Guerra de la Triple Aliança: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Conseqüències: Revisió ortogràfica
→‎La guerra: Ortografia i format
Línia 79:
 
== La guerra ==
Quan Francisco Solano López accedeix a la presidència del paraguaiParaguai el [[1862]] per la mort delsdel euseu pare, el seu màxim objectiu és fer del Paraguai una nació respectada en l'àmbit internacional. Així, promou una militarització a fons de la societat paraguaiana. Va convertir l'exèrcit en el centre de la vida nacional, aplicant un sistema de lleves anuals de reclutes, juntament amb l'aplicació d'una severa disciplina en els cossos de l'exèrcit. El [[1864]] el paraguaiParaguai comptava amb un exèrcit regular de 28.000 homes, més 40.000 a la reserva, per una població total de mig mil.lió de persones. Els homes que no pertanyien a l'exèrcit o bé rebien instrucció militar o bé pertanyien a les guàrdies nacionals.
 
Un dels objectius de López II era recuperar els territoris en disputa amb Argentina i Brasil, però la postura d'aquests dos països era negar-se a parlar del tema. L'arribada de [[Bartolomé Mitre]] a la presidència d'Argentina propicia un apropament d'aquest país al govern liberal del Brasil. Els dos països mantenien una postura contrària al govern ''blanco'' de l'Uruguai. El ''1863'', els ''colorados'' uruguaians, encapçalats per [[Venancio Flores]] i armats des d'Argentina, entren a l'Uruguai, iniciant-se una nova guerra civil. El govern ''blanco'' va confiscar les propietats dels brasilers residents al país. El [[1864]], el govern liberal del Brasil, instigat pels grans propietaris de Rio Grande do Sul, promou la invasió de l'Uruguai. L'única sortida per als ''blancos'' era convèncer López II per a que entrés en guerra al seu costat.
 
Tradicionalment a Francia i a López els havia importat ben poc el que succeïa en l'Uruguai, pero López II el considerava essencial per a l'equilibri en la regió del Plata. PnsavaPensava que Brasil i Argentina primer es repartirien l'uruguaiUruguai i després farien el mateix amb el Paraguai. Els ''blancos'', desesperats, van duur a terme una ofensiva diplomàtica a Asunción exposant aquests arguments a López II. aA més li van assegurar que el cabdill argentí Urquiza, deposat de la presidència per Mitre però que encara conservava el poder a Entrerríos, en cas de guerra s'aixecaria contra Mitre. Així, López II va proclamar un ultimàtum on afirmava que no permetria accions militars contra l'Uruguai. Els brasilers no s'ho van prendre seriosament, i quan López II va voler reaccionar ja era massa tard pels ''blancos'', que foren sotmesos.
 
A finals de 1864, el vapor brasiler ''Márquez de Olinda'', ancorat a Asunción i que transportava armamaentarmament cap a Matto Grosso, és capturat per les forces paraguaianes. Aquesta captura va suposar a la pràctica una declaració formal de guerra. Les tropes del paraguaiParaguai envaeixen amb èxit el Matto Grosso. Per a López II, el pas següent era sotmetre Rio Grande do Sul i entrar a l'Uruguai. El camí més curt era atravessant Misiones, territori en litigi amb Argentina. López II demana permís a Mitre pel pas de tropes, però aquest li denega. Davant la negativa, López II decideix envaïr Corrientes, calculant que comptaria amb el suport d'Urquiza. Aquest feia temps que estava rebent prebendes per part de Mitre per tal de mantenir-lo sota control, i conseqüentment no només nop va aixecar-se, sinó que va donar suport a totes les decisions de Mitre durant la guerra. Urquiza serà recompensat àmpliament, convertint-se en el principal proveïdor dels aliats durant la guerra i quedant desacreditat davant la població d'Entrerríos, totalment contrària a la guerra amb el Paraguai.
 
El [[1865]] es signava el tractat de la tripleTriple Aliança entre Argentina, Brasil i Uruguai. En aquest tractat s'hi afirmava que els objectius de la guerra eren derrocar la tirania de López II, bo i respectant la sobirania del Paraguai, i aconseguir la lliure navegació pels rius. Unes claúsules secretes establien el repartiment dels territoris en litigi entre Brasil i Argentina.
 
[[Image:Batalla_Riachuelo.gif|thumb|right|Batalla naval de Riachuelo]]
Línia 94:
Cap a 1866 la situació de l'exèrcit paraguaià començava a ser crítica. en els dos anys que es portaven de guerra 60.000 homes joves havien resultat morts, capturats o mutilats. Fins 1869 la guerra continua amb la mateixa intensitat. A aquesta mortandat s'hi han d'afegir les epidèmies de cólera que assoten el país.
 
[[Image:Nen_exercit_argenti.jpg|thumb|left|Nen-soldat argentí]]
Després de la pèrdua de la fortalesa d'[[Humaità]], la campanya es desenvolupa a la selva, on s'endinssen les restes de l'exèrcit paraguaià fugint dels aliats. El [[1868]] a López II li entra la paranoia que hi ha un complot per deposar-lo i assassinar-lo. Això el duu a apresar, torturar i assassinar diversos col.laboradors, en una xifra que pot sobrepassar el mil.er de morts. el 1869 les tropes aliades entren a Asunción i el 1870 López és mort a [[Cerro Corá]], acompanyat de només 400 soldats.
 
Brasil va protar gairebé tot el pes de les forces aliades, mobilitzant uns 200.000 homes mitjançant el sistema de lleves forçoses i reclutament d'esclaus. Les baixes de les tropes brasileres van estar al voltant de 40.000 homes.
 
[[Image:Nen_exercit_argenti.jpg|thumb|left|Nen-soldat argentí]]
Argentina tenia a l'inici de la guerra un exèrcit regular de només 8.000 soldats. La guerra fou molt impopular a Argentina, originant una onada de resistència popular contra les lleves forçoses i contra les exigències fiscals per costejar les despeses militars. Cal destacar la presència dins les tropes argentines de la [[Legión Paraguaya]], formada per exiliats contraris a la dictadura de López II. La impopularitat de la guerra farà que entre 1866-67 es produeixi una insurrecció de les províncies argentines que obliga Mitre a tornar a Argentina amb la meitat de els seves tropes, deixant el comandament de les forces aliades al general brasiler [[Marquès de Caxias]].