Viquipèdia

J. C. R. Licklider: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m neteja i estandardització de codi
Revisió i eliminat {{MT|data=octubre de 2020}}, afegides referències
Línia 1:
{{MT|data=octubre de 2020}}
{{Infotaula persona }}
'''Joseph Carl Robnett Licklider''' ([[11 de març]] de [[1915]] - [[26 de juny]] de [[1990]]), conegut com a '''J.C.R''' o "'''Lick'''", va ser un informàtic consideradaconsiderat una de les figures més importants en la [[Informàtica|ciència computacional]] i deen la [[història de la informàtica]]. El recorden particularment perVa ser un dels primers que va preveure la [[computació interactiva]] moderna, i la seva aplicació a tota classe d'activitats. Pioner d'Internet, amb una visió futurible d'una xarxa d'ordinadors mundials molt abans que fos dissenyada. Per fer-ho possible va finançar-seobtenir perfons laque investigacióvan conduir en gran part, incloent-hia lal'actual [[interfície gràfica d'usuari]], i [[ARPANET]], i el predecessorl'antecessor directe d'[[Internet]].
{{citació|Més d'una dècada passarà abans de la sortida dels [[Ordinador personal|ordinadors personals]] dels garatges de [[Silicon Valley]], i trenta anys després l'explosió d'Internet als anys 90. La paraula computadora encara tenia un to sinistre, donant una imatge de dispositiu enorme, intimidant, ocult en un soterrani amb aire condicionat, processant sense treva les [[Targeta perforada|targetes perforades]] de llargues instruccions. Tanmateix, assegut en una oficina indescriptible de [[Robert McNamara |McNAMARA]] al Pentàgon, un lloc tranquil... civil, està planejant la revolució que canviarà per sempre la manera en què es perceben les computadores. D'alguna manera, l'ocupant d'aquesta oficina, ha vist un futur en el qual les computadores ajudaran a les persones, en comptes de forçar-les a una conformitat. Ell està convençut que les computadores no només són màquines per calcular: són eines que serviran com nous mitjans d'expressió, inspiració a la creativitat i entrades un món extens on la informació està en línia.<ref>Waldrop, M. Mitchell (2001). ''The Dream Machine: J. C. R. Licklider and the Revolution That Made Computing Personal''. Nueva York: Viking Penguin. pp. dust jacket, {{ISBN|0-670-89976-3}}</ref> }}▼
 
Ha sigut anomenat com el "[[John Chapman|Johnny Applessed]] de la computació", per haver contribuït en les primeres aportacions de la informàtica en l'era digital. [[Robert Taylor]], fundador del Laboratori de Ciència Informàtica de Xeroc Parc i del Centre d'Investigació de Sistemes de [[Digital Equipment Corporation]], va senyalar que "la major part dels avenços significatius en tecnologia informàtica -incloent el treball que va fer el grup Xerox PARC- eren simplement extrapolacions de la visió de Lick. No eren realment les seves noves visions. Ell era realment el predecessor de tot això".<ref>Waldrop, ''op. cit.'', pg. 470</ref>
 
Aquesta cita de la seva biografia completa, ''The Dream Machine'', dóna una certa sensació del seu impacte:
 
▲{{citació|Més d'una dècada passarà abans de la sortida dels [[Ordinador personal|ordinadors personals]] dels garatges de [[Silicon Valley]], i trenta anys després l'explosió d'Internet als anys 90. La paraula computadora encara tenia un to sinistre, donant una imatge de dispositiu enorme, intimidant, ocult en un soterrani amb aire condicionat, processant sense treva les [[Targeta perforada|targetes perforades]] de llargues instruccions. Tanmateix, assegut en una oficina indescriptible de [[Robert McNamara |McNAMARA]] al Pentàgon, un lloc tranquil... civil, està planejant la revolució que canviarà per sempre la manera en què es perceben les computadores. D'alguna manera, l'ocupant d'aquesta oficina, ha vist un futur en el qual les computadores ajudaran a les persones, en comptes de forçar-les a una conformitat. Ell està convençut que les computadores no només són màquines per calcular: són eines que serviran com nous mitjans d'expressió, inspiració a la creativitat i entrades un món extens on la informació està en línia.}} <ref>Waldrop, M. Mitchell (2001). ''The Dream Machine: J. C. R. Licklider and the Revolution That Made Computing Personal''. Nueva York: Viking Penguin. pp. dust jacket, {{ISBN|0-670-89976-3}}</ref> }}
 
