Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín: diferència entre les revisions

La seva posició a [[Bagdad]] s'havia reforçat amb el casament de la seva filla amb el general Badr al-Mutadidi, confident del califa al-Mutadid. El divendres sant del 893 el rei Sembat es va apoderar de [[Dvin]] on governaven dos emirs que tenien un doble vassallatge: del rei armeni per ser part del seu territori, i de Muhàmmad com a governador dels musulmans. El 894/895 es van reunir amb Muhàmmad les forces del seu eunuc (''khadim'') el general [[Wasif]] que venien de derrotar al [[dulàfida]] Imar ibn And al-Aziz al [[Jibal (Mèdia)|Djibal]] però sense poder annexionar el territori, i junts van fer una segona expedició a Armènia (895/896) des del [[Nakhtxivan|Nakhichevan]] i va ocupar [[Kars]] i Dvin abans que Sembat pogués reaccionar. Sembat va concentrar forces a Vazdan al peu de la muntanya Aragadz (Alagoz). El patriarca Jordi II va tractar de fer de mediador i fou fet presoner per Muhàmmad. Les forces de Muhàmmad i Sembat van xocar a Tols o Dols, prop de la muntanya Aragadz i l'emir fou rebutjat, i va demanar la pau però no va voler tornar a Jordi mes que contra un fort rescat i el seu fill Diwdad va restar en el govern de Dvin (va conservar aquest govern fins a la mort del seu pare al que va succeir). Durant la guerra, Sargis de [[Vaspurakan]] i el gran ''ishkhan'' de [[Siunia]] van fer acte de vassallatge a l'emir Muhàmmad. Acabada la guerra el siunià va demanar perdó al rei que li va concedir, però en canvi va decidir atacar a Sargis de Vaspurakan i als seus dos germans. Les lluites del rei bagràtida [[Sembat I el màrtir]] (al que els àrabs anomenaven Sunbat) es poden seguir en detall a l'article sobre aquest rei.

 

 

Afxin va envair Armènia per tercera vegada vers 898 i va assetjar Kars on era la reina (l'esposa de Sembat) amb altres princeses. L'intendent reial que defensava Kars, Hasan Kentuni, després de força resistència, es va rendir en condicions honorables. Quan Afxin va sortir de Kars la ciutat tornà a caure en mans de Sembat I però estava molt damnada i el rei va passar l'hivern a la fortalesa de Kalzovan al districte d'Eraskhadzor, des on va enviar missatgers a Afxin per intentar l'alliberament de la seva muller. L'emir va exigir a canvi una filla del rei i una de son germà Sahak. Finalment els ostatges concedits foren Sembat (fill de Sahak) i Ashot (fill del mateix rei, conegut després com a [[Ashot II Erkath]]). Una filla de Shahpuh (un altre germà del rei) fou donada en matrimoni a l'emir. No fou fins a la primavera que Shahpuh (que ja era el sogre de l'emir) va anar a la residència d'al-Afxin i va poder emportar-se a la reina i altres princeses.