Charles Mingus: diferència entre les revisions

Tot i que per llavors ja havia gravat prop de 10 àlbums com a líder, l'any [[1956]] per Mingus va ser crucial, amb el llançament de ''Pithecanthropus Erectus'', la seva primera obra mestra com a líder de banda i com a compositor. A l'igual que Ellington, Mingus escrivia les cançons pensant en músics concrets, i la seva banda en aquest disc comptava amb músics intrèpids i orientats cap al [[blues]] com ara el saxofonista [[Jackie McLean]] o el pianista [[Mal Waldron]]. El tema que dona títol a l'àlbum és una composició simfònica on es representa l'evolució de l'home des de les seves arrels homínides ([[Homo Erectus]]) fins arribar al declivi de l'espècie. Una secció de la peça era [[Lliure improvisació|improvisada]], sense cap tipus d'estructura o tema.

 

 

La dècada dels 60 es considera l'època més productiva i fèrtil de Mingus. Es succeïren un alt nombre de composicions impressionants i àlbums d'una qualitat excel.lent a un ritme altíssim. En total, tretze àlbums entre les diferents discogràfiques (Debut, [[Candid Records]], [[Impulse Records]] i altres), en un ritme potser impossible d'assolir per qualsevol altre músic o grup, exceptuant Duke Ellington.

 

Mingus treballava sovint amb un conjunt de tamany mitjà (entre 8 i 10 membres) amb músics rotants conegut com el [[Jazz Workshop]]. Mingus va dedicar-se e explorar terrenys musicals nous, demanant als seus músics que fossin capaços d'explorar i desenvolupar la seva percepció d'allò que estaven fent. Aquests desitjaven ingressar al Workshop perquè els atreïa el concepte musical que mingus desnvolupava. Mingus donà forma a unes joves promeses musicals fins a convertir-los en una màquina d'improviar fortament cohesionada que d'alguna manera prefigurà el que més tard seria el [[free jazz]].