Zumarraga: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Tipografia
Línia 9:
En data no determinada va ingressar en l'Ajuntament Major d'[[Areria]], en la qual va romandre fins a 1660, i en 1661 Zumarraga va rebre el títol de Vila. Al principi Zumarraga era una població establerta en nuclis disseminats, caserius dispersos, entorn de la parròquia que era [[Ermita de Santa Maria de Zumarraga|Santa Maria de Zumarraga]], més tard coneguda popularment per "l'Antiga". Des de finals del {{segle|XV}}, es va anar situant més prop del riu, creant-se un nucli "urbà" a partir d'[[Eizaga]]. Això va ocasionar que, situat encara el temple parroquial en la forest, se sol·licités en el segon terç del segle XVI de les autoritats eclesiàstiques el trasllat de la parròquia al fons de la vall, el que va comportar una translació o nou emplaçament.
 
Dates claus en el municipi són: les primeres Ordenances Municipals de 1526; el primer Pla d'Ordenació, per l'arquitecte [[Estibanz]], de 1860; l'establiment del mercat quinzenal els dijous en 1865, avui setmanal, que se celebra els dissabtes en la [[Plaça d'Euskadi]] i que és aparador de la producció agrícola dels "baserritarres" de la zona; la inauguració de la nova Casa Consistorial en 1866, que ha estat reformada en 1986 sobre la base d'uns innovadors criteris estètics; la inauguració del nou Cementiri en 1875, que ha estat reformat en 1984 en una volta a la cripta; la primera portada d'aigües en 1901; i la instal·lació en la vila de l'empresa Esteban Orbegozo, S.A. en 1930, que va significar la creació d'abundants llocs de treball, amb una forta immigració en la dècada dels anys 50 i un impressionant creixement demogràfic -quadruplicant la població-, que va arribar la seva culminació en 1977 amb una població de 12.619  habitants, moment que la crisi econòmica varia la tendència i comença una emigració, superior a l'augment vegetatiu, que reduïx la població als 10.324  habitants actuals.
 
Esment a part mereix, per tractar-se d'un element decisiu en la història de Zumárraga, el [[ferrocarril]] doncs, no en va, ha arribat a comptar amb tres estacions diferents. En 1864 es va inaugurar el [[Ferrocarril del Nord]] (avui [[RENFE]]), línia Madrid-París; en 1889 es van inaugurar els Ferrocarrils Vascongats, línia Zumarraga-[[Malzaga]]; i, finalment, en 1926 el Ferrocarril de l'Urola, conegut com el "Gure trena", línia Zumarraga-[[Zumaia]]. Tal fet, recollit amb caràcter al·legòric, en una escultura de [[Vicente Larrea]] (1986) situada en la Casa Consistorial, va convertir a aquest municipi en un dels nuclis de comunicacions més important del País Basc, a l'enllaçar la Meseta amb la costa guipuscoana i amb [[Biscaia]]. En l'actualitat només roman en funcionament [[RENFE]]. Zumarraga va ser bressol de [[Miguel López de Legazpi]], colonitzador de les [[Illes Filipines]] en el segle XVI -l'estàtua del qual presideix la Plaça principal de la vila des de 1897- i la casa natal de la qual, coneguda com a [[Casa-Torre de Legazpi]] o Jauregi Haundia, encara es conserva remodelada. Actualment acull l'[[Escola de Música Secundino Esnaola]].