Joan Garriga i Massó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
data completa de defunció amb enllaç a esquela |
afegir noms pare i mare a partir esquela de la mare 1911 |
||
Línia 9:
== Biografia ==
Era fill de Jaume Farriga i Miquel advocat i de Felissa Massó i Verdaguer (1841-1911) natural de Blanes.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=esquela de: Felissa Massó i Verdaguer|publicació=El Poble català: Any 08, Núm. 2146|url=https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1078600&idImagen=10568805&texto_busqueda=%22maria+puig+boada%22|data=20 de gener de 1911|pàgines=1}}</ref>Es llicencià en dret i col·laborà a ''[[La Veu de Catalunya]]'' i a ''[[Revista Jurídica de Catalunya]]'', però es dedicà a gestionar les terres de la seva família a [[Sant Feliu de Llobregat]]. Així fou dirigent de l'[[Institut Agrícola Català de Sant Isidre]] i directiu de la [[Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona]].
El 1892 va ingressar a la [[Unió Catalanista]], i fou un dels delegats que va acordar les [[Bases de Manresa]]. Poc després ingressà a la [[Lliga Regionalista]], però el 1902 l'abandonà per a ingressar al [[Partido Democrático Español]] de [[José Canalejas]], amb el que fou elegit diputat per [[la Seu d'Urgell]] a les [[eleccions generals espanyoles de 1905]]. El 1906, però, abandonà el partit i a les [[eleccions generals espanyoles de 1907]] fou elegit diputat com a independent dins les llistes de la [[Solidaritat Catalana]]. Posteriorment tornà a la Lliga Regionalista, amb la que fou escollit novament diputat per la Seu a les [[eleccions generals espanyoles de 1910|eleccions de 1910]] i per Barcelona a les [[eleccions generals espanyoles de 1914|de 1914]]. Amb l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial]], es posicionà a favor de França.<ref name="safont">{{ref-llibre|cognom=Safont|nom=Joan|títol=Per França i Anglaterra|editorial=A Contra Vent|any=2012|isbn=9788415720010|enllaçautor=Joan Safont i Plumed |pàgina=p. 48}}</ref> De 1920 a 1923 fou senador. Després deixà la política i exercí com a membre de la [[Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País]], entitat que presidí entre 1921 i 1922, i de la Reial [[Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya]].
| |||