Khurasan (província mongola): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
Revisió i eliminat {{ortografia|data=2020}} Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 1:
{{indret}}
'''
== Domini mongol ==
Sota els mongols la regió fou objecte de devastacions, massacres i destruccions i es va despoblar parcialment, procés que va continuar uns anys. A la mort de [[Txingtemur]], comandant militar del [[Gran Khorasan]], el gran khan [[Ogodei]] va encarregar a [[Korguz]] el cens i la recaptació de impostos en aquest territori i el 1236, [[Ogodei]] li va demanar d'aixecar el país.
Argun Aga va arribar al Khurasan el 1243 o 1244. El 1246 fou cridat a Mongòlia per l'entronització de [[Guyuk]], que el va confirmar al càrrec. Home cultivat i acostumat als afers d'estat, va trencar les esperances dels senyors mongols quan va continuar amb la política iniciada per
=== Sota els ilkhans ===
Va retornar a [[Pèrsia]] i va servir a [[Hulagu]] i al seu fill [[Abaka]] generalment com a recaptador al Khurasan. Del 1259 al 1261 va dirigir operacions militars contra senyors rebels a Geòrgia i el 1262 fou enviat altre cop al Khurasan junt amb Abaka per cooperar amb el txagatai [[Alqu]] contra l'[[Horda d'Or]].
El desembre de 1296, el Khorasan, desguarnit de les seves tropes, estava amenaçat una vegada més des de la Transoxiana (Txagatai). Nawruz fou encarregat de la missió d'anar al Khorasan a defensar-lo. A l'arribada de Nawruz, els exèrcits invasors que acabaven d'assolar el Khorasan i el
=== Ja'un-i-Qurban ===
Uns anys abans de la mort d'Abu Said, el 1328, el visir [[Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din]]
El 1337, després d'una breu aliança entre Qushji i Arghun Shah que no va durar, el primer fou derrotat junt amb [[Togha Temur (Ilkhànida)|Togha Temur]] per Hasan Buzurg, i en la seva fugida fou capturat per Arghun Shah i executat. Arghun Shah va buscar l'
=== Els inicis dels sarbadars ===
Hasan Juri va retornar i
La cooperació entre Masdud i Hasan Juri a Sabzawar va funcionar amb tensions. Juri era molt
El 1340 els sarbadars van atacar a Arghun Shah dels [[Ja'un-i Qurban]], que va haver d'entregar Nixapur i retirar-se a Tus. Sembla que les tropes
=== Progressiva pèrdua de poder del khanat ===
La sobirania de Togha Temur es va donar per liquidada i es va reconèixer al cobànida [[Hasan-i Kučik|Hasan Kučik]] i al sultà titella [[Sulayman Khan]] (nomenat pel cobànida). Seguramen Hasan Juri, tot i tractar-se de prínceps sunnites, hi va estar d'acord però fou un
El 1341 (i fins al 1343/1344) [[Hasan Buzurg]] va tornar a reconèixer al khan,
El 1343 Masud va decidir donar el cop de gràcia al khan. Esperava poder-ho fer sense la cooperació dels dervitxos o ''shaikhiyan''. Togha Temur s'havia retirat al [[
=== L'estat sarbadàrida ===
En endavant els límits territorials sarbadàrides foren bastant estables; el nord del Khurasan en general se'ls va escapar i es va mantenir en mans dels Ja'un-i-Qurban, però tot i així [[Tus]] va caure a les seves mans del 1357/1358 al 1361/1362, si bé els Ja'un-i-Qurban la van poder reconquerir. En temps de Shams al-Din Ali (1347-1351/52) els sarbadars tornaven a dominar [[Damghan]] on se sap que van dominar una revolta.
Haidar Qassab, l'assassí de
=== Amir Wali i el khan Lukman Padshah ===
L'evacuació d'Astarabad per Haidar Qassab va facilitar la presa del
El
Pel seu costat Amir Wali continuava enfrontat amb els sabardars. Wali es va apoderar de [[Bistam]] i [[Semnan]] però els sarbadars van dominar algun temps Astarabad (vers 1365/1366 a 1368/1369 segons les monedes) però finalment Amir Wali la va recuperar, potser
=== Els conflictes d'Herat ===
La successió d'Herat el 1370 va plantejar un problema: a la mort de Malik Mu'izz
La lluita amb els sabadars, tanmateix, va continuar, i Ali es va veure obligat a enviar les seves forces per defensar [[Nishapur]], deixant les seves terres occidentals exposades. Alhora, esdevenia enemic de Shah Shuja dels [[Muzaffàrida|muzaffàrides]]: una rebel·lió el 1373 a [[Kirman]] contra [[Shah Shuja]] dirigida per [[Pahlawan Asad|Pahlavan Asad]], va rebre suport militar d'Ali, però la rebel·lió fou derrotada el desembre de 1374. Mentre, els dervitxos de Shiraz van trobar un líder en Rukn al-Din, un membre de l'orde de Darwish Aziz i el [[muzaffàrida]] Shah Shuja els va donar diners i armes, i poc després conqueriren Sabzawar, al voltant de 1376, forçant a Ali a fugir a territori d'Amir Wali. Al voltant de la mateixa època, Nishapur fou conquerida finalment pels kàrtides de Pir Ali.
El nou govern nou de Sabzawar establia les directrius xiïtes basades en els ensenyaments d'Hasan Juri.
Ali va romandre lleial a Timur, morint a [[Huwayza]] el 1386/1387 després d'estar ferit durant la campanya de Tamerlà al [[Luristan|Petit Luristan]]. Com a recompensa per aquesta lleialtat, Tamerlà mai va ocupar Sabzawar amb les seves pròpies tropes, i Ali va retenir la seva administració local. Després de la mort d'Ali, els territoris sarbadars es repartiren entre els seus parents, que principalment romanien també lleials a Tamaerlà i participaven en les seves campanyes militars.
El Ja'un-i-Qurban es van sotmetre igualment a [[Tamerlà]] el 1381. El seu cap Hajji Beg es va revoltar a Tus
== Referències ==
|