Diferència entre revisions de la pàgina «Girolamo Frescobaldi»

m
Corregit: "del 1"
m (neteja i estandardització de codi)
m (Corregit: "del 1")
 
 
== Marxa vers Flandes ==
A través de documents i composicions de Frescobaldi trobats per musicòlegs en els arxius lateranenses se sap que el músic treballà com a organista en la basílica de [[Sant Joan del Laterà]], amb un sou mensual d'un escut i mig, des delde l'[[1 de gener]] de 1607 fins al mes de maig. Bentivoglio, nomenat nou nunci apostòlic a Flandes pel Consistori de 1607, amb el títol d'arquebisbe de Rodas, marxà vers Brussel·les. Havia expressat el seu desig de que el prodigiós músic, junt amb d'altres diplomàtics i artistes, viatgessin amb ell en tal ocasió. Aquesta és la raó de què Frescobaldi abandonés el servei a Laterà. Un musicòleg escriu: <''Fou conduït a Flandes, on donà prova de la seva habilitat''>, realitzant, <''també concerts amb el llaüt gran''>. D'aquest mateix viatge en parla [[Alessandro Piccinini]]. A Brussel·les, a casa del seu protector, va compondre el seu primer treball, el ''Primer llibre de madrigals'' a 5 veus, que envià a Anvers per a publicar-lo en la impremta del con P. Phalé i dedicat a Ventivoglio (en una carta datada del [[13 de juny]] de 1608). L'[[1 de juliol]] ja es trobava a Milà, entregat a la impressió de la seva segona creació, el ''Primer llibre de fantasies a 4 veus'', tal com consta en una carta seva.
 
Després es traslladà a Ferrara, on i va romandre fins al novembre i dedicà la seva nova composició al general de les tropes pontifícies allà destacades, Francesco Borghese, duc de Rignano i germà del nou papa [[Pau V]] (Camilo Borghese). El novembre ja es trobava novament a Roma, on havia tingut lloc un esdeveniment important: el capítol de Sant Pere havia acomiadat <''per motius justs''>, probablement, per un greu desequilibri mental, al cèlebre [[Ercole Pasquini]], natural de Ferrara, encarregat de l'orgue de la Capella Giuliana. Per la seva substitució es convocà un concurs públic en el que Frescobaldi aconseguí els vots precisos. Frescobaldi va rebre una assignació de sis escuts mensuals pel nou càrrec. En aquella època s'utilitzaven tres orgues en la basílica vaticana, dos fixos i un de portàtil, encara que en les grans solemnitats litúrgiques si podien afegir-se altres. L'orgue utilitzat normalment per Frescobaldi encara continua en la Capella del S. S. Sagrament. Posseeix dos registres principals de 8' i 16', un de 8', dues cornetes i el ple; el del cor té 16 registres. El pedaler té 5 notes (''do, re, sol'' i ''la'').
 
== Resum ==
En total, i fins elal moment, es coneixen unes tres centes obres instrumentals, vocals, sacres i profanes. De totes formes , no es pot considerar que aquesta sigui la producció total del mestre, ja que els seu fidel alumne va escriure: {{Cita|''<...el senyor Gerolamo ha fet molts més volums, i continua fent més, ja que és molt eminent en l'art de compondre improvisadament i, com es pot veure a Roma, fa coses meravelloses. Malgrat tot, el treball i les despeses da la impremta no permeten que vegin la llum''>}}Semblants són les declaracions del monjo Severo Bonini. Posteriorment, Ottavio Pitoni, en les seves ''Notizie dei maestri di capella'', afirmava que Frescobaldi havia compost també algunes sonates da cambra. No queda descartat el que noves investigacions assoleixin treure a la llum creacions desconegudes, sobretot, de les noves orientacions d'avantguarda de l'últim període de la seva vida.
 
== Enllaços externs ==
1.134.608

modificacions