Diferència entre revisions de la pàgina «Matèria de Bretanya»

cap resum d'edició
m (neteja i estandardització de codi)
Com comenta J. Cerdà, la matèria de Bretanya amb la inclusió i difusió de les obres de cavalleria és un bon exemple del fet que la cultura medieval és oberta, variada i receptiva, ja que uns herois celtes esdevenen herois per tot Europa.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Cerdà|nom = Jordi|títol = Qüestions preliminars|url = |edició =2a ed.| data = 7-3-2015|editorial = FUOC|lloc = Barcelona|pàgines = 19-20|isbn = }}</ref>
 
Com afirma V. Cirlot,<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Cirlot|nom=Victproa|títol=GRIAL Poética y mito (siglos xii-xv)| llengua=castellà| editorial=Siruela }}</ref> dins de la matèria de Bretanya es va donar protagonisme a [[Rei Artús|Artús]] i tot el relacionat amb els cavallers de la taula rodona, hi havia una passió per a aquests temes, i són les històries dels seus cavallers i herois les que es van estendre per tot EuopaEuropa. Però val la pena puntualitzar que en aquesta difusió de la '''matèria de Bretanya '''es va donar molta importància als herois bretons ([[Tristany (heroi)|Tristany]], Artús o [[Lancelot]]), en detriment d'altres com Enees de la ''matèria de ''Roma, o Diana, no per això menys representatius.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Cerdà|nom=Jordi|títol=Qüestions preliminars|url=|edició=2014a ed.|llengua=Català|data=7-3-2015|editorial=FUOC|lloc=Barcelona|pàgines=22|isbn = }}</ref>
 
Els temes artúrics en són predominants, motiu pel qual es confon sovint amb el nom ede literatura artúrica, però dins de la matèria de Bretanya podem definir tres grans temes.<ref name=":1"/>
* La '''matèria artúrica''', amb el rei Artús i a la seva cort com a protagonistes.
* La '''matèria tristaniana''', que relata en les seves múltiples versions els amors entre Tristany (cavaller artúric) i la reina Iseu.
 
=== La matèria artúrica ===
Aquesta variació en les obres de la matèria de Bretanya queda plasmada en les diferents versions o cicles de les obres que tracten la mitologia artúrica<ref>Carlos Alvar, ''[http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmc5d9b1 La Materia de Bretaña]''. Alicante : Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2010</ref> i els altres herois bretons. La '''matèria de Bretanya''' té un origen lingüístic doble, en llatí a l'obra de [[Geoffrey de Monmouth]] i en francès a les obres d'autors com [[Wace]], [[Maria de França i d'Aquitània|Maria de França]] o [[Chrétien de Troyes]]. Posteriorment aquestes obres inicials que tractaven sobre els herois bretons van ser reescrites per [[Robert de Boron]] en forma de trilogia, tot afegint simbologia cristiana a la història: [[Josep d'Arimatea]] (o Roman de l'Estoire dou Graal), ''Merlin'' i ''Perceval'' ( o ''Didot-Perceval'') i la part incialinicial d'una tercera obra anomenada ''Merlí''. En aquest sentit, el símbol del Grial apareix per primera vegada en al darrer ''roman'' ( inacabat ) de Chrétien de Troyes, ''El conte del Grial'', de 1180, el Grial passa a ser un símbol o l'aventura del coneixement com diu '''Cirlot''',<ref name=":0"/> o un objecte tangible.
 
Més tard aquestes obres van ser reescrites en prosa per un autor anònim, a aquesta nova versió se la va anomenar '''[[Vulgata artúrica]]''' (o cicle de ''Lanzarote-Grial'' o de ''Pseudo-Map''). Les obres que formen part de la Vulgata artúrica (escrites entre 1215 yi 1230) serien la Estoire del Saint Graal (o Joseph Abarimathie), Estoire de Merlin, Lancelot i la queste del Saint Graal i la Mort d'Artus Entre 1230 yi 1240, un nou autor anònim va atribuir novament a Robert de Boron una reedició de les obres de la vulgata passant a ser denominades '''''Post-Vulgata'''''. Aquest nou cicle de novel·les està format per fragments de les obres anteriors, però centrat en la història del Rei Artús i el Greal deixant enrere la història de Lancelot i Ginebre. Les històries que formaven part d'aquest nou cicle artúric serien : ''Merlin'', la Suite de Merlin i Le [[Morholt]].
 
=== La matèria tristaniana ===
La matèria tristaniana esse centra en la història de [[Tristany (heroi)|Tristany]] i la llegenda de [[Tristany i Isolda]]. Maria de França fou juntament amb Chrétien de Troyes una de les primeres ena anomenar i transmetre el mite de Tristany. Altres versions serien la del poeta anglès Thomas d'Anglaterra i el normand [[Béroul]]. No es disposa de la versió original, i la majoria de versions són mescles de les parts i textos que ens han arribat.<ref name=":1"/>
 
A grans trets, i en la majoria de versions existents, Tristany o la llegenda de Tristany i Iseu ens explica relació de la reina Iseu, esposa del rei Marc de Cornualla, i el seu nebot Tristany. Els dos protagonistes es coneixen quan Tristany va a buscar a Iseu per a portar-la al seu oncle per al matrimoni, durant el viatge, accidentalment, beuen un filtre d'amor que serà el desencadenant de la seva relació i la fi tràgica dels dos protagonistes. [[Joseph Bédier]] va ajuntar i reestructurar totes les versiones del mite que es coneixen i va crear una obra artificial intentant unificar totes les versions.
[[Joseph Bédier]] va ajuntar i reestructurar totes les versiones del mite que es coneixen i va crear una obra artificial intentant unificar totes les versions.
 
Va ser Sir [[Thomas Malory]] qui en una altra versió del mite de Tristany el va identificar com un cavaller de la Taula Rodona, modificant la part amorosa o romàntica del mite i centrant-se en el tema de l'ordreorde de cavalleria i les armearmes. Tristany va passar a ser un dels cavallers en la recerca del Sant Graal.
 
== La matèria de Bretanya a la península ibèrica ==
Els temes de la matèria de Bretanya, la literatura artúrica i la vida dels seus cavallers es van estendre durant l'edat mitja per tot Europa. Testimonis de la matèria de bretanyaBretanya en la cultura hispànica medieval n'hi ha molts, es conserven fragments i manuscrits, tot i que la majoria s'han perdut ( vegeu l'article ''La "materia de Bretaña" en las culturas hispánicas de la Edad Media y del Renacimiento : textos, ediciones y estudios de Rafael Mérida'')<ref>{{Ref-publicació|cognom=Mérida Jiménez|nom=Rafael M.|article=La "materia de Bretaña" en las culturas hispánicas de la Edad Media y del Renacimiento : textos, ediciones y estudios|publicació=Revista de literatura medieval, 2010, n. 22, p. 289-350. ISSN 1130-3611|url=http://hdl.handle.net/10017/10467|data=2010|pàgines = }}</ref>.
 
Però la seva influència va anar més enllà de les novel·les i romans que formaven part dels cicles artúrics, van influir notablement en les novel·les que formarien part del gènere de la [[novel·la cavalleresca]], essent la més característica la novel·la [[Amadís de Gaula]],
484

modificacions