|
== Competència i decadència ==
[[Fitxer:Boston Electric Belt. Wellcome L0003568.jpg|miniatura|El seu competidor, el ''Boston Electric Belt'' (Cinturó elèctric de Boston)]]
Pulvermacher va [[Patent|patentar]] la [[Bateria elèctrica|bateria]] de les cadenes als [[Estats Units d'Amèrica]] el 1853. Aviat va ser seguida pel ''«cinturó de cadenes amb bateria»'' o ''«cinturó elèctric»''. Els cinturons elèctrics es van fer molt populars als Estats Units d'Amèrica, molt més que a [[Europa]]. Això va provocar que la seu de la companyia es traslladés a [[Cincinnati]] a la [[dècada del 1880]] amb el nom de ''Pulvermacher Galvanic Company'', però que encara esmantenia deiael nom de ''Pulvermacher de Londres'' pel prestigi que ja tenia a Europa. Els primers models s'havien de remullar amb [[vinagre]] abans d’utilitzar-los, com a [[Anglaterra]], però més tard es van introduir els models que funcionaven per l'acció [[Cel·la galvànica|galvànica]] ambde la [[suor]] corporal. Atès que el dispositiu es venia essencialment com a remei de xarlatans, només era necessari generar prou [[electricitat]] perquè el portador la pogués sentir, per lleugera que fos, i saber que funcionava.<ref>de la Peña, pp.110, 118, 266</ref>
Es van fabricar diferents tipus de cinturons elèctrics per a totes les parts imaginables de l’[[anatomia humana]]: extremitats, abdomen, pit, coll, de vegades usades al mateix temps. Pulvermacher tenia fins i tot un model dissenyat per fixar-se als [[Aparell sexual masculí|genitals masculins]] en un sac especial que pretenia curar la [[impotència]] i la [[disfunció erèctil]]. Pulvermacher va promoure una teoria segons la qual la pèrdua del ''«vigor masculí»'' a edats avançades era una conseqüència de la [[masturbació]] durant la joventut, que feia que el subministrament limitat de [[Esperma|semen]] (que proporcionava el vigor) s'esgotès aviat. El dispositiu de Pulvermacher estava destinat a solucionar aquesta manca de vigor.<ref>de la Peña, pp.138-140, 150-153<br />Schlesinger, pp.164-165</ref>
La competència va ser molt intensa per a aquest lucratiu mercat, i elsaquesta beneficiatscompetència es vanva tornar cada vegada més extravagants. Entre els molts competidors de Pulvermacher als Estats Units d'Amèrica hi havia la ''German Electric Belt Company'' (en realitat amb seu a [[Nova York]]), ''Dr. Crystal'', ''Dr. Horn'', ''Addison'', ''Edson'', ''Edison'', ''Owen'' i ''Heidelberg''. La ''Edison'' va ser fundada per Thomas Edison Junior, el fill del famós [[Thomas Alva Edison|Thomas Edison]]. ''Owen'' era originària de Nova York, però es va expandir per tot el país fins que va abandonar el negoci a causa d'un [[frau]]. A Europa també hi havia competidors. La ''Medical Battery Company'' d'Anglaterra va fer un popular cinturó. Van intentar (sense èxit) demandar l'<nowiki/>''Electric Review'' quan aquell diari els va acusar de xarlatanisme el 1892. L'''[[Ionaco|Iona Company]]'', una empresa amb seu a [[Oregon]] fundada per [[Henry Gaylord Wilshire]], encara venia cinturons el 1926 i obtenia grans beneficis: 36.000 [[Dòlar|dòlars]] (520.000 dòlars actuals) nets desprès de vendre 2.445 cinturons en cinc mesos. A finals de la [[dècada del 1920]], la popularitat del cinturó elèctric va disminuir severament (però no el públic que demanava altres cures elèctriques) i els cientíicscientífics feia temps que havien desenvolupat una millor tecnologia per a generar electricitat que les bateries dels cinturons.<ref>de la Peña, pp.110-111, 121<br />Schlesinger, pp.164-165</ref>
== En la cultura popular ==
|
