Ètnia: diferència entre les revisions

L'expressió ètnia va ser, durant molt temps, d'ús exclusivament eclesiàstic. En el marc d'una cosmovisió cristiana, el món és dividit entre els pobles cristians i els pagans o "gentils". A partir del {{segle|XIX}}, aquests últims són denominats races o tribus, malgrat que la ciència encarregada de la seva descripció des de finals del segle XVIII sigui l'etnologia o l'etnografia. A principis del segle XX, aquests termes són substituïts progressivament per diversos neologismes, com el francès ''ethnie,'' reinventat per Vacher de Lapouge l'any 1986, o els neologismes alemanys ''ethnicum'' i ''ethnikos'' (d'inspiració [[Llatí|llatina]] i [[Grec|grega]], respectivament). Tanmateix el concepte continua connotant diferència i oposició als Estats Occidentals "civilitzats", al mateix temps que permet assenyalar i "ordenar" a les poblacions conquerides per la colonització, les fracciona i les delimita en definicions territorials i cultures unívoques.▼

Els criteris definitoris d'ètnia varien en funció de cada estat i tradició acadèmica. Així, mentre que als països eslaus, Europa del Nord i Alemanya posen l'accent en el sentiment de pertinença a una col·lectivitat, a França el criteri determinant és la comunitat lingüística. El que no varia és la idea d'una essència cultural quasi natural i immutable ni la concepció naturalista i reïficant de la condició humana.▼

Aquesta visió substantivista, que fa de cada ètnia una entitat discreta dotada d'una cultura, d'una llengua i d'una psicologia específica, dominarà durant molt de temps l'antropologia.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Diccionario de Etnología y Antropología|url=|edició=Primera|llengua=|data=1996| editorial=Akal|lloc=Madrid, España|pàgines=259|isbn=84-460-0451-8}}</ref> Serà l'antropòleg noruec F. Barth qui, amb la publicació de l'obra ''Ethic Groups and Boundaries'' (1969) (''Los grupos étnicos y sus fronteras''),<ref>{{Ref-llibre|cognom=Barth|nom=Fredrik|títol=Los grupos étnicos y sus fronteras. La organización social de las diferencias culturales.|url= http://www.cedet.edu.ar/archivos/Bibliotecas_Archivos/id40/Barth-Los-grupos-etnicos-y-sus-fronteras.pdf|edició=Primera edició en espanyol|llengua=|data=1976| editorial=Fondo de cultura económica|lloc=Mèxic|pàgines=|isbn=}}</ref> enceta la revisió crítica d'aquest concepte. En aquest assaig, Barth es centra en el procés de configuració dels límits dels grups ètnics i els seus efectes en els seus trets culturals, més que en la constitució interna dels grups. L'antropòleg mostrarà que l'ètnia és, abans de res, una categoria d'adscripció la continuïtat de la qual depèn del manteniment d'una frontera, i per això mateix, d'una codificació constantment renovada de les diferències culturals entre grups veïns.▼