Husayn Sufi: diferència entre les revisions

A l'entorn del 1360 Husayn Sufi es va instal·lar a Khwarizm, on no hi hvia destacaments de l'Horda occidental dita de [[Kiptxak]], i va fundar la dinastia. Tot i que nominalment el territori (o al menys gran part) correspondia al khan de l'Horda occidental, el khan de Mogolistan també el reclamava. El 1362, quan Tamerlà va estar a Khwarizm com a [[Tamerlà (guerrer errant)|guerrer errant]] que va lluitar per la vida en l'anomenat desert de les sorres vermelles, Husayn Sufi ja governava el territori i es titulava amir o senyor de [[Khivà]] i [[Urganj]] i de la mar de Khwarizm ([[mar d'Aral]]). La capital era Urganj, un centre de comerç florent a la zona de la desembocadura del [[Amudaryà]], amb unes altes muralles.<ref>''Tamerlane, the earth shaker'', de H. Lamb</ref> El 1370 va anar a Balkh a felicitar a Tamerlà per la seva victòria).<ref name="An"> ''An autobiographic relat of the life of emperor Timur'', per Charles Stewart</ref>

En endavant va donar mostres de distanciament amb el govern de Transoxiana enviant tropes per saquejar part del territori de [[Mawara al-Nahr]]. El 1371 Tamerlà va tenir notícies que Husayn Sufi havia entrat a territori de Mawara al-Nahr i havia efectuat saquejos, quan alguns religiosos i notables de Khwarizm es van queixar afirmant que els districtes de [[Khivà]] i [[Kath]] (la part sud dels territoris sota control de Husayn Sufi) havien estat des de temps immemorial del [[khanat de Txagatai]] i que si ara els tenia Husayn Sufi es perquè els havia trobat sense amo i havia pres possessió de tot el país i exercia una tirania opressiva sobre els habitants. Timur pensava dirigir-se al [[Khurasan]], però ho va haver de posposar per resoldre l'afer de Khwarizm.<ref> ''name="An autobiographic relat of the life of emperor Timur'', per Charles Stewart<"/ref>

Timur el va perdonar però no se’n refiava i va confessar a Ky Khuseru que li calia tenir la fortalesa de Khwarizm per seguretat del regne de Transoxiana. Ky Khuseru, que planejava una revolta, va enviar un missatge a Husayn Sufi aconsellant-lo no entregar la fortalesa a Timur, però que si sortia amb les seves tropes i presentava batalla, ell mateix se li uniria amb totes les seves forces (10.000 homes). El príncep de Khwarizm finalment va sortir amb el seu exèrcit de Urganj avançant fins a la riba del riu Karan a uns 2 ''farsakhs'' (entre 6 i 10 kms) de la fortalesa. Però Timur va enviar a Ky Khuseru amb les seves forces a una posició per tallar la comunicació entre l’exèrcit de Husayn Sufi i la fortalesa el que li impedia actuar durant la batalla. Va ordenar a l'amir [[Muvayad Arlat]] pujar el riu amb la seva divisió, i després creuar, i al mateix temps va enviar [[Khatai Bahadur|Khetay Bahadur]] al riu, per efectuar el pas per sobre d’aquest, i [[Ak Timur Bahadur|Ak Timur]] li va ordenar creuar amb la seva divisió davant l’enemic; les tres divisions van passar el riu amb els seus cavalls quasi nedant i van arribar a la riba oposada amb seguretat, excepte Aylchy Bahadur, que va caure del seu cavall i es va ofegar. Quan Timur anava a avançar cap al riu, Muhammad Selduz el va aturar (no es tasca del príncep combatre, li va dir) i va agafar el estendard i es va acostar al riu; quan les divisions van veure l’estendard es va iniciar la batalla. Husayn Sufi veient la situació desesperada de les seves tropes, va fugir sol cap el fort de Urganj. Els soldats victoriosos de Timur van posar setge a la fortalesa i, en molt poc temps, van estar molt prop de conquerir-la.<ref> ''name="An autobiographic relat of the life of emperor Timur'', per Charles Stewart<"/ref>