Diferència entre revisions de la pàgina «Església en creu inscrita»

m
bot: -Un exemple n'és +N'és un exemple
m (neteja i estandardització de codi)
m (bot: -Un exemple n'és +N'és un exemple)
La forma arquitectònica i la funció litúrgica descrites corresponen al tipus ''clàssic'' d''''església en creu inscrita''', que es feu servir en molts monuments importants (com ara el Myrelaion (mesquita de Bodrum) de Constantinoble). Aquest tipus, però, representa només un dins una sèrie de variacions possibles en la forma de creu inscrita.
 
Sobretot en la darrera arquitectura bizantina, el nucli de la planta en creu inscrita es podia ampliar amb edificacions perifèriques. Un exemple nN'és un exemple el de l'església de [[Sant Salvador de Cora]] de Constantinoble: l'església en creu original del [[Segle XI|s. XI]] s'amplià en el XIV afegint-hi un segon nàrtex a l'oest (''exonarthex'' o nàrtex extern) i una capella lateral (''parekklesion'') al sud, emprada per a enterraments.<ref>Ousterhout, ''Kariye Camii''.</ref> Les plantes finals de moltes altres esglésies bizantines són resultat d'una successió diacrònica semblant d'afegits sobre un nucli central; per exemple, la Kalenderhane Camii de Constantinoble, Canli Kilise de [[Capadòcia]], i la Martorana de Palerm.<ref>Striker, ''Kalenderhane''.</ref><ref>Ousterhout, ''Byzantine settlement''.</ref><ref>Ćurčić, "Architecture".</ref> Una edificació subsidiària comuna, testimonial, per exemple en Kalenderhane, en l'església de Sant Salvador de Cora i en Martorana, era un campanar.
 
D'altra banda, es va produir una forma molt simplificada en creu inscrita, compacta, construïda sense nàrtex i amb tres absis afegits sobre els buits més orientals de la naos. Aquesta planta fou particularment comuna al sud de la península Itàlica, a Sicília, i a Capadòcia.<ref>Com ara, la [[Cattolica de Stilo]], St. Marc de [[Rossano]], i S. Pietro d'[[Otranto|Òtranto]]. Vegeu-ne també Wharton, ''Art of empire'', 139-45.</ref><ref>La forma original de la Martorana de Palerm, S. Nicolò Regale de [[Mazara del Vallo]], i S. Trinità de Delia de [[Castelvetrano]]. Vegeu-ne Ćurčić, «Architecture», 29-30.</ref><ref>Per exemple, la forma original de Çanlı Kilise, així com moltes esglésies tallades a la roca. Vegeu-ne Ousterhout, «Byzantine settlement».</ref> En aquesta mena d'església, la barrera del ''templon'' s'alçà sovint seguint l'eix de les dues columnes orientals, tancant així els tres buits més a l'est del santuari.
1.134.583

modificacions