Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006: diferència entre les revisions

{{cita|{{mida|Fragment del Preàmbul}}<br />''El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l'article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.''<ref>{{ref-web |url=http://www.gencat.cat/generalitat/cat/estatut/preambul.htm |títol=Preàmbul |consulta=30/10/2013 |obra=Estatut d'autonomia de Catalunya 2006 |editor=Generalitat de Catalunya |data= |llengua= }}</ref>}}

 

 

Nombrosos juristes defensen la teoria de la plena constitucionalitat del text, en tant que, per definició, un preàmbul no té transcendència jurídica sent aquest una exposició de motius o consideracions. D'altres, van més enllà i asseguren que igualment no sorgirien conseqüències jurídiques concretes si la disposició estigués redactada en l'articulat, ja que seguiria tenint un valor interpretatiu o hermenèutic, com és el cas de [[Carles Viver i Pi-Sunyer]], ex-magistrat del TC i catedràtic de Dret Constitucional. En ambdós casos es coincideix a dir que el problema és de naturalesa política i no jurídica. Malgrat tot, sigui dit de passada, l'actual regulació en aquesta matèria és la més explícita de tots els textos constitucionals i estatutaris que han tingut vigència a Catalunya en els darrers segles.

En matèria lingüística cal destacar un reforçament clar de l'estatus del [[català]] com a [[idioma|llengua]] pròpia de Catalunya. L'exponent màxim d'aquesta equiparació la trobem en l'anivellament amb el [[castellà]] que suposa, a nivell jurídic, proclamar el deure de coneixement del català. A partir d'aquesta pressa d'objectius, se'n destrien d'altres de similars com ara la proclamació de nous drets lingüístics materialitzats en el poder ser atès en català als òrgans constitucionals de l'[[Espanya|Estat]], com per exemple el Tribunal Constitucional, el [[Tribunal Suprem d'Espanya|Tribunal Suprem]] o les [[Corts Generals]]. Un altre aspecte important a subratllar és la designació del català com a llengua oficial de Catalunya. Així doncs, una categoria que fins ara era patrimoni exclusiu del castellà, passa a ser compartida amb el català, llengua que fins al moment només podia gaudir del rang de cooficialitat. També és interessant remarcar la garantia que suposa l'elevació de certs drets lingüístics al rang estatutari, ja que fins al moment eren tractats simplement com a normes amb rang de llei.

 

 

=== El poder judicial ===