== Biografia ==
Licklider va néixer l'11 de març de 1915, a San[[Saint Louis (Missouri)]] als EUA<ref>[http://www.ibiblio.org/pioneers/licklider.html Internet Pioneers: J.C.R. Licklider], visto online: 19 de mayo de 2009</ref> Era fill únic de Joseph Parron Licklider, un ministre baptista, i de Margaret Robnett Licklider.<ref>[http://www.nap.edu/html/biomems/jlicklider.pdf ''Joseph Carl Robnett Licklider 1915—1990''], A Biographical Memoir by Robert M. Fano, National Academies Press, Washington D. C., 1998</ref> Va mostrar un talent d'ingenieriaenginyeria ben aviat, fent aeromodelisme. Va continuar amb la seva afició en la restauració d'automòbils al llarg de la seva vida. Va estudiar a la Universitat de Washington a Saint Louis, on es va llicenciar en lletres el 1937, es va especialitzar en física, matemàtiques i psicologia, i es va llicenciar en psicologia al 1938. Va obtenir un doctorat en psicoacústica en la [[Universitat de Rochester]] el 1942, i va treballar en el laboratoriLaboratori de ''Psico-Acústico''Acústica a la Universitat Harvard des de 1943 fins al 1950.
 
Es va interessar per la tecnologia de la informació i es va traslladar al [[Massachusetts Institute of Technology|MIT]] el 1950 com a professor, on va ocupar el càrrec en un comitè que va establir el Laboratori Lincoln del [[Massachusetts Institute of Technology|MIT]] i va establir un programa de psicologia per estudiantestudiants d'ingenieriaenginyeria.
 
El 1957 va rebre el Premi Franklin V. Taylor, de la Societat de Psicòlegs d'IngenieriaEnginyeria. El 1958, va ser escollit President de la Societat Acústica d'Amèrica i al 1990 va rebre el Premi Commonwealth per Servei Distingit.<ref>Jay R. Hauben. [http://www.columbia.edu/~jrh29/years.html «JCR Licklider (1915-1990)»]. Columbia University. Consultado el 30 de marzo de 2011.</ref>
 
En 1957, es va convertir en vicepresident de Bolt Beranek i Newman, Inc., on es va comprar la primera producció de PDP-1 i l'equip va dur a terme la primera demostració pública a temps compartit.
 
Durant l'octubre de 1962, Licklider va ser nomenat director de l'Oficina de Tècniques de Processament de la informació (IPTO) a ARPA, a l'[[Agència d'InvestigacióInvestigacions de Projectes Avançats de Defensa]] dels Estats Units.
 
El 1963 va ser nomenat Director de Ciències del Comportament a ARPA. A l'abril d'aquest mateix any, va enviar un memoràndum als seus companys en el qual va desafiar el fet d'establir una xarxa de repartiment del temps en els ordinadors amb software de l'època.<ref>J. C. R. Licklider (23 de abril de 1963). [http://web.archive.org/web/http://www.kurzweilai.net/articles/art0366.html?printable=1 «Memorandum For: Members and Affiliates of the Intergalactic Computer Network; Topics for Discussion at the Forthcoming Meeting»]. Washington, D. C.: Advanced Research Projects Agency. Archivado desde [http://www.kurzweilai.net/articles/art0366.html?printable=1 el original] el 27 de noviembre de 2015. Consultado el 21 de abril de 2011.</ref> La seva visió va portar a ARPANET, alel precursor de l'actual Internet.
 
El 1968, J.C.R Licklider va ser nomenat director de Projecte MAC al MIT i professor del departament d'IngenieriaEnginyeria Elèctrica. En el projecte MAC, s'havia produït la primera computadora de temps compartit, CTSS i un dels primers muntatges en la línia del desenvolupament de Multics (treball que es va iniciar el 1964). [[Multiusuari|Multics]] va servir d'inspiració per alguns dels elements del [[Unix|sistema operatiu Unix]] desenvolupat als laboratoris Bell per Ken Thompson i Dennis Ritchie al 1970.
 
