Damurdash: diferència entre les revisions

A cent seixanta milles al sud-oest de [[Malatya]] es trobava la ciutat d'Alep, un pròsper centre polític, comercial i cultural. Les forces de Timur van recòrrer aquesta distància en nomes tres setmanes, parant tant sols per saquejar i matar, i tot i que els soldats estaven cansats. Les peticions urgents d’ajut de Damurdash al sultà [[Fàraj]] no van tenir resposta. Damurdash sabia que ja no hi havia temps de que arribès un exèrcit des de el Caire i va reunir les tropes que va poder per a la defensa de la ciutat. Venien d’[[Antioquia]] i [[Acre]], de [[Hama]] i [[Homs]], de [[Ramal·lah]], de [[Canaan]], [[Nablus]], [[Samària]], [[Gaza]], [[Ramlah]], [[Trípoli del Líban|Trípoli]], [[Baalbek]], [[Jerusalem]] i de [[Kerak]] i Kalat Errum. L'opinió dins de la ciutat es va dividir entre aquells que volien demanar la pau, inclòs Damurdash (Timurtash), i aquells que preferien una resposta més combativa. Els arguments de Damurdash eren sòlids i basats en el que havia fet Timur i en el poc que significava llegir el seu nom a la ''khutba'' o encunyar moneda amb un nom, i alguns regals que els notables li haurien d’oferir. Per contra els partidaris de resistir no se sentien impressionats, pensaven que les seves ciutats eren sòlides i les guarnicions valentes i ben equipades i mentre l’enemic dormia en tendes ells dormien en pedra tallada. Els sirians haurien d'enfrontar-se a l'exèrcit de Timur sols. El [[6 de novembre]] de [[1400]], els tàtars eren acampats davant Alep. Timur va enviar durant diversos dies partides que van sostenir escaramusses, les quals van fer reconeixement de la ciutat i els seus voltants. Aquestes eren les mateixes tàctiques que havia utilitzat per temptar els indis de darrere dels murs de la ciutat de [[Delhi]] i evitar un setge prolongat i també a Síria van tenir èxit. Les portes es van obrir i l'exèrcit sirià es va reunir en formació de batalla. [[Sudun]], el virrei de [[Damasc]], va dirigir l’ala dreta, amb tropes de Damasc reforçades amb mamelucs. Damurdash va prendre el comandament de l'esquerra, al capdavant de les forces d'Alep complementades també amb més mamelucs. En el que va suposar un greu error tàctic, els soldats no muntats d’Alep van ser col·locats a les primeres línies. Al costat tàtar, [[Miran Shah]] i [[Shah Rukh]] van dirigir l'ala dreta. [[Sultan Mahmud]] Khan, el khan nominal txagatai, va dirigir l'esquerra. Dos dels nets de l'emperador, el fill de Miran Shah, [[Abu Bakr ibn Mihran Xah|Abu Bakr Mirza]] i [[Sultan Husayn]], es van fer càrrec de l'avantguarda de la dreta i l'esquerra respectivament. Els elefants de guerra, capturats a Delhi i ara la novetat militar preferida de Timur, van ser ubicats al front de l'exèrcit, amb la seva armadura. Els dos exèrcits musulmans es van precipitar els uns contra els altres. Els combats van ser furibunds quan els sirians es van llançar contra aquests invasors bàrbars per defensar la seva ciutat. Els elefants foren llençats contra l'ala esquerra siriana, que es va dispersar; Temur va agafar la iniciativa. Sota una forta pressió dels tàtars, finalment els sirians es van girar i van fugir cap a les portes de la ciutat en vista de la resta de l'exèrcit. L'exemple de Damurdash, que es va retirar a la ciutadella, va ser el detonant per a desorganització completa. En un instant la plana es va omplir de sirians buscant la seguretat de les muralles de la ciutat, perseguides de prop pels tàtars. En la fugida molts soldats van ser trepitjats per cavalls, ofegats a la fossa que aviat va quedar amuntegada amb cadàvers. Dones i nois valents que s’havien unit a la defensa de la seva ciutat van ser morts allà on es trobaven.<ref name="Tamerlane"> ''Tamerlane, Sword of Islam, Conqueror of the World'', per Justin Marozzi</ref>

Damurdash no tenia altre opció que lliurar Alep a Temur amb l'esperança d'impedir més vessament de sang ([[8 de novembre]] de [[1400]], però en moltes fonts apareix aquesta data -i altres- segons el calendari julià, que era el 30 d’octubre de 1400). Va ser presoner però ben tractat, però el virrei Sudun, que havia assassinat l'ambaixador de Temur, va ser pres i encadenat; Timur va enviar un emissari local al Caire, Essen Duvai Davatdar, amb la notícia de que tenia aquests dos governadors i altres notables presos i que no els alliberaria fins que un parent de Tamerla (estava casat amb una neboda de Timur, filla d’una germana) que estava presoner, [[Atilmish]],<ref> havia estat fet presoner en un combat menor quan era governador d'[[Awnik]] </ref> fos enviat a Alep. Els tresors d’aquesta famosa ciutat pertanyien ara al conqueridor. Però les esperances del virrei d'una conclusió pacífica per a la batalla es van veure frustrades, ja que l'historiador Ibn Taghri Birdi, el pare del qual era comandant en cap dels exèrcits del sultà Fàraj, relata que la gent de la ciutat es va refugiar a les mesquites però que els atacants van anar allí i van agafar a les dones i les van lligar i violar i van matar als nens; moltes dones verges o gentils van ser violades i una fins i tot fou violada a la Gran Mesquita a la vista de molta gent i d’altres tàtars així com dels seu pare, germà i marit que no podia fer res perquè al seu torn estaven sent torturats; al final del dia els carrers estaven coberts de cadàvers. Durant quatre dies van continuar les massacres i els saquejos. Els arbres van ser tallats, les cases van ser enderrocades i les mesquites cremades. Es va produir una matança massiva de jueus de la ciutat, que s'havien refugiat a la sinagoga. Al final es van fer els clàssics munts de caps tallats.<ref> ''name="Tamerlane, Sword of Islam, Conqueror of the World'', per Justin Marozzi<"/ref> Timur va designar a vuit dels seus amirs com a governadors d’Alep. Quinze dies va romandre a la ciutat, seguint després cap a Damasc.<ref>Yazdi Sharaf al-Din Ali, ''Zafarnama'', Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “''Histoire de Timur Bec''”, V, 21</ref>

El 1401 Damurdash va acollir a Alep a Taghrī Birdī, que temia ser arrestat.<ref name="https">[https://ihodp.ugent.be/mpp/place-location-Aleppo Prosopografia mameluca]</ref>