Despotat de l'Epir: diferència entre les revisions

El '''Despotat de l'Epir''', conegut igualment com a '''Despotat d'Arta''', va ser un dels estats grecs romans d'Orient sorgits després de l'ensulsiada de l'[[Imperi Romà d'Orient|Imperi romà d'Orient]]. El 1204, després de caure [[Constantinoble]] en mans dels [[Quarta Croada|croats]] i crear-se tot seguit l'[[Imperi Llatí de Constantinoble|Imperi llatí de Constantinoble]], [[Miquel I Àngel-Comnè|Miquel Àngel-Comnè]], emparentat amb els emperadors romans, es va declarar independent a la [[regió de l'Epir]]. Al llarg de la seva existència, el Despotat de l'Epir gairebé no va conèixer anys de pau, ja que els estats més poderosos de la rodalia cobejaven el domini d'aquest territori. Tot i que havia sorgit amb desig d'independència , els successius governants d'aquest estat es van haver de sotmetre a vassallatge d'uns i altres: l'Imperi Llatíllatí, la [[República de Venècia]], l'[[Imperi de Nicea]], el renovat [[Imperi Romà d'Orient|Imperi romà d'Orient]] i a [[Carles I d'Anjou]] i els seus descendents que no renunciaven a reinstaurar l'Imperi Llatíllatí. Finalment va anar a parar als serbis, el rei dels quals va crear el [[Despotat de Sèrbia]] el [[1358]], un estat de curta durada, ja que no va poder evitar el domini permanent a la zona de l'[[Imperi Otomà|Imperi otomà]].

Durant la [[Quarta Croada|Quarta croada]], el [[1204]] els croats van [[Setge de Constantinoble (1204)|conquerir Constantinoble]] i després de guanyar la [[batalla de Pemanè]] (desembre del [[1204]]) van entrar a [[Bitínia (regió)|Bitínia]]. L'emperador [[Constantí XI Làscaris]] va morir en la lluita el gener del [[1205]] i el seu germà [[Teodor I Làscaris]] fou proclamat emperador a [[Nicea]], però el [[patriarca de Constantinoble]] Camatero[[Camàter]], que havia fugit a [[Tràcia]], no va voler anar a Nicea per coronar-lo. Els búlgars van envair Tràcia el febrer del [[1205]] acompanyats de contingents [[cumans]] i al mateix temps Teodor va patir una greu derrota enfront dels croats (ara anomenats llatins) aen la [[batalla d'Adramítium]] el març del [[1205]] i els llatins van ocupar gairebé tota la Tràcia i la Bitínia, que van erigir respectivament en ducats per al comte de [[Comtat de Saint Pol|Saint Pol]] ([[Ducat de Demòtica]]) i per al comte Lluís de [[Comtat de Blois|Blois]] ([[Ducat de Bitínia]]).

Els grecs de Tràcia es van revoltar i [[Demòtica]] i [[Adrianòpolis]] es van entregarlliurar als búlgars. [[Plòvdiv|Filipòpolis]], que era capçaleracapital d'un ducat (concedit nominalment a Rainer de Trith) fou assetjada. En aquestes condicions el governador romà d'Orient de Nicòpolis, [[Miquel I Àngel-Comnè]], es va proclamar independent i va estendre els seus dominis establint la capital a [[Arta (Grècia)|Arta]].{{sfn|Loenertz|1973|p=364}}{{sfn|Varzós|1984|p=673}} La desfeta dels llatins encapçalats per l'emperador [[Balduí I de Flandès|Balduí I de Flandes]] a Adrianòpolis ([[14 d'abril]] del [[1205]]), enfront dels búlgars, va suposar un respir per a Miquel. Lluís de Blois va morir, Balduí fou fet presoner, i [[Godofreu I de Villehardouin]] i el dux venecià [[Enrico Dandolo]] (de 97 anys d'edat) varen aconseguir retirar-se a Constantinoble salvant una part de l'exèrcit, però Filipòpolis fou ocupada pels búlgars i va haver-se d'evacuar Bitínia (maig del [[1205]]) que així va poder ser ocupada per Teodor Làscaris (menys [[Pegae]] a la costa sud delde la [[Marmar de Màrmara]]), deixant només als llatins Constantinoble i rodalia, [[Redesto]] i [[Selimbria]].