Maria Teresa Codina i Mir: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
afegir noms pare i mare a partir de defunció del pare l'any 1963 |
||
Línia 2:
{{iniciBio}} és una mestra i pedagoga, compromesa amb la renovació pedagògica a Catalunya i l'educació de les persones de sectors socials desafavorits.<ref>Bisquerra i Alzina, R. [http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/viewFile/125703/246416 Maria Teresa Codina i Mir. Una aproximació biobibliogràfica]. ''Temps d'Educació'', (1997). 17, 293-323</ref>
Filla del metge [[Joan Codina i Altés]] (1891-1963)<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Esquela de Juan Codina Altés|publicació=La Vanguardia|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1961/05/04/pagina-25/33546176/pdf.html?search=%22codina%20altes%22|data=18 de juny de 1963|pàgines=25}}</ref> i de Rosa Mir i Casanovas, Maria Teresa Codina obtingué el títol de "maestro de primera enseñanza"<ref>Que s'obtenia tenint l'examen d'Estat i fent una sèrie d'examens posteriors</ref> (1951) i estudià Filologia Clàssica (1952) a la [[Universitat de Barcelona]]; féu una estada a França on es va formar en pedagogia. Va estudiar Pedagogia encara a la Universitat de Barcelona on coincidí amb [[Marta Mata]]. Després d'exercir a l'Institut Internat de la Molina, dirigit per [[Jordi Galí i Herrera|Jordi Galí]], fill d'[[Alexandre Galí]], va fundar l'[[escola Talitha]] ("nena", en arameu), un projecte educatiu innovador, en català i per a nenes (a partir de 1968 seria mixt, tot i que aleshores no estava permès<ref>Bisquerra p. 298</ref>), que va funcionar a l'edifici que actualment és la [[casa Orlandai]] entre 1956 i 1974.<ref>{{Ref-web|títol=Escola Talitha. L'escola que va desafiar el franquisme|url=https://www.lavanguardia.com/mon-barcelona/20150715/54433922550/escola-talitha.html|data=2015-07-15|consulta=2019-05-04|llengua=|editor=La Vanguardia}}</ref>
Participà amb Marta Mata i Pere Darder a la fundació de l'[[Associació de Mestres Rosa Sensat]]. A partir del curs 1974-75 es va incorporar a l'escola del Patronat Nostra Senyora del Port, a la [[Zona Franca (Barcelona)|Zona Franca]] de Barcelona; allí, junt amb Basilio González Muñoz (Arevalillo, Ávila, 1941 - 2017), contribuí en diversos projectes per a oferir oportunitats als infants d'aquesta zona desafavorida, particularment als infants de la comunitat [[Gitanos|gitana]]. Des de finals dels anys 70 fins a 1983 dirigí l'escola ''Avillar Chavorrós'' ("veniu, mainada", en caló). Encara més endavant participaria en la creació de l'escola ''Xavó-Xaví'' ("noi-noia", en caló), una escola-taller de secundària, on treballà fins a la jubilació el 1992. També ocupà diversos càrrecs en l'administració educativa, tant a l'Ajuntament com a la Generalitat.<ref>Dades extretes principalment de la publicació amb motiu del doctorat honoris causa (veure bibliografia)</ref>
| |||