Crioll: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{vegeu lliure|Per a altres significats, vegeu '''[[Llengua criolla]]'''.}}
'''Crioll''' és aquella persona que a l'Amèrica Espanyola designava un fill de peninsulars nascut a Amèrica.<ref>[http://www.enciclopedia.cat/cgi-bin/CercaGEC3.exe?APP=CERCAPAR&PAG=0001&PAR=crioll Enciclopèdia catalana]</ref> Històricament, els criolls compartien, generalment, una ètnia castellana i es concentraven a les capes més altes de la societat. Contrari a la creença popular, els criolls sí podien tenir alts càrrecs en la política. Així mateix, tots els virregnats a Amèrica han tingut almenys un virrei crioll. També hi va haver a les [[Corts de Cadis]] presidents i diputats criolls i mestissos.
 
També s'usa el terme ''criollisme'' per designar el moviment dels fills de peninsulars nascuts a l'Amèrica espanyola, i que buscaven suposadament una identitat pròpia a través de l'passat natiu, de símbols propis i de l'exaltació de tot el relacionat amb el americà. La seva identitat es va anar enfortint com a conseqüència de les [[Reformes borbòniques a Nova Espanya|reformes borbòniques]] que els van relegar de molts principals càrrecs polítics i eclesiàstics en [[Virregnat de Nova Espanya|Nova Espanya]], situació determinant per a l'esclat del moviment insurgent i la consumació de la independència.
 
Els criolls d'origen espanyol controlaven bona part del comerç i de la propietat agrària, de manera que tenien un gran poder econòmic i una gran consideració social, però comunament estaven desplaçats dels principals càrrecs polítics en favor dels nascuts a Espanya.
 
== Història del terme ==
Linha 6 ⟶ 10:
 
Degut a aquest ús despectiu, i durant el període virregnal, els espanyols nascuts a Amèrica van rebutjar el terme i, en conseqüència, poques vegades el trobem en els documents. Durant el {{segle|XVIII|s}}, quan la cultura, les creences i les peculiaritats de la forma de parlar s'havien diferenciat prou dels models castellans com per semblar diferents als peninsulars que anaven a Amèrica, va ser habitual identificar als americans com ''espanyols'' i distingir als nascuts fora d'Amèrica com ''europeus'' o ''peninsulars''. Durant el {{segle|XIX}}, a partir de les guerres d'independència, la distinció entre criolls i peninsulars va ser transformada pels historiadors nacionalistes del continent americà en un fet permanent i projectat fins als inicis del passat colonial. Al {{segle|XX}} el concepte esdevé ja un anacronisme inevitable.<ref>Jorge Klor de Alva "Indios y criollos" (pàgina 38 i 39). A [[John Elliott|Elliott, John]]. ''1492/1992. La historia revisada''. Madrid: editorial de El País. 1992.</ref>
 
== Exemples d'ús modern ==
 
=== Riu de la Plata ===
A l'[[Argentina]] i [[Uruguai]], països que van rebre una immigració molt forta d'italians i espanyols entre 1850 i 1950, així com altres migracions posteriors a la denominació de crioll, el seu ús es documenta des del segle XIX per indicar als nadius de país de raça [[Caucàsic|caucàsica]]: un fill d'espanyols nascut al país era un crioll. Tal denominació va anar canviant fins a emprar-se per designar els descendents de persones que van habitar el país (i conformaven part de la seva societat, ja que els pobles indígenes conformaven les seves pròpies societats a banda) des de l'època anterior a la de l'onada immigratòria, independentment de la seva raça, diferenciant-se així dels descendents d'immigrants arribats a partir de meitat de segle XIX (europeus en la seva gran majoria), els qui conformen una important porció de la població argentina i una fins i tot molt més gran en la uruguaiana (encara que amb el temps van ser barrejant amb la població autòctona criolla i, després, amb grups procedents de migracions més recents). A causa de l'cert grau de mestissatge que posseïen en el seu llinatge una part dels descendents d'espanyols a la regió al segle XIX, alguns dels criolls no eren descendents únicament de blancs, tal com en el significat original del terme, sinó també, en major o menor mesura, d'[[amerindis]] i [[Negres americans|negres]] (en alguns casos amb més ascendència d'una d'aquestes dues races que de la blanca).
 
