Harran: diferència entre les revisions

'''Harran''' fou una antiga ciutat del nord de [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]], a l'est de l'[[Eufrates]], a la vall del [[Balikh]]. Es troba a la riba del riu Djullab, a la [[província de Şanlıurfa]], [[Turquia]].

A la segona meitat del tercer mil·lenni fou una ciutat- estat de la qual la seva posició estratègica al camí entre [[Nínive]] i [[Karkemish]] la va convertir aviat en centre comercial, tot i que fou també un centre religiós. Vers el [[Segle XXIV aC|2400 aC]] consta una aliança matrimonial entre el regneRegne d'Harran i el regneRegne d'[[Ebla]], que va reforçar les relacions comercials entre ambdós. Zugalum, princesa d'Ebla, es va casar amb el rei d'Harran, el nom del qual no s'esmenta.

Al segon mil·lenni fou una estació comercial assíria coneguda amb el nom d'''Harranu'' ('camí'). Hauria estat sota domini de Shamsiadad d'Ekallatum (vers [[Segle XVIII aC|1800 aC]] a 1775 aC) i després fou un estat vassall de [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]]. La deïtat principal de la ciutat era el deudéu lluna [[Nanna|Sin]], que va tenir culte fins als primers segles de l'època cristiana. El rei que s'esmenta a les [[tauletes de Mari]] era Itur-Asdu (o Asdi-Takim), que apareix en aliança amb els reis (més aviat caps tribals) de [[Zalmaqum]] i de Bene Yamina ([[benjaminites|(benjaminites]]) contra la ciutat de Dir d'[[Ishtaran]] (això és, [[Der]]) dominada per Mari, tractat que es va signar al temple de SinNanna; això s'hauria produït durant la revolta dels benjaminites, rebel·lió a què hauria donat suport. Se sap que va enviar 40004.000 soldats a [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]] sota el comandament del seu general i germà Mutu-Addu, però no es diu amb quina finalitat, tot i que potser ja estava aliadaaliat a Mari i eren forces d'ajut contra els [[Elam|elamites]]. Vers la meitat del {{segle|XVIII|-|s}} les tribus israelites que venien d'[[Ur]] a [[Sumer|Sumèria]], es van establir per un temps a la zona d'Harran abans de marxar al sud-oest cap al [[Canaan]]. Entre aquesta època i el [[Dècada del 1600 aC|1600 aC]] la història de la ciutat és poc coneguda i sembla que va estar en poder de tribus, fins que els [[arameus]] hi van crear un estat anomenat Aram-Nahara'im o [[Beth-Nahrin]] (Padan-Aram o Bit-Nahrin), que vol dir "Pais'País entre dos Rius"rius'.

Vers la meitat del {{segle|XIV|-|s}} fou ocupada per un exèrcit hitita dirigit per [[Piyasilis I de Karkemish]], que portava alel pretendent hurrita del regneRegne de [[Mitanni]], [[Mattiwaza]]. Els hitites havien ocupat abans [[Irridu]] o Irrite, situada a l'oest, en el camí entre Karkemish i Harran.

Al començament del {{segle|XIII|-|s}} apareix un rei de nom Be'or i tot seguit un altre rei de nom Balaam (vers 1270 o 1260aC1260 aC) dels quals no se sap res.{{CN|data=febrer de 2017}} En la seva setzena expedició, [[Salmanassar I]], a la meitat del {{segle|XIII|-|s}}, va anar al país de Makhirami arribanti arribà fins a la ciutat de Kaltan o Kallan, al nord o a l'est del país d'Harran, i saquejà tota la regiózona.{{CN|data=febrer de 2017}}

Harran va caure en mans d'[[Assíria]] vers el [[Dècada del 1270 aC|1270 aC]] amb la resta de [[Mitanni]]. Vers el 1140 aC la ''[[Bíblia]]'' esmenta com a rei d'Harran a Cushan-Rishataim, que fou derrotat pel [[jutges d'Israel|jutge d'Israel]]hebreu Othniel, informació que s'ha d'agafar amb cura. El [[Dècada del 900 aC|900 aC]] els assiris van tornar a sotmetre la regiól'àrea en la seva campanya contra les ràtzies aramees, i fou erigida en capital regional. El 763 aC es va revoltar contra els assiris, que la van reconquerir i li van treure privilegis, però pocs anys després el rei [[Sargon II]] els hi va retornar. Vers 730 aC era rei vassall d'Assíria Bel-Pihati.