Es va retirar i es va converitr en profesor il·lustre el 1985. Va morir el 1990 a [[Arlington, (Massachusetts)]].
 
== Treballs ==
Linha 28 ⟶ 30:
 
=== Sistema gràfic de les Forces Aèries dels EUA ===
Va treballar en unel projecte conegut como el Sistema gràfic de les Forces aèries americanes durant la [[Guerra Freda]] (més ben conegudaconegut com a "[[Semi Automatic Ground Environment|SAGE]]"). El projecte va ser dissenyat per crear un ordinador amb l'ajuda del sistema de defensa aèriaantiaèria assistit per ordinador. El sistema SAGE va incloure els equips que recullen i presenten dades a un operador humà, que a continuació, escolliria la resposta adequada.
 
El sistema SAGE incloïa ordinadors que recollien i presentaven dades a un operador humà, que després triaria la resposta adequada. Licklider va treballar com a expert en factors humans, cosa que el va ajudar a convèncer-lo del gran potencial de les interfícies home/ordinador.<ref name=LivingInternet-Licklider>[http://www.livinginternet.com/i/ii_licklider.htm "J.&nbsp;C.&nbsp;R. Licklider And The Universal Network"], ''Living Internet'', accessed 18 September 2012</ref>
 
[[Fitxer:IBM's $10 Billion Machine.jpg|miniatura|Un terminal [[SAGE]] (Semi-Automatic Ground Enviroment)]]
 
=== Tecnologia de la informació ===
Licklider es va interessar en la tecnologia de la informació al principi de la seva carrera. De la mateixa manera que [[Vannevar Bush]], J.C.R.Licklider va contribuir al desenvolupament d'idees del que està format Internet. Es va preveure la necessitat d'equips connectats a una xarxa amb interfícies simples. Les sevesSón idees deseves la computació gràfica, d'apuntar i fer "click" en interfícies, bilbiotequesles biblioteques digitals, el comerç electrònic, les activitats bancàries en línia, i el software que existiaubicat en una xarxa i migrar-la seva migració on fossigui necessari.
 
Licklider va ser fonamentalmentfonamental en la concepció, finançament i gestió de la investigació que va conduir a les computadores personals i Internet. El seu article seminal sobre la simbiosi home-ordinador anunciava la computació interactiva i va passar a finançar els esforços dels primers en el repartiment del temps i el desenvolupament d'aplicacions, sobretot l'obra de [[Douglas Engelbart]], que va fundar el Centre d'Investigacióde d'augmentRecerca en Augment a l'Institut d'Investigació de Stanford i va crear el famós sistema en línia, on el ratolí de l'ordinador va ser creat.
 
=== Projecte MAC ===
Durant els seus anys de direcció a l'IPTO, va concedir finançament per desenvolupar el Projecte MAC al MIT, una computadora central de grans dimensions que va ser dissenyada per compartir fins a 30 usuaris simultanis, cada un assegut en una [[màquina d'escriure]], per separat. També va concedir finançament a projectes similars a la [[Universitat de Stanford]], [[Universitat de Califòrnia a Los Angeles|UCLA]], UC Berkeley i la Corporació del Desenvolupament de Sistemes.
 
=== Xarxa informàtica mundial ===
Licklider va tenir un paper fonamental en la concepció i finançament de les xarxes d'investigació, sobretot a ARPANET. Va formular les primeres idees d'una xarxa informàtica mundial a l'agost del 1962 a BBN, en una sèrie de notes que discutien el concepte de "xarxa d'ordinadors intergalàctica". Aquestes idees van contenir el que coneixem actualment com Internet, incloent-hi el que anomenem computació al núvol.<ref>{{ref-publicació|cognom=Arif |nom=Mohamed |article=A History of Cloud Computing |url=A-history-of-cloud-computing.htm |llengua=anglès |consulta=1/5/2012 |publicació=ComputerWeekly | data=Març de 2009 |pàgines= }}</ref> Licklider va haver de convèncer a [[Ivan Sutherland]], [[Bob Taylor]] i [[Lawrence G. Roberts]] perquè aquest important concepte pogués abastir totes les xarxes de computació.
 
