Diferència entre revisions de la pàgina «Independència de Mèxic»

S'ha suprimit la redirecció a Guerra d'Independència de Mèxic
(S'ha suprimit la redirecció a Guerra d'Independència de Mèxic)
Etiquetes: editor de codi 2017 Redirecció suprimida
{{Infotaula conflicte militar
#REDIRECT|nom_de_la_batalla= [[Guerra d'Independència de Mèxic]]
|conflicte= [[Guerres d'independència hispanoamericanes]]
| imatge = Campaña de Hidalgo.png
| peu = Mapa de la campanya de [[Miguel Hidalgo y Costilla|Miguel Hidalgo]]
| data = 16 de setembre de 1810 - 27 de setembre de 1821
|territori= [[Virregnat de Nova Espanya]] (actual Mèxic)
|resultat= El [[Primer Imperi Mexicà]] aconsegueix la independència
|bàndol1= [[Fitxer:Estandarte de Hidalgo.svg|20px|border|Mèxic]] Insurgents<br />[[Fitxer:Flag of the Three Guarantees.svg|20px|border|Mèxic]] [[Exèrcit Trigarant]]
|bàndol2= [[Fitxer:Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg|20px|border|Imperi espanyol]] [[Monarquia Absoluta Borbònica|Regne d'Espanya]]<br />[[Fitxer:Flag of Cross of Burgundy.svg|20px|border|Imperi espanyol]] [[Virregnat de Nova Espanya|Nova Espanya]]<br />[[Fitxer:Coronela.png|20px|border|Imperi espanyol]] [[Exèrcit reialista (independència hispanoamericana)|Exèrcit reialista]]
|general1= [[Fitxer:Estandarte de Hidalgo.svg|20px|border|Mèxic]] [[Miguel Hidalgo y Costilla|Miguel Hidalgo]] (1810-1811)<br />[[Fitxer:Estandarte de Hidalgo.svg|20px|border|Mèxic]] [[José María Morelos]] (1810-1815)<br />[[Fitxer:Estandarte de Hidalgo.svg|20px|border|Mèxic]] [[Vicente Guerrero]] (1815-1821)<br />[[Fitxer:Flag of the Three Guarantees.svg|20px|border|Mèxic]] [[Agustí I de Mèxic]] (1821)
|general2= [[Fitxer:Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg|20px|border|Imperi espanyol]] Francisco Javier Venegas<br />[[Fitxer:Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg|20px|border|Imperi espanyol]] Ignacio Elizondo
|força_numèrica1=23.000 soldats<br />10.000 voluntaris
|força_numèrica2=17.000 soldats
|baixes2=1000 homes
}}{{Campanyes de l'imperi colonial espanyol}}
La '''Independència de Mèxic''' va ser la conseqüència d'un procés polític i social d'emancipació, que buscava independitzar-se del govern central de l'[[Imperi Espanyol]]. Després de tres segles sent part d'Espanya, alguns habitants del [[Virregnat de Nova Espanya|Virregnat de la Nova Espanya]] van començar a exigir la independència del territori continental. Al començament del s. XIX aquest sentiment va enfortir-se entre els habitants de la [[Ciutat de Mèxic]].
 
El conflicte va durar onze anys, i no va ser un moviment homogeni. Va començar encapçalat per José María Morelos, després es va convertir en un moviment republicà, el qual va ser gairebé sufocat per l'exèrcit reialista (lleial a la corona espanyola). El moviment, llavors, es va convertir en una guerrilla de les muntanyes del sud. Finalment un coronel reialista, [[Augstín de Iturbide|Agustín de Iturbide]] va pactar aliances amb totes les faccions republicanes i amb el virrei, i va consumar la independència de Mèxic, d'una manera pacífica, el [[27 de setembre]], [[1821]]. [[Espanya]], però, va reconèixer oficialment el nou país el [[28 d'abril]], [[1836]]. El territori continental independent es va convertir en una monarquia constitucional anomenada [[Primer Imperi Mexicà|Imperi Mexicà]].
 
== Antecedents ==
Per a alguns historiadors, el primer intent d'aconseguir la independència de Mèxic va començar el desembre del [[1650]], quan l'irlandès William Lamport (conegut a [[Mèxic]] com Guillen de Lampart), va escapar de la presó de la [[Inquisició]] i va promulgar la seva proclamació de la independència.<ref name=human>{{Ref-llibre |cognom=Racine |nom=Karen |cognom2=Mamigonian |nom2=Beatriz G. |títol=The Human Tradition in the Atlantic World, 1500–1850 |url= http://books.google.cat/books?id=IOR5bOpGUiQC&pg=PA44&lpg=PA44&dq=lamport+mexico+independence+1650&source=bl&ots=eQMMaoVjzG&sig=8A78jVegn1rmaT4LN9cCDWLV6t8&hl=ca&sa=X&ei=pcyDUIq0Kai_0QXXvYG4BA&ved=0CDAQ6AEwAA#v=onepage&q=lamport%20mexico%20independence%201650&f=false |llengua=anglès | editorial=Rowman & Littlefield |data=2010 |pàgines=p.44 |isbn=1442206993}}</ref> No només va ser la primera proclamació d'independència d'un país del [[Nou Món]], sinó la primera a prometre un [[Monarquia electiva|monarca electe democràticament]], igualtat racial i reforma agrària. Lamport volia que Mèxic se separés de la resta d'[[Espanya]] així com separar l'església i l'estat. Lamport, però, va ser capturat ràpidament i va ser condemnat a mort com a heretge.<ref name=human/>
 