El [[25 de juliol]] del 616 aC Nabopolasar[[Nabopolassar]] va derrotar els assiris a Harran. Després de la pèrdua d'Assur i Nínive, un general es va proclamar rei amb el nom d'[[Ashuruballit II]], i es va fer fort a Harran, que finalment fou ocupada per [[Nabopolasar|Nabopolassar]] de [[Babilònia]] el 609 aC, i fou greument damnadadanyada. Al mateix temps els egipcis anaven en socors dels assiris (juny del [[Dècada del 600 aC|609 aC]]) i units a les forces d'Ashuruballit van tractar de recuperar Harran, que va quedar assetjada, però es van haver de retirar (agost).

Una revolta a Harran va donar el poder a Nabo-Balatu-Ikbi; això va propiciar un cop d'estat del seu fill, el general [[Caldea|caldeu]] [[Nabònides]], que va assolir la corona de Babilònia el 556 aC. Nabònides fou un governat extravagant. Va deixar alel seu fill [[Baltasar]] (possible inspirador del cop d'estat) a Babilònia i es va establir a Harran (va dedicar molta atenció al déu Sin d'Harran, del quequal la maraseva foumare lafou gran sacerdotessa a Harran i la seva filla a Ur) i després a l'oasi de Tayma a Aràbia, rebutjantrebutjà el culte a [[Marduk]], el déu de Babilònia. Els babilonis esperaven del seu rei que dediqués el culte principal a Marduk, i com que no ho va fer va perdre suport. El rei dels perses [[Cir II el gran]], després de derrotar els [[Imperi mede|medes]] (550 aC) i conquerir [[Regne de Lídia|Lídia]] (547 aC), va fer presoner a Baltasar a [[Sippar]], i va conquerir Babilònia i; va anunciar el restabliment del culte de Marduk obteninti obtingué el suport dels babilonis.

El [[331 aC]] hi van entrar els soldats macedonis d'[[Alexandre el Gran]]. El mateix rei es pensa que va ser a Harran l'estiu del [[331 aC]]. Fou part dels dominis dels seus [[diàdocs]] [[Perdicas d'Orèstia]], [[Antígon el borni]] (Monoftalm) i [[Èumenes de Cardia]] fins que va esdevenir possessió de [[Seleuc I Nicàtor]], que hi va establir veterans, i sota l'[[imperi Seljúcida|Imperi seljúcida]] va esdevenir part del districte o satrapia d'[[Osroene]] (Osrhoene) amb capital a Urhai ([[Edessa (Turquia)|Edessa]]), satrapia que va ser independent sota la [[dinastia abgàrida]], que fou vassalla dels parts però va oscil·lar entre Roma i l'[[imperi Part|Imperi part]]. Els romans l'esmenten com [[Carrhae]] (Carres), i fou allí on [[Marc Licini Cras Dives I|Crassus]] amb l'exèrcit romà fou derrotat pel general part Surena el [[53 aC]]. La ciutat era poblada per descendents dels [[Antics macedonis|macedonis]], que en la lluita estaven al costat dels parts.

Harran pertanyé als reis d'[[Osroene (província romana)|Osroene]]. [[Luci Aureli Ver]] va incorporar aquest regne i va conquerir [[Nisibis]], però una epidèmia el va obligar a retirar-se. Un monument de la victòria erigit a [[Efes]] assenyala a Harran entre les ciutats sotmeses.

Setpimi Sever va incorporar Osroene el [[195]] incloent-hi Harran, que fou convertida en colònia per [[Còmmode]] (214), el qual la va visitar l'abril del 217 i fou assassinat a instigació del prefecte de la guàrdia pretoriana [[Macrí]]. Del 232 al 242 va estar anen mans dels [[Imperi Sassànida|sassànides]]. L'emperador [[Galeri]] hi fou derrotat pels [[sassànides]] el [[296]]. [[Julià l'Apòstata]] va fer sacrificis al déu Sin, a Harran, al començament de la seva campanya persa. [[Justinià I]] en va reparar les muralles que tenien 4 km de llarg i 3 d'ample i tenien un total d'almenys 187 torres. De les sis portes (Alep, Anatàlia, Arslanli, Mosul, Bagdad i Rakka) només esse'n conserva la primera. Sota els romans d'Orient fou anomenada sovint ''[[Hel·lenòpolis]]'' (per el paganisme dels seus habitants).

