Hans Hinterreiter: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 32:
El 1963 es casa per segon cop amb Inge von Carlowitz. Gràcies al bon funcionament de la granja, Hinterreiter es pot tornar a dedicar a temps complet a la pintura i als seus fonaments teòrics. Les seves obres són cada cop més grans, i en lloc de pintura al tremp utilitza quasi sempre la nova pintura acrílica sobre llenços.
El 1963 es publica a [[Barcelona]] el primer llibre sobre Hans Hinterreiter. Està en anglès i conté els mateixos textos que la carpeta de l'any 1958. L'editor és [[Carl van der Voort]], el primer marxant d'art que aposta sistemàticament per Hinterreiter i que impulsa l'organització d'exposicions de la seva obra arreu, especialment als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]]. Anima a l'artista a dedicar-se més a la creació d'obra gràfica impresa. A finals dels anys setanta, Hinterreiter havia creat ja més de cinquanta
En 1973 el Kuntsmuseum de Winterthur, la seva ciutat natal, dirigit per Rudolf Koella, organitza la primera exposició de l'obra de l'artista.
El 1977 el marxant d'art István Schlégl comença a promocionar l'obra de Hinterreiter. Als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], l'artista és representat primerament per
El 1984 el Museu Josef Albers de Bottrop és el primer museu alemany que organitza una exposició dedicada a l'artista, i el [[Museu Guggenheim (Nova York)|Guggenheim Museum]] de [[Nova York]] serà el primer de diversos museus estatunidencs.
| |||