l'infant. Durant tot el primer terç del {{segle|XX}}, desenes d'escoles, ateneus llibertaris i universitats populars seguirien els plantejaments Ferrerians de l'Escola Moderna. Va tenir contactes amb l'[[esperantisme]] i deixeble seu va ser, per exemple, [[Paul Berthelot]].<ref>{{Ref-web|títol=Berthelot, la fondinto|url=http://esperanto.cri.cn/1/2005/08/10/1@28025.htm|consulta=2019-04-30|llengua=Esperanto|editor=China Radio International. CRI|data=2005-08-10|nom=China|cognom=Radio International}}</ref>
 
Gran partidari de la vaga com a arma revolucionària, va editar a costa seva el periòdic ''La Vaga General'', fins que el 1906 [[Mateu Morral]], traductor i bibliotecari del seu centre educatiu, va perpetrar l'atemptat frustrat contra [[Alfons XIII]]. Això va tenir com a conseqüència per a Ferrer el tancament i diversos mesos d'empresonament acusat de complicitat, al terme dels quals va ser absolt. Va intentar tornar a obrir l'Escola Moderna, però no li va ser possible i l'any següent es va traslladar a França i a Bèlgica, on va fundar la Lliga Internacional per a l'Educació Racional de la Infància, el president honorari de la qual era [[Anatole France]]. El [[1908]] edità la revista de la Lliga: ''L'EcoleÉcole Renovée'' a Brussel·les, però posteriorment la traslladà a [[París]], on va reprendre l'activitat de la seva editorial i continuà editant el butlletí de l'Escola Moderna.<ref>{{Ref-web|url=https://www.biografiasyvidas.com/biografia/f/ferrer_francisco.htm|títol=Biografia de Francisco Ferrer i Guàrdia|consulta=13-12-2018|llengua=Castellano|editor=Biografías y Vidas.|data=2004-2019|nom=Enciclopedia|cognom=Biográfica}}</ref>
 
Francesc Ferrer i Guàrdia ha sigut i és una de les figures més polèmiques en la història espanyola de principis del {{segle|XX}}. El seu afusellament a través d'un procés en el qual va ser condemnat sense proves com a cap de la rebel·lió barcelonina de juliol de 1909, el va convertir en un màrtir de les esquerres i va desencadenar una intensa campanya de protestes en diversos països, que va demostrar per primera vegada el pes que podia tenir l'opinió pública internacional i va provocar la caiguda del govern d'[[Antoni Maura i Montaner|Antonio Maura.]]<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Avilés|nom=Juan|article=Republicanismo, librepensamiento y revolución: la ideología de Francisco Ferrer y Guardia|publicació=Ayer|url=https://www.jstor.org/stable/41325195|exemplar=49|data=2003|pàgines=249–270|issn=1134-2277}}</ref>
1.343

modificacions