Bolxevisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la plantilla autoritat |
→Guerra i revolució: Ampliació |
||
Línia 23:
A l'esclatar la [[I Guerra Mundial]] els bolxevics es van alinear amb el sector "internacionalista" de la socialdemocràcia europea, es van oposar a la "defensa de la pàtria" (sostinguda pels cridats defensistes) i van cridar a "rebutjar la guerra imperialista i convertir-la en guerra civil revolucionària". Els menxevics es van dividir llavors perquè la majoria dels seus dirigents es van fer defensistes, mentre Martov va encapçalar un grup internacionalista, que no obstant això va seguir organitzativament separat dels bolxevics i políticament enfrontat per divergències semblants a les sostingudes des de [[1903]].
Després del triomf de la [[Revolució de febrer]] de [[1917]], es van oposar al règim de [[Aleksandr Kérenski]] i van
La continuació de la guerra per part del govern provisional, i la repressió contra forces com els bolxevics després d'un fallida [[revolta]] al juliol de [[1917]], en què tanmateix els bolxevics frenaren en considerar que la situació encara no era madura, i l'intent de cop d'estat del general Kornilov a l'agost portaren la situació al límit, l'antic règim amenaçava en restaurar-se sota el govern provisional, i només els soviets podien governar i defensar la revolució. S'estengué la consigna ''"tot el poder als soviets''" defensada pels bolxevics i les forces més d'esquerra. El mes d'octubre els bolxevics defensaren la insurrecció armada, que fou aprovada pel congrés dels Soviets, el novembre del mateix any els bolxevics van encapçalar la coneguda com a [[Revolució d'Octubre de 1917|revolució d'octubre]]. L'assalt al Palau d'Hivern de Sant Petesrburg, el 6 de nobvembre (25 d'octubre en el calendari julià vigent a Rússia) fou el punt culminant de la revolució, que es porduí amb escàs vessament de sang ja que els insurgents només van haver de fer front a una resistència feble, degut a la impopularitat del govern. Pocs dies més trad, la revolució s'estengué per tot Rússia.
L'endemà de la revolució a Sant Petersburg es duu a terme el [[Segon Congrés de Soviets]]. Aquí, els [[menxevics]] i la dreta social revolucionària són derrotats pels bolxevics i els social-revolucionaris d'esquerra. En la segona sessió del Congrés, es conformarà el Govern, el Consell de Comissaris del Poble (Sovnarkom). El nu govern aprovà a proposta de Lenin els decrets de la Pau, per acabar amb la guerra, i el decret de la Terra, per abolir-ne la propietat i repartir la terra als camperols (molts dels quals ja l'havien ocupat i col·lectivitzat) sense indemnitzar els terratinents, mesura inspirada pels socialrevolucionaris, que donaren així suport al govern dels soviets, com bona part dels camperols. Poc després aprovà la jornada de 8 hores, la declaració dels drets dels pobles reconeixent el dret d'autodeterminació, la igualtat de sexes, l'abolició dels títols aristocràtics, l'abolició de privilegis de l'església i la separació de religió i estat, la declaració que matrimoni, el divorci i el registre de naixements i defuncions com a procediments civils, la substitució dels antics tribunals de justícia per altres elegits o nomenats pels soviets.A finals de novembre establiria una seguretat social que cobrís atur, malaltia, jubilació o discapacitat.
El [[25 de novembre]] es van dur a terme les eleccions convocades abans de la revolució d'octubre pel govern provisional per a definir els membres d'una assemblea constituent per a dotar al règim d'una nova institucionalitat. En aquestes [[Elecció de l'Assemblea Constituent Russa (1917)|eleccions]], els bolxevics van obtindre el 25% dels vots i 170 dels 707 escons i la victòria en les principals ciutats i entre els soldats del front, mentre els eseristes (Partit Socialista Revolucionari) obtenien el 57% dels vots i 380 escons, guanyant entre la majoria camperola de la població russa. L'assemblea era composta a més dels bolxevics (170 escons), que reconeixien com a més representatiu i democràtic el poder del soviets enfront a l'assemblea constituent i una república burgesa; socialistes revolucionaris (380 escons), amb una posició dividida respecte el govern dels soviets; i per menxevics (18 escons), Kadets (17 escons) i altres grups opositors al govern dels soviètic. Amb l'inici de la [[Guerra Civil russa|guerra civil]], i la posterior divisió dels socialrevolucionaris entre la dreta contraria al poder dels soviets i l'esquerra, favorable, en els següents mesos l'assemblea només funcionà de forma simbòlica. En la seva unica sessió, el gener de 1918, l'assemblea no va reconéixer el govern i es va negar a sotmetre's a les decisions dels soviets i aquest va dissoldre l'assemblea, quedant d'aquesta manera tot el poder en mans dels soviets, on els bolxevics i l'esquerra tenien majoria. Dos dies més tard, es va reunir el III Congrés dels Soviets, format per una majoria de bolxevics i social-revolucionaris d'esquerra que van aprovar les propostes del Consell de Comissaris de el Poble, l'Sovnarkom, i la «declaració de drets d'poble treballador explotat» que havia rebutjat l'assemblea.
Ja en el govern, la facció bolxevic va prendre el nom de Partit Comunista de Rússia (bolxevic), després Partit Comunista de la Unió Soviètica (bolxevic). Gran part de la vella guàrdia bolxevic va ser feta assassinar per Stalin. No va ser fins a [[1952]] en què van eliminar la referència "bolxevic" del nom oficial del partit, que va passar a denominar-se [[Partit Comunista de la Unió Soviètica]].
El terme s'utilitza sovint com a sinònim de [[comunisme|comunista]], encara que este pròpiament no ho siga.
| |||