Pedra de Rosetta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 1:
{{Infotaula de llibre}}
[[Fitxer:Rosetta Stone.JPG|miniatura|La '''pedra de Rosetta''' resolgué un problema lingüístic particularment difícil]]
La '''pedra de Rosetta''' és una pedra de [[granodiorita]]<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=The Journal of Egyptian Archaeology, Volums 89-90 |article=Geology of the Rosetta Stone |url=https://books.google.cat/books?id=GR4uAQAAIAAJ&q=Granodiorite+rosetta&dq=Granodiorite+rosetta&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwizkKHFwoDKAhUHOxoKHR-CChkQ6AEIPjAD |llengua=anglès
A causa que fou el primer text plurilingüe antic descobert en temps moderns, la pedra de Rosetta va despertar l'interès públic pel seu potencial per a desxifrar la fins aleshores inintel·ligible escriptura jeroglífica egípcia, i en conseqüència les seves còpies litogràfiques i de guix començaren a circular entre els museus i els erudits europeus. L'estudi del decret del faraó [[Ptolemeu V]] ja estava en procés i la primera traducció completa del text en grec antic va aparèixer el [[1803]]. Tanmateix, no fou fins al [[1822]] que [[Jean-François Champollion]] va anunciar a [[París]] el desxiframent dels texts jeroglífics egipcis, molt abans que els lingüistes fossin capaços de llegir amb seguretat altres inscripcions i texts de l'[[antic Egipte]]. Els principals avenços de la descodificació foren el reconeixement que l'estela ofereix tres versions del mateix text ([[1799]]), que el text demòtic fa servir caràcters fonètics per a escriure noms estrangers ([[1802]]), que el text jeroglífic també ho fa així i té semblances generals amb el demòtic ([[Thomas Young]] el [[1814]]) i que, a més de ser emprats per als noms estrangers, els caràcters fonètics també foren emprats per a escriure paraules natives egípcies (Champollion, el [[1822]]-[[1824]]).
|