Pla Director per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m Tipografia
Línia 3:
 
== El Pla de residus, 1990 ==
En [[Joaquim Molins]], conseller de Politica Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, va donar a conèixer el Pla Director a principis de gener de 1990 amb les ubicacions previstes. El Pla preveia tres abocadors: un a la zona nord per determinar, un altre a [[Castellbisbal]] ([[Vallès Occidental]]) i un darrer a [[Forès]], al bell mig de la [[Conca de Barberà]]; dues plantes físico-químiques, a [[Sant Feliu de Buixalleu]] ([[la Selva]]) i a [[Martorell]] ([[Baix Llobregat]]), un abocador+inertització a [[Rubió]] ([[Anoia]]), i finalment una planta incineradora al [[Pla de Santa Maria]] a l'[[Alt Camp]]. Les despeses totals d'aquestes infraestructures més accessos es xifrà en 11.800 milions de les velles pessetes (71  milions d'euros). L'abocador de Forès prèvia ocupar una superfície de 60 hectàrees, que podrien ser ampliables, amb una capacitat de l'ordre de 51.000 tones/any. La incineradora del Pla de Santa Maria preveia el tractament de 60.000 tones/any de residus líquids, pastosos i sòlids.
 
== La contestació social al Pla ==