Silent Hill 2: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 194:
Altres revisors van respondre de manera similar al treball del compositor. Com Kero Hazel, columnista de Square Enix va dir que les pistes d'obertura han estat sempre el seu punt fort del compositor en els seus treballs. «Theme of Laura», que és una cançó de ''rock'' instrumental que canvia constantment de forma dinàmica. Al crític li va agradar especialment l'addició d'un violí i un tema secundari inesperat. La segona i les següents pistes són molt diferents de la música del primer joc. «White Noiz» és un brunzit atmosfèric que crea un sentit inusual d'harmonia. «Forest» segueix un to donat, però es toca de manera diferent, creant una pseudomelodía amb la delicadesa de les peces de piano de [[Claude Debussy|Debussy]]. El dècim vuitè tema, «Love Psalm», podria cridar-se un clon estilístic de la primera composició, però és una mica més complicat i sona més trist. «The Reverse Will» va mostrar inesperadament una increïble melodia de flauta i un ritme de bateria encomiable. La seva cançó favorita es deia «Angel's Thanatos», interpretada a l'estil del ''[[hard rock]]''. En el comentari final, el crític considera que l'àlbum de música és una de les bandes sonores més emocionants que mai hagi escoltat. La puntuació va ser de 9 punts sobre 10.<ref name="kiro">{{ref-web|url=http://www.squareenixmusic.com/reviews/kerohazel/silenthill2.shtml|títol=Silent Hill 2 Original Soundtracks: Review|nom=Kero|cognom=Hazel|editorial=Square Enix Music Online|consulta=25 d'octubre de 2012|idioma=en|arxiuurl=https://www.webcitation.org/6bz8oglri?url=http://www.squareenixmusic.com/reviews/kerohazel/silenthill2.shtml|arxiudata=7 de novembre de 2012}}</ref>
L'usuari Black Mamba va cridar a la cançó «Theme of Laura» el millor treball de l'àlbum i la perla de tota la sèrie, amb concordes
El comentarista Z-Freak també va parlar positivament sobre la banda sonora. En la seva opinió, la primera cançó, «Theme of Laura», que comença a sonar des d'una guitarra acústica i flueix gradualment en una balada de rock suau, és en molts aspectes similar a la cançó d'obertura del primer àlbum. «White Noiz», depriment i ombrívol, estableix el to per a la major part de la banda sonora. «Forest» es deia una bella composició que transmet una sensació de solitud. «Ashes and Ghost», acompanyat d'una ràpida i constant batalla de tambors, es va combinar amb un misteriós efecte de so que recorda a una gàrgares. En el segon minut, la pista «es calma» i cedeix a un altre efecte, el cruixit d'una [[fotocopiadora]] defectuosa, després de la qual cosa s'escolten crits de turment i dolor, la qual cosa fa que la cançó sigui una de les més inquietants de tot l'àlbum. «The Darkness that lurks in our minds» es deia un tema estrany, que recordava sobretot el gratar-se els claus en la paret i tancar les portes de metall. «Noone Love You» transmet perfectament la desesperació. La composició final repeteix en gran mesurada la primera, però a més, entre altres coses, va usar un [[malenconia en el passat|malenconiós]] violí i piano. El crític també va qualificar la banda sonora en 9 punts sobre 10.<ref name="zfreak">{{ref-web|url=http://www.squareenixmusic.com/reviews/z-freak/silenthill2.shtml|títol=Silent Hill 2 Original Soundtracks: Review|autor=Z-Freak|editorial=Square Enix Music Online|consulta=26 d'octubre de 2012|idioma=en|arxiuurl=https://www.webcitation.org/6bz8pnnw9?url=http://www.squareenixmusic.com/reviews/z-freak/silenthill2.shtml|arxiudata=7 de novembre de 2012}}</ref>
|