Diferència entre revisions de la pàgina «Yússuf ibn Taixfín»

cap resum d'edició
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
Després d'una sèrie de [[fàtua]]s i una acurada deliberació, Yusuf va aplicar l'ortodòxia, exiliant a [[Aghmat]] als emirs de Granada i [[Màlaqa]], i un any més tard al-Mutamid de Sevilla patiria el mateix destí, unint tots els dominis musulmans de la [[península Ibèrica]], amb l'excepció de l'[[emirat de Saraqusta]], al [[Regne del Marroc]] amb capital a [[Marràqueix]]. Va prendre el títol d'''[[amir al-muslimín]]'' (''príncep dels musulmans''), veient-se a si mateix com humil servidor del califa de Bagdad, però per a tots els efectes, se'l considera com el califa de la zona occidental de l'Imperi islàmic. El poder militar dels almoràvits estava en el seu apogeu.
 
Les forces d'ocupació almoràvit foren en gran manera [[cavalleria]], amb uns 20.000 [[genet]]s, que s'anaven unint als supervivents de la [[batalla d'az-Zallaqa]], instal·lant-se a les principals ciutats dde l'al-AndalusÀndalus. La infanteria usava [[Arc (arma)|arcs]] i [[espasa|espases]], [[Pica (arma)|piques]] i [[javelina|javelines]], i anaven protegits amb [[cuirassa]] de [[cuir]] i [[escut (arma)|escuts]], i usaren un [[fonèvol]]<ref>{{es}} Manuel Jesús Ruiz Moreno i Fernando Rebollo García, ''[http://www.chde.org/index.php?view=article&catid=31%3A2007&id=71%3Ael-trabuco-de-cortes&tmpl=component&print=1&page=&option=com_content&Itemid=27 El trabuco de Cortés]''</ref> al [[Setge d'Aledo]].<ref>Miguel Aguilar i Montero, ''[http://parnaseo.uv.es/Lemir/Revista/Revista11/13Aguilar_Miguel.pdf L'èpica en les cançons de gesta. Comparativa analítica entre la literatura francesa i hispànica]''</ref> Yusuf va establir bases navals a [[Cadis]], [[al-Mariyya]], i els ports veïns al llarg de la [[Mediterrània]]. [[Ibn-Maymun|Ibn Maymun]], el governador d'al-Mariyya, tenia una flota a la seva disposició, i els [[Banu Ganiya]] un altre estol a les [[Illes Balears]], resultant en el domini del mediterrani occidental.<ref>{{de}} Dominique Sourdel i Bertold Spule, ''[http://books.google.cat/books?id=374eAAAAIAAJ&printsec=frontcover&source=gbs_summary_r&cad=0 Regierung und Verwaltung des vorderen Orients in islamischer Zeit]''</ref>
 
== Campanya contra el Cid ==
Els almoràvits no havien guanyat territori als cristians ni havien pogut capturar [[Balansiya]], una ciutat dividida entre musulmans i cristians, i regida per [[Yahya Al-Qadir]], qua ja havia perdut [[Tulaytula]] i retia homenatge als cristians, inclòs [[el Cid]]. Després de la [[Setge d'Aledo|conquesta d'Aledo]] de [[Muhàmmad ibn Àïxa]] els almoràvits estaven a les portes de la ciutat controlant [[Dàniyya]], [[Xàtiva]] i [[Al-Yazirat Suquar|Jazírat Xúqar]]. València va demostrar ser un obstacle per l'exèrcit almoràvit després dels fracassos consecutius d'[[Abu Bakr ibn Ibrahim ibn Tashfin]] i el seu nebot [[Yússuf Abu Abdullah Muhammad]] i [[Abul-Hasan Ali al-Hajj]] per derrotar [[El Cid]], que havia conquerit la ciutat després del govern republicà de [[Jàfar ibn Abd-Al·lah ibn Jahhaf]].
 
En [[1097]], després del seu quart viatge a l'[[alAl-AndalusÀndalus|Àndalus]], Yússuf va posar-se al capdavant dels exèrcits i atacar [[Balànsiya]], sent derrotat a la [[batalla de Bairén]], i dirigint-se a [[Toledo]], vencent a la [[batalla de Consuegra]], en la qual moriria [[Diego Rodríguez (fill del Cid)]]. Yússuf va marxar a [[Marràqueix]] tornant el [[1099]] en un nou esforç per prendre les províncies de [[Xarq al-Àndalus]]. El Cid fou ferit de mort per una fletxa en batalla el [[10 de juliol]] de 1099 i la seva esposa, [[Ximena Díaz]] amb l'ajut del seu gendre [[Ramon Berenguer III]] va mantenir el poder a la ciutat. El [[5 de maig]] de [[1102]] després d'un setge de set mesos de [[Yússuf Mazdali ibn Banlunka]], van calar foc a la gran mesquita de la ira i va abandonar la ciutat, fugint a [[Burgos]].
 
== Mort ==
27.496

modificacions