El 1967, Licklider va publicar enpresentar el periòdicdocument "''Televistas.: DeLooking caraforward althrough futurlater windows''" a travésla deComissió lesCarnegie finestressobre lateralstelevisió a laeducativa. <ref>[[Comissióhttp://creativecadio.weebly.com/uploads/1/0/2/2/10226800/licklider-televistas-carnegie-1967.pdf Carnegie]]"Televistas: sobreLooking laahead Televisióthrough Educativaside elwindows"], 1967J.&nbsp;C.&nbsp;R. EnLicklider, aquestSupplementary treballPapers essubmitted descriuto unthe canviCarnegie radicalCommission deon l'emissióEducational Television, 1967</ref> Aquest article descriu una sortida radical del model de televisió "broadcast". En el seu lloccanvi, vaLicklider apostar perdefensa una xarxa de comunicacions de dues viesbidireccionals. La Comissió Carnegie va creardonar lloc a la creació de la Corporació per a la DifusióRadiodifusió Pública. Tot i que l'informe de la Comissió Carnegie explica que "el treballdocument del Dr.doctor Licklider vaes serva finalitzatcompletar després que la Comissió hagués formulat les seves pròpies conclusions", el president Johnson va dir elen presidentla signatura de la firmaLlei de l'Actaradiodifusió Públicapública de Radiodifusió del 1967: "AixíPer tant, crec que hem de tenir en compteconsiderar noves formesmaneres de construir unaun gran xarxa deper al coneixement, no—no només un sistema de transmissiódifusió, sinó que pugui utilitzarutilitza tots els mitjans d'enviamentd’enviament i emmagatzematge de la informaciód’informació que l'individul’individu pot utilitzar" ». <ref>{{cite web|last=Johnson, |first=Lyndon B. (7 de noviembre de 1967). [http://www.cpb.org/aboutpb/act/remarks.html «|title=Remarks of President Lyndon B. Johnson Upon Signing the Public Broadcasting Act of 1967»]|url=http://www. cpb.org/aboutpb/act/remarks.html|publisher=cpb.org|date=November 7, 1967|accessdate=August 7, 2011}}</ref>
 
El seu article de 1968, ''The Computer as a Communication Device'', il·lustra la seva visió de les aplicacions de xarxa i prediu l’ús de xarxes d’ordinadors per donar suport a comunitats d’interès comú i col·laboració sense tenir en compte la ubicació. <ref>[http://memex.org/licklider.pdf "The Computer as a Communication Device"], J.C.R. Licklider and Robert W. Taylor, ''Science and Technology'', April 1968</ref>
 
=== Simbiosi home-computadoraordinador ===
Al 1960, Licklider va escriure esel seu famós article [[SimbiosisSimbiosi home-ordinador]]<ref name=Licklider60Symbiosis>Licklider, elJ.&nbsp;C.&nbsp;R., que[http://medg.lcs.mit.edu/people/psz/Licklider.html "Man-Computer Symbiosis"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20051103053540/http://medg.lcs.mit.edu/people/psz/Licklider.html |date=2005-11-03 }}, ''IRE Transactions on Human Factors in Electronics'', vol. HFE-1, 4-11, March 1960.</ref>, on indicaindicava la necessitat de simplificar la interacció entre els ordinadors i els seus usuaris de computadores. Licklider s'ha acreditat com un dels pioners de la cibernètica i la [[intel·ligència artificial]] (IA).<ref>[http://www.thocp.net/biographies/licklidder_jcr.html «J. C. R. Licklider»]. ''The History of Computing Project''. thocp.net. 8 de julio de 2001. Consultado el 7 de agosto de 2011.</ref> A diferència de molts altres practicants de la intel·ligència artificial, Licklider no va pensar que els homes serien reemplaçats per computadoreséssers basadesbasats en ordinadors. Com va escriure en aquest article: "Els homes estableixenes líniesmarcaran deels metaobjectius, formulenformularan hipòtesisla hipòtesi, determinendeterminaran els criteris i porten a termerealitzaran les avaluacions. Els ordinadors que han de fer treball rutinari han d'estar preparats per introduir i prendre decisions de caràcter científic i tècnic."
 
== Publicacions ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/J._C._R._Licklider»