El [[640]] fou ocupada sense combat pels àrabs; en aquest temps encara existia el culte a Sin; el seu temple va esdevenir un castell del quequal queden encara les ruïnes. Fou una de les principals ciutats del [[Diyar Mudar]] dins l'[[Al-Jazira|Djazira]] ([[Diyar Bakr]], Diyar Mudar i [[Diyar Rabia]]) junt amb Al-Ruha (Edessa, avui [[Urfa]]) i [[Al-Raqqah]]. Umar II hi va establir una escola de medicina abans establertasituada a Alexandria. Sota el califa [[Merwan II]] fou residència del Califaseva. El palau califat fou destruït pels abbàssides. El [[830]] el califa Mamum va oferir als habitants, en majoria pagans, l'elecció entre una de les tres religions del "llibre" (cristiana, jueva o musulmana), però els ciutadans van declarar ser membres de la religió sabea, que era admesa.

Sota el Califatcalifat va tenir un govern religiós (govern dels [[Sabeus (religió)|sabeus]]) que fou enderrocat el 1032 o [[1033]] per una milícia rural [[Alides|alida]] aliadaunida a una milícia dels pobres de la ciutat, que no tolerava la llibertat religiosa. Els temples sabeus foren destruïts. Va passar llavors a la dinastia [[numaírida]] fundada per Waththab (990-1019) probablement en temps del tercer emir Mani, vers el [[1059]], que vers el [[1063]] va reconèixer la sobirania [[fatimita]] que va durardurà fins al [[1081]], en què fou ocupada per l'[[uqaílida]] Sharaf al-Dawla, aliat [[turc seljúcida]]; però el governador uqaílida Yahya ben al-Shatir fou enderrocat uns dos anys després en una revolta popular; els seljúcides van reprimir amb sang la revolta i la van recuperar.

Edessa fou ocupada pels croats el [[1104]], i el subministrament d'aigua a la ciutat d'Harran fou tallat. El [[7 de maig]] de [[1104]] fou teatre de l'anomenada [[batalla d'Harran]] lliurada a la vall del riu Balikh (a uns dos dies a peu de la ciutat i aen un lloc proper a Al-Raqqah), en la qual fou fet presoner el comte [[Balduí II d'Edessa]], després rei de [[Jerusalem]]. El [[1114]] fou destruïda en part per un terratrèmol. Imad al-Din Zengi va fundar la (dinastia [[zengita]]) i va incorporar Harran als seus dominis el [[1127]].

[[Nur al-Din]] se'n va apoderar el [[1149]] i la va embellir quantdesprés haver estat destruïda severament per un terratrèmol el [[1156]], i igualment [[Saladí]] mentre va estar sota domini dels [[aiúbides]]. El [[1181]] fou donada en feu a Muzaffar al-Din Abu Said Gokburi i el [[1191]] Saladí la va donar en feu a [[Malek al-Adil]]. El [[1202]] en fou nomenat governador Hadjib Ali per compte del soldà aiúbida [[Malik al-Ashraf]]. El [[1237]] fou ocupada pels [[khwarízmides]], però tres anys després fou recuperada per l'aiúbida [[Malik al-Nasir]]; la ciutat es va rendir sense combat als mongols el [[1260]].

[[Taki al-Din Ahmad]], famós teòleg, va néixer a Harran el [[1263]]. El [[1271]] fou atacada sense èxit per Ala al-Din [[Taybars]], i els mongols en represàlia van transferir alsels habitants a Mosul i Mardin i van destruir la ciutat incloent-hi les mesquites, deixant-ne només la ciutadella.

El 1303, després de la victòria dels [[mamelucs]], tota la [[Al-Jazira |Djazira]] incloent-hi Harran va passar als guanyadors.

* [[Sabianistes]].