La figura principal i l'originador del moviment d'independència mexicà, va ser [[Miguel Hidalgo y Costilla]], un mossèn crioll ric del petit poble de Dolores, a [[estat de Guanajuato|Guanajuato]]. Després de convertir-se en sacerdot, Hidalgo va promoure la idea d'un aixecament entre el poble nadiu i mestís en contra de [[Napoleó Bonaparte]] i a favor d'una autonomia que donés a tots els habitants a tots els habitants l'oportunitat de ser part de la política i en l'economia de la [[Nova Espanya]].<ref>{{Ref-web|títol=Por qué Hidalgo aclamaba al rey de España en pleno grito de Dolores|url=https://www.dememoria.mx/inedita/por-que-hidalgo-grito-viva-fernando-vii/|data=2019-09-15|consulta=2020-10-19|llengua=castellà|cognom=Vianey|editor=}}</ref>
 
Va realitzar discussions a casa seva sobre els problemes socials i econòmics de la Nova Espanya; hi eren benvinguts no només els mestissos, sinó els criolls i fins i tot els peninsulars inconformes. Els [[Crioll|criolls]], fills d'espanyols nascuts a la Nova Espanya, van començar a anomenar-se a si mateixos "americans" (en referència al continent), com a identitat pròpia en oposició als "peninsulars" (o [[Europa|europeus]]). El moviment d'independència va sorgir arran d'aquestes discussions i en contra del domini polític i econòmic espanyol a la Nova Espanya. S'havia designat que el [[8 de desembre]] de [[1810]] seria la data de l'inici de l'aixecament.
 
== El començament del conflicte ==
Els plans de l'aixecament van ser descoberts pel govern central i [[Josefa Ortiz de Domínguez]], ''la Corregidora'', l'esposa del corregidor de [[Querétaro]], va advertir als conspiradors que serien arrestats. Per això, el [[16 de setembre]], [[1810]], Hidalgo va decidir començar el moviment sense esperar més, i va congregar al poble a l'església, demanant-les que se li unissin, contra Napoleó, confirmant el seu suport a [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]] i a la seva idea d'una autonomia igualitaria. El poble va respondre amb entusiasme, i van marxar cap a la capital de la regió, la ciutat de [[Guanajuato]].
 
Després les forces van marxar cap a la [[Ciutat de Mèxic]], després d'haver pres les ciutats de [[San Luis Potosí]], [[Zacatecas]] i [[Valladolid]]. El [[30 d'octubre]], [[1810]], van trobar una forta resistència al Monte de las Cruces, perdent força, i mai no van arribar a la ciutat de Mèxic. Després d'unes petites victòries, els revolucionaris es van moure a la regió de [[Texas]]. El [[març]] de [[1811]] els insurgents van ser emboscats i van ser empresonats a la ciutat de Monclova. Hidalgo va ser jutjat com a sacerdot pel Sant Ofici de la Inquisició, va ser declarat culpable, i va ser condemnat a mort. El [[31 de juliol]], 1811, Hidalgo va ser executat. El seu cap va ser posat al centre de la ciutat de Guanajuato per a dissuadir a altres insurgents.
 
== Conflicte ==
El [[16 de setembre]] de [[1810]], [[Miguel Hidalgo y Costilla]] va fer la proclama coneguda com a Grito de Dolores ("¡Viva la religión!, ¡viva nuestra madre santísima de Guadalupe!, ¡viva Fernando VII!, ¡viva la América y muera el mal gobierno!"), amb suport de 300 partidaris, entre ells molts indis [[nahua]] i [[otomí]]. L'objectiu era prendre el control de la Nova Espanya fins que els francesos deixessin d'ocupar el territori espanyol i Ferran VII tornés a el poder.<ref>{{Ref-web|url=https://www.reporteindigo.com/reporte/verdadero-origen-grito-independencia-hidalgo-fernando-vii/|títol=¿Cuál es el verdadero origen del grito de la independencia?|consulta=18-10-2020|llengua=castellà|editor=|data=15-09-2017}}</ref>
 
En una guerra de guerrilles, va vèncer als reialistes a la [[batalla de San Miguel el Grande]], Celaya ([[20 de setembre]]), a Valladolid (avui dia [[Morelia]]) el [[17 d'octubre]] i a [[Guanajuato]] el [[29 de setembre]], però fou vençut per Calleja a Aculco ([[7 de novembre]]) quan marxava sobre la [[Ciutat de Mèxic]]. Fou capturat a Norias de Baján quan fugia als [[Estats Units]], i afusellat poc després. [[José María Morelos y Pavón]] es va unir a la revolta i aconseguí revoltar Zacatula, Petatlán i Tecpán. El [[novembre]] del [[1810]] va setjar [[Acapulco]] fins [[maig]] del [[1811]], quan atacà Chilpancingo i Tixtla. El [[1811]] substituí Hidalgo com a cap revolucionari, i ocupà [[Taxlo]], [[Chilapa]], [[Orizaba]], [[Oaxaca de Juárez|Oaxaca]] i [[Acapulco]] ([[19 d'agost]], [[1813]]).
 
