Revisió del 11:23, 18 oct 2020 modifica Savh (discussió \| contribucions) 1.136 edits m Revertides les edicions de 83.46.141.3. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiquetes: Reversió SWViewer [1.4] ← Edició anterior		Revisió del 22:25, 22 oct 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.300 edits m Manteniment de plantilles Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 16: [[Heròdot]] parla de l'Europa occidental molt vagament i esmenta els ''cynesii ''o'' cynetes'' com el poble més occidental, després de la gran nació dels celtes, que situa a la riba del riu Ister i a una ciutat anomenada Pyrene. Heròdot esmenta al rei [[Argantoni]] de Tartessos com amic dels grecs [[Focea\|foceus]]. Després d'Heròdot la península fou descrita per [[Èudox de Cnidos]] (vers 380-360 aC). [[Èfor de Cumes\|Èfor]] va estendre els confins d'Ibèria fins a Gades.<ref name=WS>{{Ref-llibre \|cognom=Smith \|nom=William \|títol=Dictionary of Greek and Roman Geography \|url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus:text:1999.04.0064:entry=hispania-geo \|llengua=anglès \|editorial=William Smith \|data=1854 \|pàgines= \|isbn=}}</ref> [[Escílax de Carianda]] en parla vagament al seu ''Periplos'', i esmenta el riu Iber i dues illes: Gades i [[Empòrion]]. Heròdor parla dels ''cynsetes''<ref name=WS/> com a poble més occidental i al nord d'ells els gletes i igletes, dels que els [[ibers]] en serien una branca; després els tartessis, els elbysinii, els mastiani i els capiani. [[Erastòtenes]] millora la informació gràcies a [[Timòstenes]] (almirall del rei d'Egipte Ptolemeu Filadelf) però encara molt lluny de la realitat; descriu tres penínsules, la de Grècia, la d'Itàlia i la de Ligúria de la que [[Ibèria]] formava part; esmenta la ciutat de [[Tarraco]] i parla dels [[Pirineus]] com a frontera. == Història == Línia 31: Després de la [[primera guerra púnica]] el [[241 aC]] Cartago havia esgotat els seus recursos econòmics, i el [[236 aC]] la [[Guerra dels mercenaris\|revolta dels seus mercenaris]] va ser aprofitada per Roma per dominar [[Sardenya]] i [[Còrsega]]. [[Amílcar Barca]] va dirigir llavors les seves esperances a la dominació d'Hispània ([[237 aC]]). No fou difícil i per una política de força i de cooperació amb molts matrimonis mixtos, aviat es va establir el domini cartaginès a bona part de la península (237-[[229 aC]]). Es va edificar [[Cartago Nova]]. Amílcar Barca va morir el [[229 aC]] i va deixar el poder al seu gendre [[Àsdrubal (gendre d'Amílcar)\|Asdrúbal]] que va seguir les passes del seu sogre fins al [[221 aC]] en què fou assassinat; llavors el va succeir [[Anníbal]] quant ja els romans havien quedat lliures de l'amenaça dels gals que fins llavors els havia tingut ocupats. Asdrúbal i Roma van establir el [[tractat de l'Ebre]], que establia que el riu [[Ebre]] seria el límit de la zona d'influència de cada part ([[228 aC]]). El tractat que va posar fi a la primera guerra púnica establia no obstant que els aliats de cada part no podrien ser molestats per l'altra, i segons [[Tit Livi]] la mateixa garantia es va afegir al tractat del 228 aC per la presència més al sud de l'Ebre de la ciutat d'[[Arse]] (Sagunt), com a ciutat lliure,<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Livi \|nom=Tit \|enllaçautor=Tit Livi \|cognom2=Roberts (trad) \|nom2=Canon \|títol=The History of Rome, Book 21 \|url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.02.0144%3Abook%3D21%3Achapter%3D2 \|llengua=anglès \|editorial=E. P. Dutton and Co. \|data=1912 \|pàgines= \|isbn=}}</ref> en canvi [[Polibi]] no ho esmenta. En tot cas Anníbal va posar [[Setge d'Arse\|setge a Sagunt]] i els romans ho van fer servir de pretext per iniciar la guerra en la qual els romans van conquerir part de la península. === La conquesta romana === Línia 100: {{cita\|''Alguns diuen que les designacions d'Ibèria i d'Hispània són sinònimes, que els romans han designat a la regió sencera (la península) indiferentment amb els noms d'Ibèria i Hispània, i a les seves parts les han anomenat ulterior i citerior''\|Estrabó, llibre III de Geografia}} Pompeu Troge construeix tota una imatge sobre els seus habitants afirmant que els hispans tenien preparat el cos per l'abstinència i la fatiga, i l'ànim per a la mort: dura i austera sobrietat en tot.<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Adler \|nom=Eric \|títol=Valorizing the Barbarians: Enemy Speeches in Roman Historiography \|url=http://books.google.cat/books?id=4IBZwfLVy4kC&pg=PA40&lpg=PA40&dq=dura+omnibus+et+adstricta+parsim%C3%B2nia&source=bl&ots=R2DcNXwWk7&sig=x0a5kIZKjzHryS54L2ZyrryYyJQ&hl=ca&sa=X&ei=dZZLUMvAKcH80QW7oIDwAg&ved=0CEYQ6AEwBA#v=onepage&q=dura%20omnibus%20et%20adstricta%20parsim%C3%B2nia&f=false \|llengua=anglès \|editorial= \|data=2011 \|pàgines=p.39 \|isbn=0292726287 \|citació=Dura omnibus et adstricta parsimònia}}</ref> [[Valeri Màxim]] la va anomenar ''fides celtiberica''.<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Màxim \|nom=Valeri \|enllaçautor=Valeri Màxim \|títol=Valerii Maximi Libri novem factorum dictorumque memorabilium \|url=http://books.google.cat/books?id=aT8hAQAAMAAJ&pg=PA978&lpg=PA978&dq=Valerii+M%C3%A0ximi+fides+celtiberica&source=bl&ots=xn6YXRc6Tj&sig=AN06qB8X32J7j0e_6Sqgam02dsg&hl=ca&sa=X&ei=weR5UMbiLqbI0QWW2YDoAQ&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=Valerii%20M%C3%A0ximi%20fides%20celtiberica&f=false \|llengua=llatí \|editorial=apud Samuelem Luchtmans \|data=1726 \|pàgines=p.978 \|isbn=}}</ref> Segons aquesta ''fides'', l'iber consagrava l'ànima al seu cabdill i no creia lícit sobreviure-li en la batalla. És la coneguda ''devotio'' o dedicació ibera dels començaments de l'Imperi Romà. (A l'[[edat mitjana]] van tenir molt en compte aquesta fidelitat dels celtibers a la qual van anomenar per a si lleialtat hispana).

Hispània: diferència entre les revisions