Mesopotàmia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiqueta: Revertida
Línia 13:
 
== Cultura ==
els agradeven la penetracio
Les cultures de Mesopotàmia van ser pioneres de moltes de les branques de coneixement. Van crear l'[[escriptura]], que es diu [[cuneïforme]], al començament pictogràfica i més endavant [[fonètica]]. Al camp del dret, van crear els primers codis de [[Legislació|lleis]]; en l'[[arquitectura]], van desenvolupar importants avenços com la [[volta]] i la [[cúpula]], van crear un calendari de 12 mesos i 360 dies i van inventar el sistema de numeració sexagesimal.
 
Les seves restes, tot i que potser encara hi ha molt per descobrir, mostren una cultura que va tenir una poderosa influència a les altres civilitzacions del moment i per tant a la cultura occidental.
 
=== Ciències ===
El càlcul va florir a Mesopotàmia mitjançant un [[sistema decimal]] i un [[sistema sexagesimal|sexagesimal]], la primera aplicació va ser al comerç. A més de la [[suma]] i la [[resta]] coneixien la [[multiplicació]] i la [[divisió]] i, a partir del [[Mil·lenni II aC|II mil·lenni aC]] van crear una aritmètica que permetia resoldre equacions de fins a tercer grau. Coneixien també un valor aproximat del [[nombre π]], de l'[[Arrel aritmètica|arrel]] i la [[Potència aritmètica|potència]], i eren capaços de calcular [[volum]]s i [[superfície]]s de les principals figures [[geometria|geomètriques]].<ref name="ciencias">
{{ref-llibre| autor = [[Jean-Claude Margueron|Margueron, Jean-Claude]]|capítol= Las ciencias exactas
|títol= Los mesopotámicos
|any= 2002
| editorial = Fuenlabrada: Cátedra
| id = {{ISBN|84-376-1477-5}}}}</ref>
 
També va florir l'astronomia. Els sumeris sabien distingir entre [[planeta|planetes]] -objectes mòbils- i [[estrella|estrelles]]. Però van ser els [[babilònia|babilonis]] els qui més van desenvolupar aquest camp, sent capaços de preveure fenòmens [[astronomia|astronòmics]] amb antelació. Aquest coneixement de l'astronomia els va portar a adoptar un precís [[calendari lunar]], que incloïa un mes suplementari que l'ajustava al solar.<ref name="ciencias" />
 
També s'han trobat tractats de [[medicina]] i llistes de [[geologia]], on es classificaven els diferents materials.<ref name="ciencias" />
 
=== Literatura ===
Abans d'aparèixer la [[literatura]], el llenguatge escrit es feia servir per portar els comptes administratius de la comunitat i els pobles i ciutats modernes. Amb el temps, se li va començar a donar un altre ús: explicar fets, llegendes, catàstrofes.
 
[[Fitxer:Hymn Iddin-Dagan Louvre AO8864.jpg|miniatura|140px|Himme a Iddin-Dagan, rei de [[Larsa]]. Inscripcions [[Escriptura cuneïforme|cuneïformes]] en [[sumeri]] d'entorn el [[segle XX aC]].]]
La literatura sumèrica comprèn tres grans temes, [[mites]], [[himnes]] i lamentacions. Els mites es componen de breus històries que tracten de perfilar la personalitat dels [[Mitologia mesopotàmica|déus mesopotàmics]]: [[Enlil]], el déu i progenitor de les divinitats menors; [[Inanna]], deessa de l'amor i de la guerra o [[Enki]], déu de l'aigua dolça sovint enfrontat a [[Ninhursag]], deessa de les muntanyes. Els himnes són textos de lloança als déus, reis, ciutats o temples. Les lamentacions relaten temes catastròfics com la destrucció de ciutats o temples i el sentiment de ser abandonats pels déus.<ref name="marglitsum">{{ref-llibre| autor = Margueron, Jean-Claude|capítol= La época del Dinástico Arcaico|títol= Los mesopotámicos |any= 2002 | editorial = Fuenlabrada: Cátedra | id = {{ISBN|84-376-1477-5}}}}</ref>
 
Algunes d'aquestes històries possiblement es basen en fets històrics com ara: guerres, inundacions o l'activitat constructora d'un rei important, magnificats i distorsionats amb el temps.<ref name="marglitsum"/>
 
Una creació pròpia de la [[literatura sumèria]] va ser una mena de poemes dialogats basats en l'oposició de conceptes contraris. També els [[proverbi]]s formen part important dels textos sumeris.<ref name="marglitsum"/>
 
=== Religió ===
Els mesopotàmics eren politeistes, a cada ciutat s'adorava uns quants déus, encara que n'hi havia alguns de comuns. Entre aquests cal destacar el panteó format per [[Anu]], déu del cel i pare dels déus; [[Enki]], déu de la Terra; [[Nanna]], deessa de la [[Lluna]]; [[Utu]], [[déu del Sol]]; [[Inanna]], deessa de la mort; [[Ea]], creador dels homes i [[Enlil]], déu del vent. A més a més, existien els déus patrons de cada art o ofici, atès que tenien déus de la ramaderia, escriptura, confecció, etc. Per últim, hi havia les divinitats protectores de cada ciutat, com Ashur o [[Ninurta]].
 
Els herois èpics van acabar adquirint un estatus semidiví, com va passar a diverses cultures de l'edat antiga. D'aquesta manera, [[Gilgameix]] va ser considerat un símbol del poder de la seva cultura o [[Adapa]], el mentor, va passar a ser un signe de saviesa i coneixement prohibit. Lugalbanda, el rei mític, va equiparar-se als déus pel seu paper d'ancestre comú.
 
D'altres figures, com [[Lilit]], van adquirir importància no per la veneració dels assiris o sumeris, sinó per la visió que en tenien altres pobles veïns (en aquest cas estava lligada al judaisme).
 
Es coneix la [[celebració]] religiosa d'any nou Akitu, que durava 11 dies i consistia a recitar dues vegades l'[[Enuma Elix]] per a relacionar l'any nou amb la [[Cosmogonia#Cosmogonia_babilònica|creació del món]]. Una de les [[cerimònies]] consistia en la humiliació ritual del rei.<ref name=dicped>{{ref-llibre|cognom=Rodríguez Santidrián|nom=Pedro|títol=Diccionario de las religiones|pàgines=25|lloc=Madrid|editorial=Alianza|any=1994|isbn=84-7838-400-6|capítol=Akitu}}</ref>
 
== Art ==