Bolxevisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 17:
== Distanciament amb els menxevics ==
Després de la derrota de la [[Revolució Russa de 1905|Revolució de 1905]], els bolxevics van mantenir la seva estratègia radical per a l'establiment d'una revolució d'obrers i camperols, front a la lectura menxevic que considerava que Rússia no estava encara madura i calia primer assolir una república burgesa; pel que fa al programa agrari, van exigir la [[nacionalització]] de la terra i la seva entrega als llauradors; en l'organitzatiu van demanar mantenir les estructures clandestines del partit. Tot això va conduir a l'escissió dels [[menxevics]] (membres de la minoria) el [[1912]]. Hi hagué intents de reunificar el partit, que finalment no prosperaren.
== Guerra i revolució ==
A l'esclatar la [[I Guerra Mundial]] els bolxevics es van alinear amb el sector "internacionalista" de la socialdemocràcia europea, al costat de figures com [[Rosa Luxemburg]] o [[Karl Liebknecht]], denunciant que es tarctava d'una guerra entre burgesos imperialistes pel repartiment del món, i es van oposar
Després del triomf de la [[Revolució de febrer]] de [[1917]], es van oposar al règim de [[Aleksandr Kérenski]] i van
La continuació de la guerra per part del govern provisional, i la repressió contra forces com els bolxevics després d'un fallida [[revolta]] al juliol de [[1917]], en què tanmateix els bolxevics frenaren en considerar que la situació encara no era madura, i l'intent de cop d'estat del general Kornilov a l'agost portaren la situació al límit, l'antic règim amenaçava en restaurar-se sota el govern provisional, i només els soviets podien governar i defensar la revolució. S'estengué la consigna ''"tot el poder als soviets''" defensada pels bolxevics i les forces més d'esquerra. El mes d'octubre a proposta de [[Lenin]] els bolxevics defensaren la insurrecció armada, que fou aprovada pel congrés dels Soviets. Els bolxevics van encapçalar la coneguda com a [[Revolució d'Octubre de 1917|revolució d'octubre]] des del Comitè Militar Revolucionari de Petrograd, dirigit per [[Lev Trotski|Trotski]] i compost majoritàriament per bolxevics. L'assalt al Palau d'Hivern
L'endemà de la revolució a Sant Petersburg es duu a terme el [[Segon Congrés de Soviets]]. Aquí, els [[menxevics]] i la dreta social revolucionària són derrotats pels bolxevics i els social-revolucionaris d'esquerra. En la segona sessió del Congrés, es conformarà el Govern, el [[Consell de Comissaris del Poble]] (Sovnarkom). El
El [[25 de novembre]] es van dur a terme les eleccions convocades abans de la revolució d'octubre pel govern provisional per a definir els membres d'una assemblea constituent per a dotar al règim d'una nova institucionalitat. En aquestes [[Elecció de l'Assemblea Constituent Russa (1917)|eleccions]], els bolxevics van obtindre el 25% dels vots i 170 dels 707 escons i la victòria en les principals ciutats i entre els soldats del front, mentre els eseristes (Partit Socialista Revolucionari) obtenien el 57% dels vots i 380 escons, guanyant entre la majoria camperola de la població russa. L'assemblea era composta a més dels bolxevics (170 escons), que reconeixien com a més representatiu i democràtic el poder del soviets enfront a l'assemblea constituent i una república burgesa; socialistes revolucionaris (380 escons), amb una posició dividida respecte el govern dels soviets; i per menxevics (18 escons), Kadets (17 escons) i altres grups opositors al govern dels soviètic. Amb l'inici de la [[Guerra Civil russa|guerra civil]], i la posterior divisió dels socialrevolucionaris entre la dreta contraria al poder dels soviets i l'esquerra, favorable, en els següents mesos l'assemblea només funcionà de forma simbòlica. En la seva unica sessió, el gener de 1918, l'assemblea no va reconéixer el govern i es va negar a sotmetre's a les decisions dels soviets i aquest va dissoldre l'assemblea, quedant d'aquesta manera tot el poder en mans dels soviets, on els bolxevics i l'esquerra tenien majoria. Dos dies més tard, es va reunir el III Congrés dels Soviets, format per una majoria de bolxevics i social-revolucionaris d'esquerra que van aprovar les propostes del Consell de Comissaris de el Poble, l'Sovnarkom, i la «declaració de drets
Ja en el govern, la facció bolxevic va prendre el nom de Partit Comunista de Rússia (bolxevic), després Partit Comunista de la Unió Soviètica (bolxevic). Gran part de la vella guàrdia bolxevic va ser feta assassinar per Stalin. No va ser fins a [[1952]] en què van eliminar la referència "bolxevic" del nom oficial del partit, que va passar a denominar-se [[Partit Comunista de la Unió Soviètica]].
|