Diferència entre revisions de la pàgina «Jàwhar as-Siqil·lí»

m
Afegint enllaç
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
m (Afegint enllaç)
 
El [[958]] fou nomenat general de l'expedició per dominar [[Àfrica del Nord]] i va fer una gran campanya. Va derrotar un exèrcit dels berbers [[zenates]] (amb suport omeia i dirigit pel governador de [[Tahert]] i Ifkan Yala ibn Muhammad al-Ifraní) prop de Tahert, i va vèncer i matar el general enemic; es va dirigir llavors cap al sud-oest i va envair el principat de [[Sigilmasa]] on el príncep local Muhammad ibn al-Fath ibn Maymun ibn Midrar va fugir. Poc després el darrer príncep [[midrarita]] va ser capturar i executat. Va passar un any a Sigilmasa i a finals del [[960]] es va dirigir al nord cap a [[Fes]], que va conquerir i el governador omeia Ahmad ibn Ani Bakr al-Djudhami fou fet presoner i va morir empresonat. Això va deixar tot el Maghrib menys l'extrem nord del [[Marroc]] (amb [[Tànger]] i [[Ceuta]]) en mans dels fatimites. L'[[idríssida]] al-Hasan ibn Djannun que encara governava un petit territori a l'entorn d'[[al-Basra]] (com a vassall omeia) es va sotmetre. El [[961]] va retornar a [[Kairuan]] victoriós amb presoners i molt de botí. Tot i les seves nombroses victòries no va poder arribar a consolidar el domini fatimita, sobretot perquè només disposava de 20000 homes i els berbers i omeies de Còrdova eren molt superiors en nombre. Entre [[961]] i [[968]] no apareix esmentat.
 
El [[968]] fou triat per dirigir l'exèrcit que havia de [[Conquesta fatimita d'Egipte|conquerir Egipte]] i va sortir de Kairuan el febrer del ''969''; en quatre mesos es va apoderar del país mercès a un tractat hàbilment preparat amb el visir dels [[ikhshídides]]; va triomfar a al-Djiza ([[30 de juny]]) i va entrar a [[al-Fustat]] ([[1 de juliol]]). En una declaració llegida en públic es va guanyar la confiança dels egipcis, consolidada amb el nomenament com a visir de Djafar Ibn al-Furat. El general per precaució va passar la primera nit al seu campament al nord de la ciutat i l'endemà va iniciar la construcció d'una nova ciutat, al-Kahira ([[el Caire]]) on el [[4 d'abril]] del [[970]] va fundar la famosa [[mesquita d'al-Azhar]]. Durant més de quatre anys va ser l'únic governant d'Egipte (que va estabilitzar política i econòmicament) fins que el califa fatimita va fer entrada la nova capital el [[7 d'octubre]] del [[974]]. En el seu govern cal destacar els atacs càrmates, que el setembre del [[969]] van fer presoner a Damasc al seu lloctinent Djafar ibn Falah que havia estat enviat a ocupar [[Palestina]] i [[Síria]], i als que va rebutjar al nord del Caire el [[22 de desembre]] del [[970]] i altre cop en atacs el 971/972 i finalment en el darrer atac el [[974]]; també va enviar tropes a [[Núbia]] i el [[976]] va sotmetre [[Hedjaz]] i va fer llegir la ''khutba'' a [[la Meca]] i [[Medina]] en nom del califa fatimita.
 
És esmentat per darrer cop el [[978]] quan va perdre els seus càrrecs i es va dedicar a les obres de caritat. Va morir el [[28 de gener]] del [[992]]. El seu fill Husayn ibn Djafar fou també general en temps del califa fatimita [[Al-Hàkim (fatimita)|Al-Hàkim bi-amr-Al·lah]] (996–1021) i va morir en una conspiració frustrada contra aquest califa.
12.810

modificacions