Fòrmies: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Plantilla
Línia 4:
La primera menció històrica és del [[338 aC]], després de la gran guerra llatina, en la que aparentment ni ''Formiae'' ni la veïna ''Fundi'' van prendre part, però van permetre el pas pel seu territori dels exèrcits romans. Com agraïment se'ls va donar la ciutadania romana sense dret a sufragi. Aquest dret els hi fou atorgat el [[190 aC]] i foren inclosos a la tribu emiliana. Des de llavors fou municipi romà i lloc de residència d'estiu dels romans rics al {{segle|I|-|s}}. Hi tingué una vila, entre molts altres, [[Ciceró]] el qual es va retirar allí abans de morir i fou atrapat i mort quan intentava escapar de la vila ([[43 aC]]); alguns autors esmenten com a escenari d'aquest fets a ''Caiëta'' però aquesta ciutat era en aquells temps una dependència de Formiae i el seu port. Altres viles famoses foren la d'Horaci, i la dels Mamurra. Va rebre una colònia romana en temps del segon triumvirat i va portar aquest títol a les inscripcions imperials.
 
Va continuar existint durant tot l'Imperi. Fou la seu d'un bisbe des del {{segle |V}}, que va existir fins al segle IX quan la ciutat es va despoblar pels atacs sarraïns que la van conquerir i destruir el [[856]]. Els habitants que restaven es van refugiar a [[Gaeta]] que fou la nova seu del bisbe.
 
És l'actual Mola di Gaeta. Queden restes de l'antiga ciutat amb terrasses, passatges, banys, coves, tombes i altres que van des de la ciutat fins a la veïna Castellone, i que en general són restes de les viles, una de les quals, propera a la moderna ciutat, és coneguda com la vila de Ciceró, però d'altres assignen a l'orador unes restes al jardí de la moderna Villa Marsana. Dels noms moderns un que es diu Torre di Scauri, i un anomenat Mamurano, indiquen el lloc de les viles d'[[Emili Scaurus]] i de [[Mamurra]].