Luca della Robbia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Plantilla
Línia 15:
En les dues dècades següents, della Robbia va èxecutar importants encàrrecs en marbre i bronze: una sèrie de relleus en marbre (1437) per al campanar de la catedral de Florència; un tabernacle de marbre i ceràmica esmaltada (1443), actualment a S. Maria in Peretola; àngels de bronze per enriquir la ''Cantoria''; i en col·laboració amb [[Michelozzo]], el gran projecte de les portes de bronze per a la sagristia de la catedral. Aqueste portes, que no van ser acabades fins a l'any 1469, presenten un gran contrast amb les cèlebres portes del Baptisteri, fetes per [[Lorenzo Ghiberti]]: mentre que les de Ghiberti mostren uns elaborats efectes d'arrel pictòrica, les de della Robbia es basen en poques figures ordenades en composicions simples, i col·locades sobre un fons pla.
[[Fitxer:Cantoria Della Robbia OPA Florence 6.jpg|miniatura|Detall de la ''Cantoria'' de Lucca della Robbia]]
Tot i que no se sap la data de la primera obra de della Robbia en ceràmica esmaltada de colors, la seua mestria en aquesta tècnica degué semblar prou com per fer-lo mereixedor de dues importants comandes per a la catedral de Florència: els grans relleus de la ''Ressurrecció'' (1445) i l<nowiki>{{'</nowiki>}}''Ascensió de Crist'' (1446). La versàtil tècnica de l'argila cuita amb una capa d'esmalt li permetia aconseguir superfícies brillants i llustroses, capaces de reflectir la llum, així com aprofitar l'avantatge de l'ús del color, que era molt escaient per a l'escultura arquitectònica. Ja fóra donant vida al vast i ombrívol espai de la catedral o —en la sèrie dels ''Dotze Apòstols''— adornant les prístines superfícies de la petita [[Capella dei Pazzi]] (1443-1450) de Florència, els relleus de della Robbia en aquesta tècnica van atènyer una perfecció mai més aconseguida des de llavors.
 
Treballant amb diferents ajudants, incloent-hi membres de la seua família, della Robbia va continuar produint relleus decoratius i retaules fins al final de la seua vida. Un dels més perfectes exemples del seu art és el sostre de ceràmica esmaltada de la capella del cardenal de Portugal a l'església de San Miniato (1466), Florència.