El [[8 de setembre]] de [[1813]], José María Morelos proclamà la Independència d'Amèrica Septentrional a [[Chilpancingo]], però fracassà en la presa de Valladolid (avui [[Morelia]]). El 5 de novembre del 1815 fou fet presoner a Tezmalaca i afusellat el 22 de desembre del 1815.
 
== Consumació ==
El triomf de la revolució liberal de [[Rafael de Riego]] a [[Espanya]] el [[1820]] va provocar diversos temors entre els conservadors i reialistes a Mèxic: per una banda el sector conservador volia evitar l'apliació de les mesures radicals que impulsaven els diputats de les Corts de Madrid, i per altra banda els liberals volien aprofitar el re-establiment de la [[Constitució Espanyola de 1812|constitució liberal espanyola de 1812]] per sol·licitar l'autonomia del virregnat. Els conservadors, per tant, es van reunir a l'església de la Profesa, encapçalats pel canonge Matías de Monteagudo, i van convèncer el virrei [[Juan Ruiz de Apodaca]] que designés a [[Agustí I de Mèxic|Iturbide]] com a comandant general per lluitar contra les forces independentistes del sud. Mentrestant, però, planejaven que Juan Gómez de Navarrete, amic d'Iturbide, diputat electe a les Corts, promogués un pla d'indpendència a [[Madrid]] que consistia a convidar uns dels membres de la família reial per governar [[Mèxic]]. Iturbide, per la seva banda, hauria de marxar al sud amb les seves tropes, suposadament per combatre l'últim general independentista que quedava, Vicente Guerrero, amb la intenció de convèncer-lo d'unir-se al nou pla d'indpendència dels reialistes.
 
Després de diverses lluites entre reialistes i insurgents, Iturbide va convèncer Guerrero i van acordar el [[13 de febrer]], [[1821]] el pla d'Iguala o [[Pla d'Iguala|Pla de les Tres Garanties]]: la Independència de Mèxic, la conservació de la religió catòlica i la unió de tots els habitants de la Nova Espanya, mexicans i espanyols. El Pla establia una [[monarquia constitucional]], anomenada amb el nom d'[[Primer Imperi Mexicà|Imperi Mexicà]] i s'oferia la corona de Mèxic a [[Ferran VII d'Espanya]] (com a cap d'estat) o a algun dels seus germans. Si aquests es negaven, llavors es convidava a algun monarca europeu. També s'establia l'exclusivitat de la religió catòlica, "sense tolerància a cap altra". Per assolir la independència es conformava un nou exèrcit, anomenat "Exèrcit Trigarant" (en referència a les tres garanties), que unia les tropes d'Iturbide i les tropes insurgents de Guerrero, al qual s'unirien altres petites guarnicions reialistes del país.
 
El [[24 d'agost]], [[1821]] Iturbide va signar el Tractat de Córdoba amb [[Juan O'Donojú]], tinent general dels Exèrcits d'Espanya, que havia succeït Apodaca amb el títol de cap suprem de la [[Nova Espanya]], i amb el qual es reconeixia la independència de Mèxic. El [[27 de setembre]] l'exèrcit trigaran va entrar a la [[ciutat de Mèxic]]. L'endemà es va reunir una Junta de 38 membres, presidida per Iturbide, la qual va proclamar l'Acta d'Independència de l'Imperi Mexicà, i es va constituir una Junta Provisional de Govern encapçalada per Iturbide que rebia el títol de Generalíssim i Altesa Sereníssima. Com [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]] no va reconèixer la independència de Mèxic, el parlament del nou [[Imperi Mexicà|Imperi mexicà]] va decidir que s'escolliria un nou monarca mitjançant eleccions. La nit abans de les eleccions, molta gent va manifestar als carrers el seu suport a Iturbide perquè fos elegit emperador. Iturbide va ser finalment escollit emperador per vot unànime de parlament, i va ser coronat amb el nom d'[[Agustí I de Mèxic]].<ref>{{Ref-web|url=https://es.catholic.net/plugins/convertpdf/docs/articulos.php?id=21394|títol=Agustín de Iturbide: El héroe que nos dio patria|consulta=19-10-2020|llengua=castellà|editor=Catholic.net|data=}}</ref>
 
== Notes ==
{{referències}}
 
{{commonscat}}
 
{{ORDENA:Guerra D'Independencia De Mexic}}
[[Categoria:Guerres d'independència hispanoamericanes|Mexic]]
[[Categoria:Virregnat de Nova Espanya]]
[[Categoria:Guerres de Mèxic|Independencia De Mexic]]
[[Categoria:Dies commemoratius del setembre]]
[[Categoria:Esdeveniments de la dècada del 1810]]
[[Categoria:Esdeveniments de la dècada del 1820]]
498

modificacions