=== Brasil ===
Al [[Brasil]] el terme ''crioulo'' designa persones negres o mestisses de negres. Al segle XIX, els esclaus podrien ser ''criolos'' (els nascuts al Brasil) o ''africans'' (nascuts a l'Àfrica, que podrien no parlar portuguès ni conèixer els costums de la nova terra). Per tant, en Brasil, el terme ''crioulo'' mai és usat per designar persones blanques, a l'contrari la resta d'Amèrica, excepte en l'estat de [[Rio Grande do Sul|Riu Gran de Sud]], fronterer amb Argentina i Uruguai, on algunes persones distingeixen ''crioulo'' (negre o mestís de negre) i ''criolo'' (fill d'europeus nascut a Amèrica).
 
=== Veneçuela, l'Ecuador i Colòmbia ===
A [[Veneçuela]], l'[[Equador]] i [[Colòmbia]], segons el discurs oficial el terme de crioll en la parla vernacla significa idíl·licament "de la terra nostra" i és un terme suposadament inclusivista que s'aplica a tots els ciutadans, els que són "criolls" sense importar la seva regió d'origen. Segons aquesta línia oficial de la censura racial "vernacla", el rètol de "crioll" s'ha de portar amb orgull perquè històricament s'assumeixen de facto els vincles i herència espanyola i amerindia en una mena de mestissatge que fa desaparèixer les races per fondre en una sola o "criolla". Segons aquesta versió, des del moment de la independència s'estava gestant una nació criolla amb identitat i orgull patri. És a dir, d'acord amb la lletra oficial tot el llegat natiu de la [[Gran Colòmbia]] es fon amb el virregnal i amb el crioll.
 
Un altre ús de la paraula crioll és per a la gallina criolla, que és més petita i que es degusta a l'preparar el sancocho de gallina criolla. Una cosa semblant passa amb l'ànec crioll (''Cairina moschata domestica'') que és l'ànec domèstic originari d'Amèrica tropical, domesticat pels indígenes des de temps precolombins. En aquests casos, el terme crioll significa vernacle o autòcton, que és l'accepció més comuna de la paraula en aquestes latituds.
 
=== França i Portugal ===
A [[França]] es va denominar tradicionalment ''créole'' al blanc nascut en qualsevol de les seves colònies, encara que no fos a Amèrica. Encara en ex-colònies franceses (com [[Haití]] o el [[Quebec]]) o a les actuals dependències franceses ([[Guaiana Francesa|Guaiana francesa]], [[Martinica]], [[Illa de la Reunió|Reunió]], [[Mayotte]], [[Nova Caledònia]], etc.) es denomina crioll a la llengua basada en el francès encara que localment diferenciada de tal idioma, les formes de cultura o les persones (gairebé sempre mestisses) en què predominen els orígens francesos.
 
A les ex-colònies portugueses d'Àfrica (independitzades en l'any 1974) la paraula crioll (''creol'', ''crioulo'') ha tendit a designar les poblacions homogeneïtzades de "blancs" o "caucàsics" amb melanoafricans o "negres", és a dir dels anomenats tradicionalment i vulgarment "mulats", això es nota especialment a Cap Verd on tota la població és miogènica de caucàsics europeus i melanoafricans o africans "negres".
 
=== Perú ===
A Perú el terme "crioll" ha seguit un curs diferent. Té diversos significats, molts dels quals no tenen valor racial, social o ètnic. Generalment s'usa com a adjectiu qualificatiu per a la música de la regió de la costa, específicament amb gèneres com "vals crioll" o marinera o tondero, o altres amb forts orígens afroperuanos, com ara el festeig o d'altres. Coneguts intèrprets d'aquesta música tenen noms com Los Embajadores Criollos, Los Troveros Criollos, Las Criollitas i altres. S'usa a més per qualificar el "menjar crioll" o menjar típic de la regió de la costa peruana com el "[[ceviche]]", o potser "xucli de gambetes" o la "[[gelea]]", etc.
 
=== Altres països ===
En altres països del continent americà, es dóna per extensió el qualificatiu de crioll a tot el produït per criolls o en l'àmbit de la "cultura criolla", per exemple: "[[cavall crioll]]", "cuina criolla", "circ crioll", "salsa criolla" o "vals crioll"; i per extensió fet al país, com a sinònim de "nacional" i en oposició a "estranger".
 
És interessant notar que als països anglosaxons no ha estat ni és notòria la distinció de tipus "metropolità" i "crioll", ja que al món angloamericà el sistema segregacionista (molt "naturalitzat") ha estat diferent al de l'anomenada regla de "hipollinatge" (llinatge "inferior"): encara en Estats Units es diu "gent de color" a algú que té ancestres negreafricans i també blancs, o "indià" a qui se li coneixen ancestres indoamericans encara que predominin llinatges europeus en la seva genealogia.
 
== Referències ==