Inicialment, els partits social-demòcratessocialdemòcrates incloïen alsels socialistes revolucionaris, com ara [[Rosa Luxemburg]] i [[Vladímir Lenin]], al costat d'aquells que advocaven per un enfocament gradual i evolucionari, com ara [[Eduard Bernstein]], [[Karl Kautsky]] i [[Jean Jaurès]]. Després de la [[Primera Guerra Mundial]] i la [[Revolució Russa]], la democràcia social va relacionar-se exclusivament amb el mètode no revolucionari i finalment amb una gestió més regulada del capitalisme, contrària a l'abolició de les classes socials i la propietat privada dels mitjans de producció, característiques del socialisme des dels seus inicis. Un dels factors de la diferenciació fou, també, el suport de la socialdemocràcia a la [[Primera Guerra Mundial|primera guerra mundial]] i al [[colonialisme]], mentre que socialistes revolucionaris i comunistes s'hi oposaren,; i als seus respectius estats, en frontenfront dels intents revolucionaris, com passà a Alemanya, on els socialdemòcrates foren cabdals en l'esclafament de la [[Lliga Espartaquista|revolució espartaquista]].
La democràcia social moderna emfatitza un programa de reforma legislativa gradual del sistema capitalista per tal de fer-lo més igualitari i humà, i sovint l'objectiu teòric de construir una societat socialista és completament oblidat o es redefineix de manera procapitalista.
